Els ametllers comencen a florir. He aprofitat un viatge a ciutat per a fer un parell de fotos.

ÿs quan fa fred que els ametllers són una pura delícia. Quina elegant sorpresa!

Ens trobem, doncs, en aquell moment de l⿿any tan delicat que, en obrir una finestra i mirar a fora, apareix la subtilesa d⿿un ametller rosat, extasiat, com un vaporós enlluernament.

ÿs en aquests instants que hom pot diferenciar els matisos. Hi ha flors d⿿ametller de color de rosa; flors de color blanca, flors amb una vaga resplendor esgrogueïda de mantega fosa. Hi ha moltes classes d⿿ametllers. Les flors d⿿ametller més donades al carmí no es poden confondre ni amb les flors de les pomeres ⿿les flors de les pomeres, que converteixen Normandia en un prodigiós jardí⿿ ni amb la flor del presseguer. La flor del presseguer és realment fascinadora: al moment en què aquest arbre floreix, que és a la primavera, es cobreix d⿿unes minúscules flors d⿿un raig evaporat, pàl·lid, exsangüe, flors que segueixen les branques nues de l⿿arbre com petits cucs de cristall transparent, d⿿una puresa de transparència realment fascinadora. Així i tot, cap flor no pot igualar la vaporositat aèria de la flor de l⿿ametller. En aquest moment totes les riberes del Mediterrani estan irisades pels ametllers en flor. Tots els ametllers són ja florits davant del mar brillant, fins a Mallorca… En l⿿arbre, aquesta flor, tant si tendeix al blanc com al color de rosa, té uns pistils minúsculs, com petites banyes de cargol, que, vistos de quatre metres estant, semblen microscòpiques taques negres, brillants com caps d⿿agulla. La qualitat dels pètals, suau i carnosa al tacte, forma un teixit tan delicat, d⿿un tacte tan lleuger, que la seva fugacitat, de tan visible, té una cosa de tristesa. L⿿ombra que projecta la flor en el sol hivernal és tenuíssima, és l⿿ombra d⿿una ombra.

–Josep Pla, «Les hores»