En Jaume m’envia aquesta nota:
Un ingenu podria pensar que el dret a la informació no hauria d’estar condicionat al fet de ser client de cap empresa en particular. Menysencara si aquesta informació la facilita un organisme públic, com és el congrés espanyol dels diputats.
Al gra, diu: “Para seguir las retransmisiones, en directo y en diferido, de las Sesiones del Pleno y de las Comisiones a través del Canal Parlamento es necesario tener instalado un reproductor Windows Media de Microsoft”. Per variar. No sé si mereix un comentari punyent dels teus.
En efecte, al web del Congreso diu exactament el destacat. Aquí teniu la plana impresa en PDF, i aquí l’original, que tant de bo canviïn.
Miro d’obviar si el Windows Media és lliure o no. Em poso a les sabates d’un ciutadà no informàtic, que no sap què és programari lliure, però que va comprar un ordinador amb un GNU/Linux instal·lat. Li agradava més el color, el preu o el que fos. El cas és que el seu ordinador funciona amb una Ubuntu. La plana de descàrrega li diu el que podeu veure si feu clic a la imatge de dalt.
ÿs tant greu que no importa gaire comentaris punyents. Basta imaginar que les instruccions per veure el Canal Palamento a la TV diguessin això:
Para seguir las retransmisiones, en directo y en diferido, de las Sesiones del Pleno y de las Comisiones a través del Canal Parlamento es necesario tener un televisor Trinitron de Sony Corporation.
Els diaris n’anirien plens. Responsables del Gobierno i del Congreso rectificarien ràpidament i donarien tota casta d’explicacions. L’emissora de la conferència episcopal tindria tema per les tertúlies dels propers 6 mesos: Sony fabrica televisors a Catalunya.
Però tot plegat és molt diferent quan passa a la Societat de la Informació. La distorsió i la dictadura tecnològica és tant gran, està tant assumit que cal ser client de Microsoft per a ver-hi vida –en el cas d’uns– i el posat és tant insolent –en el cas d’altres– que hores d’ara deu haver algú que pensa que sóc un radical, fanàtic i tal·libà per haver-me queixat del que passa al Canal Parlamento. Sí, els mateixos que solen defensar «la neutralitat tecnològica» [1]. Se’ls trepitgen.
Potser l’apunt ha quedat punyent, al final.
—
[1] Comentari dins aquest blog sobre la neutralitat tecnològica.
3 comentaris. Leave new
No, no, de punyent res, tenint en compte la magnitud de la barbaritat. I això que només has comentat un petit aspecte de l’assumpte, que si no…
[…] Si vull veure un canal públic de TV digitalitzada pagada amb els meus imposts, el Canal Congreso, haig d’usar Windows. […]
[…] Passa el mateix al Canal Congreso, on és Microsoft qui dóna permís. Després els seus representants venen a parlar-nos d’irresponsabilitat i mentides. Això és el que vam vam escoltar el dia 24: […] lo que es una irresponsabilitat de veritat des del sector públic és promoure una determinada alternativa o tecnologia que ni genera més llocs de treball ni protegeix la llengua ni té un cost de solucions més econòmic ni és més segura. Cap d’aquestes quatre coses es certa, s’han creat molts mites sobre el tema del programari lliure i aquestes quatre coses no són certes. […]