Quan m’enfonyen qualque «habla en cristiano» i miro de raonar –cosa que he comprovat que no serveix gaire– solen argumentar que l’espanyol el parlen un fotimer de milions si el català quatre gats. Que no és útil i perdem el temps amb el català.

Sovint dic que la quantitat no fa la qualitat d’una cultura. Que les llengües i la cultura no entenen, de números. La llengua més minoritària és capaç d’expressar-ho tot d’una forma única, impagable i que cal protegir en proporció inversa a la quantitat de parlants, perquè perilla i tots perdrem un patrimoni natural.

M’estalvio argumentar que si parlem de baixa qualitat cultural, queda ben palesa en veure el menyspreu de tants espanyols per les cultures veïnes que també podrien ser la seva.

Que hi ha quantitat, però no qualitat, quan massa espanyols també maltracten la pròpia cultura en castellà. Que si maltracten la seva, directament, què podem esperar els espanyols amb altres llengües i cultures? Fems com ara l’«habla en cristiano».

Tot plegat m’ha vingut al cap en llegir un apunt del Cervera. Copiaferro el paràgraf que m’ha fet aturar-me en sec:

Así, la Wikipedia en castellano tiene la décima parte de artículos que la versión en inglés, la mitad que en francés o un tercio que en alemán, a pesar de que hay más hablantes; así, Amazon.es no existe; así, los pueblos que quieren ofrecer servicios inalámbricos se encuentran problemas legales. Así nos luce el pelo.

Ja en vaig parlar, de la comprensió i sensibilitat per les cultures de l’estat espanyol que gasten a la Wikipedia en espanyol.

En Cervera parla d’altres països i cal viatjar un poc per a comprovar que s’hi cou. Per a veure les diferències de tracte actual amb les colònies –i ex-colònies– que tenen a d’altres imperis –i ex-imperis. O saber quins records tenen dels espanyols quan manàven devers l’amèrica llatina. Tot plegat explica que no vagin com toca les coses en espanyol. ÿs la implacable llei de la supervivència del més apte.