Potser també heu llegit –o llegireu– qualque nota de premsa de Microsoft Corporation explicant-vos que el Windows Vista és un èxit que costa de creure.
No us deixeu enganyar: passa que, com bé diu l’amic i mestre Alfred Comin, «al periodisme, la realitat ja no té importància». ÿs una frase que dita així, tota sola i res pus, provoca prou inquietud a qui està disposat a pensar un poc. I és lo que té la inquietud: els inquiets graten un poc, no s’hi poden estar –és a l’ADN que pega crits i no deixa dormir tranquil. Aleshores passa que van i troben articles com ara l’entrevista al Paco Riviere, on el Paco conta perquè li va ser impossible aconseguir que en Windows no triomfés a la seva personal i intransferible experiència:
Dispuesto a recuperar su dinero por un producto que no va a usar, al día siguiente llama a Samsung, fabricante de su equipo. “He comprado un ordenador portátil Samsung X05 que viene con un sistema operativo preinstalado. La licencia dice que tengo 30 días para aceptar las condiciones o destruir todas las copias del sistema operativo y devolver los discos originales al fabricante, y este es justamente el motivo de mi llamada”, cuenta. Quien le atiende asegura que aquello es imposible.
—
Gràcies pel cromo a la meva bústia, Guillermo.
5 comentaris. Leave new
Ningú escapa. Ni tant sols a la ciutat de les maravelles.
http://www.libertaddigital.com/noticias/noticia_1276306340.html
pd: no som lector (visitador) habitual de El Mundo ni de Libertad Digital. No mes es que en foten (i molt) el abussos. De tota mena. Aixó si. Estic al costat dels que els denuncien i no les fan punetero cas. Tampoc som un pellaso antisistema de la casta del matrimoni Saura-Mayol (els Ceaucescu catalans)
Guillermo: L’argument «es demasiado caro» és totalment fals, però ja se sap que «per a confirmar qualsevol teoria basta trobar el nombre suficient d’experts que la recolzin».
Poden rebatir-ho tots els que van canviar del Microsoft Office 97 al 2000. O de del 2000 al nou, on també hi ha moltes diferències amb l’anterior.
Una anècdota: vaig voler ser realista amb un client que planejava migrar del MS Office a l’OpenOffice.org: «pensau que caldrà refer moltes macros, perquè no funcionaran en OpenOffice.org». Em respongueren «ja les tinguérem que refer gairebé totes en passar del 97 al 2000».
ÿs fals que el MS Office és més barat perquè és conegut. Quan tenguin que migrar [1] es trobaran una despesa semblant o superior que la migració cap a OpenOffice.org. A llarg termini, d’ací a 25 anys, hauran pagat 6 cops més les llicències –i la feina que portaran els canvis de versió. D’ací a 50, 13 hauran fet pagaments milionaris a Microsoft.
No fa gaire el Govern de les Balears gastà 2,5 milions en llicències per 4 anys. ÿs el que val un Centre d’Assistència Primaria. En 50 anys a Mallorca podriem tenir 13 CAP més, pels nets, si avui migressin al Microsoft Office i no l’OpenOffice.org.
Però els arguments econòmics són irrellevants al costat de les qüestions socials i ètiques: jo no puc consentir que cap programa privatiu em prohibeixi ajudar al meu veí passant-li una còpia si vol llegir els meus escrits. Ni que codifiqui els arxius .doc, .xls, .ppt etc amb codificadors seus patentats de tal manera que hagi de menester el seu descodificador o un d’autoritzat (permís, en definitiva) per a llegir i escriure els meus propis treballs. Em quedo amb el paper, si he de fer aquesta genuflexió.
—
[1] Perquè van canviant els seus formats privatius.
Totalment d’acord, Benjami
Més cites de tecnologia…
Un petit recull de cites sobre tecnologia que s’han fet a diversos blocs:
Gil Forcadell parla de la reunió entre Localret i guifi.net.
Cites de Xavi Caballé:
Reflexió de Lluis Gavalda sobre la pirateria
Sobre el trencament del…
Fa uns anys em van demanar una xerrada sobre la llicència de Uord. Vaig desistir en començar a estudiar-la i veure que no es podia agafar per en lloc. Entre moltes bestieses, recordo que no et permet escriure res que MS li sembli que va contra ells! Així, que compte, us podrien demandar!