M’agrada l’òpera. Són coses que no es poden dir en qualsevol moment, car algú et pot enfonyar el qualificatiu fàcil d’elitista. M’ha semblat que ara n’era l’ocasió: ha mort el Pavarotti i el tema «està de moda». No sé si m’agrada per mor d’un tic elitista, esnob, o no. En qualsevol cas no és l’objectiu que tenia al cap quan fa un grapat d’anys –potser vint– em vaig adonar que una obra del genere operístic m’agradava més del que no pas em pensava.

Trob que cal provar-ho tot i decidir per un mateix. Com diu l’Espinàs, si algú et diu que tal cosa és molt dolenta sempre s’ha de poder dir «quina sort que n’he provat només un poc», però si et diuen que és molt bona, aleshores tampoc no està malament poder dir «quina sort que n’he provat un poc». Per tal de tastar el gènera vaig firar-me, en CD, l’òpera Tosca de can Sony Classical. Hi canta l’Eva Marton, el principatí Josep Carreras i el menorquí Joan Pons. El Michael Tilson Thomas en fa la tasca de direcció. Em va agradar com sonava, i vaig repetir però aquest cop llegint el libretto. Aleshores em va agradar més encara, perquè vaig entendre el sentit de la història –una cosa important a les obres d’òpera. Vaig comprar més operes del Puccini, el mestre verista, i totes eren prou bones. Poc a poc vaig conèixer més autors, i cap no em va decebre. Des de la grandiositat del Wagner o en Verdi fins la sensibilitat del Puccini, passant per la gràcia del Mozart i la comicitat ben trobada del Rossini, tot i que de só més antic.

Tornant a Tosca: vaig cercar diferents versions. En Carreras és prou càlid, però el Pavarotti el supera en força i el Mario del Monaco també en té molta, però més ben dosificada –pel meu gust. Aquí podeu escoltar el Pavarotti al «E lucevan le stelle». No tenc cap Tosca seu en CD, però sí dels altres dos. Per si ho voleu tastar he passat a Ogg Vorbis les seves interpretacions: Josep Carreras i Mario del Monaco. Comparar el talent és una forma més d’afeccionar-se a la cosa de l’òpera, si és que trobeu que també us agrada. Perquè ajuda seguir la lletra us la copiaferro a continuació:

E lucevan le stelle… (I brillaven les estrelles)
ed olezzava la terra… (i flairava la terra)
stridea l’uscio dell’orto… (grinyolava la porta de l’hort)
e un passo sfiorava la rena… (i unes passes feien florir la sorra)
Entrava ella, fragrante, (Entrava ella fragant)
mi cadea fra le braccia… (i queia als meus braços)
Oh! dolci baci, o languide carezze, (Oh dolces besades, oh lànguides carícies)
mentr’io fremente (mentre jo estremit)
le belle forme disciogliea dai veli! (les belles formes anava desvetllant)
Svanì per sempre (Per a sempre esvaït)
il sogno mio d’amore… (el meu somni d’amor)
L’ora è fuggita… (el temps s’ha acabat)
E muoio disperato! (I em moro desesperat!)
E muoio disperato!
E non ho amato mai tanto la vita!… (I mai no he estimat tant la vida!)
tanto la vita!

El fragment també és conegut popularment com l’«adéu a la vida».