Les sabates que m’agradaven costaven unes 10.000 Pt just abans de jubilar la moneda espanyola. En arribar l’Euro de cop es posaren totes a 100.
Els 100 Eur s’han mantingut força anys; potser la llei de la oferta i la demanda va fer que hi hagués reculada a les vendes de sabates de 100 Eur? Si la teoria no és desbaratada ja toca que 5 anys després ens hagem avesat al preu, tant rodó, cosa que han aprofitat per a pujar-les a 110 Eur, xifra que aquest hivern trobareu per la majoria de parells de sabates. També n’hi ha de 120, 140, 160, 217 i 800, clar. 110 és l’estrella de les etiquetes. Es tracta d’un síndrome gremial que també he vist pels llibres, on 18 Eur és el preu del moment.
A Nova York aquest estiu he confirmat que som davant una ensarronada sabateril maquinada per qualque associació que mereix el nom Robalia, ara que també es porten els noms acabats amb -alia. A Manhattan les Converse All Star Chuck Taylor no passaven de $40, però aquí pesen entre 60 i 80 Eur. Les Timberland són un cas típic de marca abonada als 110 Eur mínim aquí, però als $80 allà. Un cas concret: el mateix model en demanen $80 als USA i 125 Eur a Espanya.
Mirau de recordar els preus espanyols mentre feu una visita virtual als grans magatzems d’allà com ara Macy’s o Century 21. Abans podíem dir que els nostres habitatges més barats compensaven els seus preus més baixos per molts articles bàsics, però ara ja ni això.
8 comentaris. Leave new
Precisament ahir vaig passar per la botiga de camper al carrer sant Miquel, unes que m’agradaven: 150
Recordo que les darreres camper que me vaig comprar me van costar 15000pts, ja tenim l’equivalència, això si els que cobravem 200 Mil fa 5 anys ara no cobram 2000 precisament 😛
La pujada del +66.386% se veu que no els va bastar… i passa amb quasi tot, per desgràcia 🙁
enguillem: aquí pots comparar preus: http://www.shoes.com/shop.asp?shopid=campe i a http://shop.camper.com i escollint USA. Veient aquests preus en $ i els que veia de marques d’allà sembla que respecten els preus d’aquí. No està en proporció que en demanin un 50% més que bones sabates americanes –com les Timberland. Sobretot tenint en compte que totes les fan al mateix lloc: ÿsia.
al unic lloc on s’ha aplicat correctament la conversió pessetes->euro, ha estat a les nòmines !!
Per a comparar preus amb USA, no hem d’oblidar que allà tenen una pressió fiscal molt més baixa que nosaltres, i això segurament contribueix a que els seus preus siguin més baixos. Si t’atures a pensar-ho, està clar que res és gratuït i per això hauríem de ser molt més exigents, amb els que gestionen els doblers públics.
Moix Escaldat: A Nova York cobraven d’impostos un 8% i busques (llargues gairebé un 9%), aquí és un 16% d’IVA. Naltros l’incloem al preu, ells no sempre –al Macy’s que enllaço dalt sí.
Imagina que les sabates de 125 Eur d’aquí ja tenen els imposts i les de $80 (o 56,2 Eur) d’allà no. Creus que els 69 Eur de diferència són d’imposts? ÿs més de la meitat del preu.
No sé que és, però crida l’atenció la diferència exagerada de preus en aquest ram –i el de la roba– entre els USA i Europa.
Si que crida l’atenció aquesta diferència, i la veritat és una llàstima que cap economista ben informat no s’animi a explicar-mos ho. De totes maneres, jo penso que els imposts que suporten el nostre estat del benestar són al manco part de l’explicació. I això és el que m’ha fet pensar, que no s’ha de caure en l’error de considerar els serveis públics com a gratuïts, com es fa sovint.
Les empreses no només suporten l’IVA, si no que també s’han de tenir en compte les carreges socials de les nòmines, imposts associats al transport i distribució dels articles, imposts de societats o recàrrecs d’equivalència, imposts municipals i segur que encara n’hi ha més. Potser allà també hi ha més competència, o per qualque altre motiu, les empreses han de fer feina amb marges comercials més baixos.
Moix Escaldat: altres coses no estaven més barates. L’alimentació tenia preus semblants o més cara en algunes coses, com ara els cereals per a berenar. No vam comprar prou varietat de coses per a donar més detalls, però lo dels cereals em va cridar l’atenció: semblava que haurien de ser més barats al bressol de la cosa, però no 😀
L’electrònica tampoc no té diferències.
Tant alimentació com electrònica em consta que aquí han ajustat molt els marges. No sé com funciona el ram de la roba i el calçat.
Fent una regla de tres amb alimentació i electrònica, diria que el sector europeu de roba i calçat té marges brutals. Com sinó pot Zara ser un imperi tant gran venent força més barat que la competència? Em refereixo a competència tipus les marques esmentades, p.e. Timberland. O Tommy Hilfiger [1], qualsevol marca americana. Perquè tot i vendre barat encara té marges importants? Podria ser que allà tot fos preu Zara, encara que et diguessis Timberland.
[1] Pel preu d’una camisa Tommy Hilfiger aquí ($80 ~$90), allà en podia comprar quatre. Al Macy’s, concretament.