Finalment he vist al diari La Razón fer honor al seu nom. M’ha sorprés l’article La vida sigue igual, que no parla del Julio Iglesias, perquè l’autor demostra que té criteri i paladar musical.
Un parell de fragments que subscric:
Los Peer2Peer tienen gran valor cultural: las discográficas sólo atienden a los superventas. El ministerio de Cultura no considera la música pop suficientemente importante como para dedicarle una Fonoteca Nacional. Por eso hay discos que sólo pueden encontrarse en colecciones particulares. Gracias a los servicios Peer2Peer, webs sin ánimo de lucro donde compartir discos, muchos tesoros ocultos siguen a nuestro alcance. Estas espléndidas bibliotecas igual ofrecen piratas de los Stones, sesiones raras de dj Diplo o grupos de culto olvidados como The Swamp Rats.También, por qué no, gracietas de la Terremoto de Alcorcón, autoproclamada «reina del emule». Cuando una discográfica borra un álbum de su catálogo (pasa con cientos de títulos al año) debería existir el derecho a compartirlo gratis. El crimen es que se pierda.
La industria tiene la culpa. Hay un dato clave: el mercado discográfico es un oligopolio. No rige la ley de la oferta y la demanda. Tradicionalmente, cinco empresas controlan más del 90 por ciento del pastel. Durante décadas han abusado de los consumidores y ahora estos les devuelven la moneda.
[…]La SGAE no se cansa de hacer el ridículo: Pocas veces unas siglas han generado tanto rechazo como las de nuestra sociedad de autores. Público, prensa, gran número de artistas y varias sentencias judiciales han denunciado sus excesos. Bajo su capa de barniz «progre», la SGAE es lo que es: un sindicato vertical sin funcionamiento democrático.
El guardo sencer aquí en PDF.
—
Vist al menéame.
6 comentaris. Leave new
Exemple: sóc amant de la música i el cinema. Però no sols no tinc cultura sinò que tampoc tinc pasta. Així que estic ben fotut. Que algú m⿿expliqui com m⿿ho puc fer per sobreviure a la meva adicció i aumentar el nivell cultural d⿿aquest país? Si no fos per les biblioteques i la xarxa pots estar ben segur que no hauria viscut grans moments de la meva vida. I crec que sóc més important que el benefici mafiós d⿿una empresa.
Bé, sí i no.
Per una banda estic d’acord. La SGAE ha aconseguit el que ningú mai ha aconseguit … ser sinònim de mafia, coacció, robatori. Però per l’actitud de la SGAE no se l’han de carregar els propis artistes.
El cert és que la majoria d’artistes, viuen ( o volen viure ) del que fan. I és injust que, per considerar “no tinc pasta”, ens creiem amb el dret de disfrutar “de gratis” de tota la seva discografia.
Com també és cert que grups que han triumfat a la web ( el koala, per exemple ), han perdut el cul buscant una discogràfica que els publiquès el disc.
Així que sí, estic d’acord que s’hauria de poder compartir música que ja no trobes ni als brocanters. Sí, estic d’acord a que els grups que així ho vulguin, puguin penjar la seva música a la web. No, no estic d’acord que sistemàticament es penjin tots els grans “hits” del moment a la web, i la gent s’escudi amb que “no tinc pasta” o “visca la cultura”.
Si escric un llibre, i tothom el llegeix a la web sense pagar-me un ral, per molt bo que sigui, difícilment tornaré a escriure un llibre. Potser no tant ràpidament com els abusos d’aquestes empreses ( començant per la SGAE ), però la pirateria també és una forma d’acabar amb la cultura.
ÿs cert que les discogràfiques han fet moltes coses malament. I estan fent moltes coses molt malament, però el primer que “paga” la pirateria no és el gran directiu de torn, si no els petits artistes i empleats precaris.
Edu: hauries de refer, si et va bé, el teu plantejament partint de la base que per la majoria d’artistes i escriptors, fa riure l’ingrés amb la venda de còpies (llibres, discs). Fan calaix amb altres coses: concerts els músics, bolos varis els escriptors.
L’editor que ven les còpies sí sol fer negoci.
Si la música de l’artista i el text de l’escriptor circula més, hi haurà més gent que sabrà com fan feina i més possibilitats de concerts o bolos. Això comporta que el negoci de l’editor els perjudica: el preu de la còpia és un obstacle per a la màxima difusió de les obres. A més, maltracten els possibles clients dient-los-hi assassins (no és el que feien els pirates? matar, violar i saquejar).
Feien molta falta anys enrere, quan no teníem Internet, els editors eren imprescindibles perquè feien una feinada amb la distribució. Però avui no fan falta, perquè Internet fa la distribució. Al contrari, suposen una restricció i fan nosa quan s’entesten que comprem aquella cosa rodona de plàstic, que brilla i necessita reproductors grans amb un motor que els fa girar. O un feix de pasta d’arbres morts que ocupa espai i pesa. No, gràcies, que pleguin i facin altres coses útils per a la humanitat. Segur que si pensen un poc, poden trobar una altre feina 😉
Edu em sembla que t’equivoques de ple, per exemple quan dius “Si escric un llibre, i tothom el llegeix a la web sense pagar-me un ral, per molt bo que sigui, difícilment tornaré a escriure un llibre.”
Un bon exemple és aquesta web: Despacho101. L’autor permet la descàrrega del llibre que ha publicat en varis formats, i si ho vols n’hi pots comprar un exemplar en paper.
Segons tinc entès escriurà i publicarà un segon llibre, així que sembla que no li va del tot malament.
[…] Segons diu l’autor ell el que vol
Hola, bon dia
Primerament moltes gràcies.
Tècniques de mercat per vendre qualsevol producte… màrqueting en tot
moment; aquest no
és el meu cas.
Fa una mica més de mig any que vaig començar amb la “auto” difusió del
meu primer llibre
“El mateix dilluns” (Premi Ramon Juncosa 2005. Perpinyà) i de moment
no em puc queixar.
Ja en porto més de 700 venuts, i encara que sembli un número ridícul,
per un que comença
està força bé.
Novament moltes gràcies i espero continuar amb la vostra ajuda.
Atentament,
Albert Roquer
http://www.poes.cc