Sovint hi ha qui em demana que calli. Troben que haig de rebutjar el programari privatiu en l’intimitat, sense recomanar fer res a ningú. No basta, i en Richard M. Stallman ho explica bé a una entrevista recent per la Consumer:
Frecuentemente, los desarrolladores de software privativo [empresas como Microsoft, Oracle, Sun, Apple…] escriben su software no para hacer lo que quieren los usuarios, sino para imponerles lo que quieren ellos u otros negocios con los que tienen relaciones estrechas. Pueden hacerlo porque en el software privativo el desarrollador tiene poder sobre los usuarios. Los usuarios no tienen recursos, excepto el de no usar el programa. Y es muy difícil librarse del poder centralizado de una empresa. Por lo tanto, salvo la opción de elegir, el público no tiene mucho poder de nada. Y si queremos asegurar algún logro social, como por ejemplo la salud pública, la protección del medio ambiente o un nivel mínimo de vida para todos, siempre necesitaremos algo más que la opción de no comprar algún producto.
5 comentaris. Leave new
Tens un typo que asusta!!
Quan dius “troben que he de rebutjar el programari lliure en l’intimitat”, no volies dir programari privatiu?
Quan he lletgit això he pegat una mirada al calendari per assegurar-me que no fosim dia 28 de desembre 🙂
Gràcies per l’avís! Vaig canviar el sentit de la frase sense canviar el subjecte %-)
Potser em pas, però durant la quarentena franquista es podien parlar certes llengües en la intimitat, també… No callar és bàsic! No només un dret sinó potser també un deure, quan algú sap o pensa quelcom que és d’interès públic. Fins i tot per dir errors o dois, és bàsic no callar. Almenys allò que deim servirà per tal que una altra persona no ho repetisca, o corregisca l’erro si li plau -i pot. Una falsedat, si no hi ha mala fe, és una pregunta mal resposta i una invitació a respondre-la millor! -no ho dic pel que dius tu, que no li trop cap inconsistència 🙂
El teu missatge m’ha recordat dos lemes. L’un, crec que de Joan Fuster -si m’erro, qualcú em pot corregir, però si call mai no sabré si era cert-, ve a dir, adaptat, que “hi ha gent que no tolera que es parli de certs temes. ÿs la mateixa gent a qui no agrada que es parli.” L’altre, títol d’un recull potent d’articles de Manuel de Pedrolo, “Cal protestar encara que no servisca de res“. Pens que sempre servix, tot i que, de vegades, sembli que no.
Da-li cebes, que fas forat 🙂
Bons cromos, Jaume 🙂
[…] Trobo que cal que ho sabin les persones que compren serveis informàtics, just ahir en parlava. Per això penjo aquí la carta després de canviar els noms dels protagonistes. Hola Anna, […]