Avui he comprat maquinari (un ratolí) al Corte Ingles de les avingudes de Palma. Tot seguit he anat al taulell de servei al client a demanar una factura. No l’han volgut fer. M’han dit que justament avui havien canviat les normes: al 2007 s’han decidit a aplicar un Reial Decret del 1990.

Sense presentar la tarja del NIF no hi ha factura. Ens ho fan saber amb quatre rètols estratègicament situats al departament de tocamentes: «segun el Real Decreto [no recordo què]/1990». He cercat al web el Reial Decret, i sembla que és el 338/1990 del 9 de març de 1990. Diu això:

Artículo 14. Acreditación del Número de Identificación Fiscal.

1. El Número de Identificación Fiscal podrá acreditarse mediante la exhibición bien de la tarjeta expedida para constancia del código de identificación, bien del Documento Nacional de Identidad o de un documento oficial en que figure el número personal de identificación de extranjero.

2. Asimismo, el Ministro de Economía y Hacienda podrá disponer que el Número de Identificación Fiscal pueda acreditarse mediante una tarjeta o un documento o soporte de otra naturaleza, cuando sea facilitado por la Administración tributaria de acuerdo con los artículos 3 y 4 de este Real Decreto.

3. En general, cada obligado tributario podrá acreditar su Número de Identificación Fiscal mediante comunicación realizada de manera fehaciente siendo responsable de su veracidad.

[destacat meu]

Des de 1990 he demanat prou factures al Corte Inglés, cosa que vol dir que ja tenen el NIF de l’empresa desat als seus ordinadors. Deia el codi «mediante comunicación realizada de manera fehaciente siendo responsable de su veracidad», el teclejaven i la factura sortia. Però ahir no.

Les poques ganes d’atendre la clientela ha quedat confirmada amb un altre detall: tenc el NIF escannejat a un servidor web. M’ho va demanar una empresa fora d’Espanya, de l’Unió Europea, quan vaig dir que llevessin l’IVA d’una compra. Hi qui fa compres intracomunitàries inventant-se empreses i NIF per a estalviar-se l’IVA, i ho vaig trobar raonable. Però el Corte Inglés és a Palma. He explicat que podien veure la tarja del NIF si visitaven l’adreça, però m’han dit que no tenen connexió a Internet. Are you from the past?!

He anat al departament d’informàtica i he tornat el ratolí. No sense haver omplert abans un full de reclamacions.

La reclamació era per una cosa tant absurda que només se m’ha acudit dir-hi que ja tenien les meves dades, que si el decret és del 1990 era ben greu que haguessin necessitat 17 anys per adonar-se de la necessitat d’aquesta norma, i que tot plegat significaria la molèstia de tornar –cosa que no passarà. M’imagin la resposta: el decret aquell del 1990. Aleshores faré una nova reclamació: des del 1990 fins al 2007 no han complit la llei –és igual, ignorem l’article 14.3 i suposem que tenen raó perquè no consideren «fehaciente» la meva comunicació del NIF [1]. He estat declarant factures que no haurien d’existir. Això significa que ara les han de retrocedir totes, a base d’abonaments, i tornar-les a fer. Prèvia presentació de la tarja del NIF, per descomptat. Si no les volen fer perquè són perfectament legals, aleshores perquè no ho és també la que no van voler fer ahir?

També m’imagin el motiu de la mesura. ÿs possible que hagin contractat un nou consultor i ja se sap: si tot està bé, perquè el volen? Per això és ben sabut que sovint els nous consultors han d’empescar-se qualque canvi que els faci valer. «Ja està, aquell decret del 1990. Què bo que soc, ningú ho havia vist abans!». De passada s’estalvien factures, que això sí s’ha de declarar. L’entrebanc a l’emissió de factures fa pudor de socarrim: és més fàcil no declarar vendes en efectiu, perquè el comprador no les declara.

A cap empresa espanyola no m’han demanat mai cap document acreditatiu del NIF. Per no estendre’m em limito a compres d’aquesta setmana: ni Spanair ni Optize, i tenc la factura. A l’hotel de Barcelona tampoc em demanaren cap NIF diumenge passat. Recordo altres llocs semblants al Corte Inglés: Carrefour, Alcampo, Ikea, PC City. Basta recordar el numero de NIF –que no presentar-lo– i emeten la factura.

Però a el Corte Inglés viuen a un altre món. Perquè ja se sap, el NIF és una cosa que tot empresari duu sempre damunt. Mai no sortim de casa sense la tarja, car mai se sap si no haurem de comprar alguna cosa; les empreses compren i venen. La cosa consisteix en un bocí de cartolina fràgil que es fa malbé en un no res, però ens agraden els riscos o no seriem empresaris. ÿs de mida prou gran com per no cabre a cap cartera, cosa que encara el malmet més, però ja he dit que ens agraden els riscos. Les empreses solen tenir empleats que van a comprar coses i sempre reben la mateixa consigna: «demana factura». Ells també hauran de portar el NIF. Al Corte Inglés diuen que també serveix una fotocòpia: de paper, més fràgil encara. Ens agrada que els empleats es solidaritzin amb el nostre gust pel paper i el risc. Els bons empleats comparteixen la nostra afecció al document. L’altre dia de pagès vaig veure un grup de treballadors entretenint-se amb les seves fotocòpies de NIFs varis mentre esperaven l’esmorzar a un bar del polígon:

— El teu és capicua, què guapo!
— El meu no, però m’agrada més així. Dividit entre 24 dóna un nombre primer, i 24 és l’edat que tenia quan vaig començar-hi a fer feina. Ah, quins temps aquells.
— El meu té dos vint-i-quatres.
— Síii? A veure?
— Això ho has fet amb l’ordinador, què et conec.
— Buah! per fals el del Toni: B69696969, l’usava per a demanar factura als sex-shop.
— Encara fa feina a aquella casa de senyoretes que riuen?
— Va partir cap Amsterdam i té un bar especialitzat en crema de porros.
— Idò a veure si n’exporta per la Semana Gastronómica Holandesa del Corte Inglés.
— Ja podria ser, diuen que han llogat un consultor fiscal que en té prou afecció.

—
[1] Tot i que el redactat de l’article 14.3 és justament per a exculpar el proveïdor –en aquest cas el Corte Inglés– en cas d’haver fet factures a empreses que no existeixen. El problema és pel defraudador, mai pel Corte Inglés. No són ells qui han de decidir si és «fehaciente» o no.