Des d’un temps ençà sovintegen els marquetinguistes del Linux o de l’Open Source –gairebé mai del programari lliure. Aquí el darrer apunt que he vist sobre el tema.
Trobo que hi ha qüestions bàsiques que no necessiten màrqueting. En escoltar-los no puc evitar imaginar el Corte Inglés presentat com a gran impulsor de l’amor a la mare o la parella.
Aquí la qüestió bàsica en joc és la llibertat, també a l’hora d’usar ordinadors. L’objectiu és aconseguir molts usuaris lliures. Aconseguir només «molts usuaris» significa fracasar.
Dit això, cal recordar que gurus del màrqueting sovint també diuen que no s’ha de parlar de llibertat, que és una qüestió ètica que no ven. Sembla que «no és recomanable» mostrar uns principis normatius dels quals es deriven uns deures i unes obligacions. Que és preferible oferir bones sensacions a la 3a planta del Corte Inglés, un lloc sense finestres per què ningú no recordi la diversitat i llibertat que hi ha defora. Això sí, buidant la tarja en nom del pare o la parella en els respectius dies de. I què no és guapo, això?
Ja que cito el blog d’en Dans, aquí un altre apunt amb una metàfora ben trobada per parlar del negoci de la còpia de la cultura.
