Na Mercè ha escrit un bon article sobre els RSS.
Cal explicar a tort i a dret què són els RSS –o fils de subscripció– perquè usar-los significa un abans i un després. Tindreu més temps lliure mentre estau més informats. No perdreu el fil de les coses que us interessen a Internet. La quantitat d’informació de la Xarxa deixarà de ser una cosa estressant, ni per excés ni per irregular. Quan trobeu un lloc interessant bastarà afegir el seu fil RSS al vostre lector –a l’agregador, és com nomen aquests programes, què li farem. Cada pic que el lloc interessant –per vos– tengui novetats, l’agregador us avisarà d’una forma gens intrusiva. Sense subscriure-vos a res. Sense que l’autor del lloc ho sabi. Quan us n’esborreu tampoc. Privat, eficient i discret. No es pot demanar més –bé, potser un altre nom pels ingredients: RSS recorda un model de Ford per killos i agregador sona a estri per a fer gàrgares.
Per ventura caldria que els navegadors web tractessin els enllaços cap als fils de subscripció de la mateixa manera que tracten les adreces de correu. No importa inventar res més. En fer clic a una adreça de correu s’obre un missatge nou dins el programa de correu. Idò que s’obri l’agregador en fer clic a l’adreça del RSS, i que demani «vols subscriure-t’hi?». Un detall tant senzill canviaria la qualitat de vida internàutica a milions de persones. Qui escrivim blogs tindríem lectors més regulars i manco estressats.
Diuen que els agomboladors d’estàndards web ja s’hi han posat per què aviat el clic pels RSS sigui tant fàcil com el clic pel correu. Mem!
L’altre dia –de pagès– també vaig intentar explicar què són els RSS. L’enllaç a l’article és just devall dels fils de subscripció per aquest blog. Els trobau?
7 comentaris. Leave new
Val que el nom no és el més adequat però quan te trobes a un usuari que et diu que a ell el que li agrada és anar a l’antiga, com un temps, ja es pot dir rss o el que es vulgui.
De totes formes és molt gratificant quan algú et diu que des de que coneix i sap fer servir els rss ja no vol sabre res de webs que no en tinguin, perquè amb els rss es pot seguir internet més enllà dels blogs, ens podem subscriure a flickr, a vols barats, als terratremols d’arreu del mon, als reculls metereològics de les illes, i com no als blogs.
El futur és dels rss, i quin nom li posam?
Crec que haig llegit en algun lloc que Windows Vista ja té bastant interioritzat el tema dels RSS. No sé si serà veritat. Amb una mica de sort, passaré a Linux abans que a Windows Vista 😉
OPML: Enllaçant i compartint els canals web…
Fa uns pocs dies, en Benjamí Villoslada comentava un recent article de na Mercè Molist sobre els canals RSS. Si encara no hi estiguéssiu familiaritzats, dediqueu una estona a conèixer-ho, perquè segurament us estalviareu molt de temps consultant l…
bones !
a mi va ser enguillem qui en va descobrir el tema dels rss, la veritat, es una eina avui dia del tot necessària i com be dius, des-estressant al hora de fer el seguiment de webs, blogs…
#2. no, la teva sort serà que et passis a linux, un cop hi siguis ho entendràs. el fet que ho tengui interioritzat no depèn del sistema operatiu sinó de les eines que empris per manejar els RSS, que haurien de ser totalment independents del SO, com tots els programes.
#0. eh !!!, jo vaig tenir un Ford Escort RS Turbo !!. que passa tiu, em vaciles ?, a que te meto 1Gb de manos en la cara, neng ! 🙂
Hola,
Amb konqueror, quan visites una pàgina amb enllaços a feeds, apareix una icona taronja a la cantonada inferior dreta. Si hi cliquem podem afegir els feeds que volguem al Akregator. Més fàcil impossible.
musiket: sí, és la forma més fàcil vista fins ara.
El Firefox també mostra la icona taronja junt a l’adreça, dalt, però fa massa preguntes: permet associar-ho amb comptes a agregadors basats en web –n’hi ha tal com hi ha programes de correu basats en web (Gmail, Yahoo Mail, Hotmail…) També amb un programa agregador instal·lat al disc (supòs que funciona amb Akregator o Lifrea del GNU/Linux),. Però el problema és que molta gent encara no tindrà ni un compte als agregadors web ni el programa instal·lat. Només en cas de tenir un GNU/Linux amb KDE, on tothom té instal·lat l’Akregator encara que no ho sabi. Aquesta és la forma que comenci a funcionar sense fer res, la millor. Per ara el KDE amb l’Akregator i Konqueror, com bé dius, és qui ho ha resolt millor.
Cercadors d’internet i privacitat
Interessant article a Derecho.com de Benjamin Nicolau, del bufet Ebame (www.ebame.com):
14/12/2007 – Derecho.com
Un extracte:
Cercadors d’internet i privacitat
“Dades, privadesa i cercadors: Els cercadors també són responsables”
L’Agència Espanyola de Protecció de dades (Agpd) ha realitzat un informe i emès una comunicació publica en el qual estableix una coherent posició en relació al tema. (…) Entre les conclusions de l’informe destacar la numero 7 que literalment diu ⿿és necessari limitar l’ús i la conservació de dades personals i la numero 8 que diu literalment ⿿ els serveis de recerca estan obligats a respectar els drets de cancel·lació i oposició de persones, les dades de les quals s’indexen des d’altres paginas Web en la seva funció de cercador.
Això vol dir que qualsevol persona física o jurídica, pot oposar-se, en determinades circumstàncies, que les seves dades siguin indexats i surtin en determinades recerques.
Podeu llegir l’informe de l’AEPD aquí www-agpd.com
http://detectiu.blogspot.com/2007/12/cercadors-dinternet-i-privacitat.html
Jaume Llaudet
Etiquetes de comentaris: bases de dades, informàtica, legislació, internet,