Dimarts vaig respondre un missatge d’Ingram Micro demanant que no m’enviessin més arxius del Microsoft Office. Portaven una setmana i busques enviant-ne gairebé cada día.
Por favor, no me enviéis estos anexos con archivos de Microsoft Office (MSO). Uso GNU/Linux y no puedo abrirlos.
Los usuarios de GNU/Linux no tenemos el permiso para trabajar con los formatos del MSO. Estan patentados y en Microsoft han dado pasos para poder tomar acciones legales contra los que usemos programas no autorizados para leer sus formatos:
«Microsoft keeps legal options against free Office alternative – In Sun Microsystems settlement, company retains right to sue over OpenOffice» —Seattle Post-Inteligencer
Así, aunque hoy sea técnicamente posible abrirlos con OpenOffice.org (OOo) se trata de algo ilegal –porque infringe las licencias del MSO– que por lo visto no gusta a Microsoft
Si acepto archivos del MSO sin decir nada, y los abro con el OOo, dejo que pasen a formar parte de mis herramientas necesarias de trabajo. Posiblemente algún día llegará la acción legal por parte de Microsoft, la que deja entrever los acuerdos con Sun, y OpenOffice.org deberá dejar de abrir sus formatos. Es prudente prepararse para lo que parece inevitable: cuando me prohíban leer archivos del MSO.
Pero no es sólo una cuestión técnica, también es ética: no quiero que nadie me conceda ningún permiso temporal para leer ni escribir. En los negocios también es importante no necesitar a nadie externo para cuestiones tan básicas.
Porque no se trata de una cuestión trivial, poco a poco hay más personas concienciadas con la necesidad de formatos libres y precisamente en estos momentos se está trabajando para que el OpenDocument (ODF, una creación de la OASIS de la que Microsoft es miembro) se convierta en un estándard aprobado por la ISO. Propusieron a Microsoft que el MSO lea y guarde ODF, pero se negaron. La semana pasada fue noticia que usan su influencia para dificultar los progresos del ODF y favorecer sus formatos –que también supondrán problemas legales para el software libre.
Cuando se tiene un dolor de cabeza una vez al mes quizás basta un analgésico. Pero si el dolor de cabeza es diario, hay que tomar medidas serias. Cada día recibo documentos de MSO, tengo que hacer algo y por esta razón no los acepto. También es mi contribución personal a extender la idea que nadie debe pedir permiso a ninguna megacorporación para ejercer algo tan básico como leer y escribir usando ordenadores.
El formato PDF es libre porque Adobe abrió el formato para que cualquiera pudiese hacer lo que quisiera con él. Quizás podrían considerar la posibilidad de enviar archivos PDF.
Com sol passar-me en aquests casos, s’han aturat d’enviar més missatges sense dir-me res. Possiblement d’aquí a uns anys qualque comercial em telefonarà perquè fa molt que no hi compro res. Els hi explicaré el perquè i em diran que és rar que no rebi cap missatge seu, perquè fa temps que es van adonar de la importància del que estic dient. Ara usen PDF o planes web quan cal formularis i configuradors que abans estaven dins arxius Excel. També m’ha passat.
Fins no fa gaire Ingram Micro perpetrava un web només per Explorer. Quan em vaig queixar el primer cop em discutiren la necessitat de fer un lloc compatible amb més navegadors. El segon cop –i potser el tercer– em van ignorar. Avui ja funcionen amb un navegador lliure, el Mozilla Firefox, però jo ja m’havia espavil·lat per trobar altres proveïdors.
Si han d’acabar fent les coses com toca, perquè han de fer-ho llarg i perdre vendes pel camí?
Dell
Aquesta mateixa setmana un venedor de Dell em va enviar un contracte en format .DOC. Volia que li tornés signat. Vaig dir que si no me l’enviava en un format lliure no podria llegir-lo, signar-lo i per tant comprar l’ordinador Dell.
Podia escoltar com l’home es barallava amb una impressora virtual PDF que no volia funcionar –pel que anava dient em va semblar que tenen qualque mecanisme per a treure en PDF el mateix que envien sistemàticament amb .DOC. El contracte va arribar per fax.
Abans de l’enviament del .DOC havíem parlat del GNU/Linux perquè li deia que no volia el Windows que m’encolomen. En demanar-li un format obert va intentar rescabalar-se: «¿ves como hay muchos problemas si usas Linux?» Vaig aclarir que els podia obrir, però no volia –els detalls s’assemblen als exposats a la carta copiada dalt. Em sembla que ho va entendre –o va tirar d’amabilitat de comercial– perquè al final em va dir que estava bé que hi hagués persones com jo amb esment per què fos possible compartir lliurement informació a Internet.
—
He fet un parell de correccions al text del missatge original, que vaig escriure massa ràpid.
4 comentaris. Leave new
[…] Ja que no podem votar les Megacorp l’únic recurs és no usar programes privatius i rebutjar tots els formats que necessitin qualque permís. No és cap postura religiosa, sinó ètica. No podem permetre que nigú usi els ordinadors per a llevar-nos cap llibertat bàsica. […]
[…] ÿs la iniciativa més important, però no la més forta. Ho estem aconseguint un poc més amb altres coses. Per exemple, el web –i no és per tirar coets. Sembla que poc a poc hi ha més esment amb els estàndards i més persones saben apreciar els avantatges dels navegadors que els respecten, com el Mozilla Firefox que ja usa poc més d’un 10% dels internautes –en efecte, no és per tirar coets. Però amb els documents ho tenim tot perdut, ara mateix. Basta que compareu la quantitat d’arxius en formats privatius i lliures que rebeu a les vostres bústies sense demanar cap format, això és, allò que hom i don considera «natural». Si demaneu formats lliures, el buit és la resposta més freqüent. […]
De moment i tot coneixer-lo ja m’acabo de descarregar el Firefox amb català. No ho habia fet abans pq les primeres versions q vaig descarregar-me em donaven problemes.
Algun dia a l’empresa on treballo (hi ha 25 servidors tots amb w2003 server) quin munt de calers tirats !!! s’adonaran del q passa, jo tinc una partició al portàtil amb el fedora però com he de treballar en entorn windows doncs la veritat he de reconeixer q no l’uso gaire.
Ara estic probant el linex sembla maco i fins i tot a una d’aquelles botigues q venen llibres, cds, ipods, infomàtica etc… he vist llibres com “150 juegos para linex” al preu de 19 euros crec recordar.
Fantàstic esperem q algun dia canvii tot. Paciència.
Ara no tanco l’explorer per no perdre tots els enllaços als artícles q m’interesen i una mica per perreria, però serà l’últim cop 😀 Q curiós q l’últim cop q utilitzi l’explorer sigui en aquesta web jejejeje
ciauuuuuu
Estic content, Lluís. L’eina que usem per a llegir a Internet és molt important. Internet té 3 potes: progarmari, continguts i xarxa física. La diversitat de continguts fa colossal Internet. Que hi hagi moltes operadores, la competència, ens serveix per a tenir millors serveis.
I el programari?
Tothom amb Explorer. No podia ser, ens l’hauríem carregat, a Internet. En pocs anys hauria fet falta el permís de Microsoft per a llegir.