Un amic –de lletres– m’ho conta així, i ho copiaferro tal com ha rajat al Jabber:
A Can Partal titulen: «Censuren els blocs dels soldats nord-americans a l’Irac». Blocs dels soldats, mmm… Qualsevol pensa en divisions, regiments, companyies, patrulles o comsevulla s’autoorganitzin les unitats militars fent d’escut. Idò no!, la referència és als bloGs dels soldats. La distinció de significat entre els significants ⿿bloc⿿ i ⿿blog⿿ es veu moooolt més nítida ara amb aquest exemple.
9 comentaris. Leave new
Buf… si tota l’argumentació és aquesta, aleshores la trobo del més pobre que es pugui dir. Us sona un concepte anomenat polisèmia?
Tot just fa uns dies, en Benjamí va publicar un post amb aquest títol: “el meu ratolí funciona sense contracte de suport”, però no parlava pas dels mamífers rosegadors de la família dels múrids… i quan parlava de suport no estava parafrasejant aquella màxima de “doneu-me un punt de suport i moure la terra”! 🙂
Segurament serà que jo sóc de ciències i per això no em costa entendre el múltiple significat d’una paraula 😉
Jo, el que sempre he dit, és que pot ser sí que blog sigui convenient, encara que, malauradament, els seus defensors han arribat tard, quan l’altre mot, bén útil, era instal·lat.
El que és una llàstima és que els arguments aquets no són els millors per defensar-ho, tal com molt bé mostre en Caballé. No crec que ningú s’hagi confós en llegir la notícia.
A més, ha l’oral, les paraules acabades en og i en oc es pronuncien igual, així que aquest problema que ensenya en Benjamí, emprant G, només es soluciona en escriure. Haurem de dur una llibreta a la butxaca per evitar confusions quan parlem sobre blocs, siguin del tipus que siguin.
Benjamí, deixaràs de parlar de ratolins per anomenar el dispositiu que permet moure el cursor?
perdoneu per les faltes del comentari anterior… vaig mig dormit avui 😉
Xavier: sí, em sona polisèmia, no importava. Possiblement ser de ciències et fa aplicar el mateix algorisme a massa casos mentre qualifiques de pobre intentar que la llegua sia més rica.
Tot i que no siguis de lletres, no et demanaré si et sona el concepte de filologia anomenat manlleu lingüístic, perquè seria insultar la teva intel·ligència.
pqs: et dic el mateix, mira com funcionen alguns manlleus i mira què ha passat en el cas del ratolí i què no ha passat encara –per molt que diguin les institucions, la llengua no es crea a base de ‘decrets’– en el cas del blog, que jo pronuncio amb g. I encara que la majoria ho pronunciï amb c, quan digui blogaire sortirà la g i no dirà blocaire, també una persona que bloca.
Per cert, a mi personalment tampoc m’agrada el terme “bloc”. Jo sóc de l’opinió que no cal inventar termes nous quan ja n’hi ha que funcionen… però també la meva és una opinió no qualificada en aquest camp.
Benjamí, el meu comentari anterior està escrit en broma (no veus els smileys?) No pretenia ofendre ningú. Si ho he fet, demano disculpes.
Entesos, Xavier 😉
Aquest és el pinyol: «no cal inventar termes nous quan ja n⿿hi ha que funcionen». Tot i que la trobis no qualificada, és just pel que serveixen els manlleus: si funciona, deixem-ho fer. Per afegitó, blog té tots els ingredients per a fer-se un bon lloc al català, car la construcció és més nostrada que no pas hacker o software, p.e.
(Nota: he editat el comentari #4 per una construcció mal resolta i l’he aprofitat per la resposta al pqs)
Hi ha polisèmies i polisèmies. Unes de més innòcues (el ratolí) i altres de més destorbadores, que una llengua ben elaborada ha d’intentar defugir. Però l’arrel del problema és una altra. L’arrel del problema és que els manlleus d’altres llengües s’han d’adaptar bé. I “blog” és l’única manera correcta d’adaptar l’anglicisme “blog”. No es pot canviar una lletra perquè hi ha una paraula semblant que designa una cosa (remotament) semblant. La forma “bloc”, una excentricitat del català al costat de les altres llengües, la van començar a fer córrer unes persones que no havien fet cap anàlisi lingüística i segurament no estaven en condicions de fer-la. Però tranquils, que encara no està tot perdut: la premsa lingüísticament més seriosa usa la forma “blog” (com l’Avui o la CCRTV), i tinc indicis per a dir que l’Institut d’Estudis Catalans quan sigui l’hora de pronunciar-se ho farà per “blog”.
Flamewars bloc vs blog!
quin país més catxondo que tenim
m, quanta raó tens! 🙂