Un lector del blog s’ha queixat, en un missatge privat, perquè a l’apunt anterior tracto de cínics al gros dels usuaris de programari. També em sap greu, però no és cap qualificatiu capriciós; només he descrit el que veig.
No fa gaire ho explicava a un altre apunt: no ens empassem pas que sigui cap delicte ajudar al veïnat quan ha de menester una eina. En deixar eines programari no ens quedem sense, perquè les eines a base de bits es poden copiar amb un cost proper a zero. Si hi hagués màquines de copiar pa faríem exactament el mateix que amb el programari, i els forners ja podrien piular tant com volguessin.
Aquesta situació contradictòria porta al cinisme: el gros de la societat no accepta que sigui un delicte fer còpies de programari, però les lleis diuen que és un delicte.
També és botar-se la llei [1] fer un concurs públic i demanar explícitament una marca i model del que sia, però l’administració balear demanen 5.500 llicències del Microsoft Office 2003 en comptes d’una «aplicació ofimàtica d’edició de textos, fulls de càlcul, bases de dades i presentacions» ⿿i aquí ho vaig explicar. Una il·legalitat porta a una altre i les conseqüències no s’han estorbat pas: per aconseguir feina a l’Hospital Comarcal d’Inca, que és de l’administració, cal saber usar aquells productes comprats en un concurs irregular. Sembla que ningú no ha fet res per què no passin aquestes coses. Ens ho agafam amb cinisme o fem una pedra al fetge? ÿs preferible el primer.
També podem recordar, per treure-li ferro a tot plegat, que per a treballar a l’Hospital d’Inca no importa manar cap marca i model concret de cotxe, usar cap marca concreta de bolígraf, ni calçar sabates de cap fabricant del Raiguer. Què dic, del Raiguer! Els productes mallorquins no compten, en el cas dels bits. De ben enfora: sabates made in Taiwan o més. Aquestes connexions també són fruit del cinisme.
Si la irregularitat fos urbanística, aleshores potser se n’hauria parlat a un parell de diaris. Però ah, només és informàtica. Una cosa en la que no interessa aprofundir, tot i que tothom la usa i per a coses tant bàsiques com a llegir i escriure. Més cinisme: «son productes que la majoria usam il·legalment, més val no tractar-los gaire mem si encara rebrem».
Societat de la Informació i el Coneixement, mani?
Cap societat pot incorporar la tecnologia a la seva cultura mentre se la miri d’aquesta manera.
Els programes lliures garanteixen explícitament el dret a usar-los pel que vulguem, fer-ne tantes còpies com faci falta, modificar-los, estudiar-los, distribuir-ne les modificacions. Mentre el gros de la societat no els usi, fins que no esdevenguin quelcom normal i natural, romandrem instal·lats a la Societat de la Desinformació, el Cinisme i el Desconeixement.
—-
[1] Ley 13/1995, de 18 de mayo, de contratos con las Administraciones Públicas (TRLCAP), article 52.2
