Avortar després de nou mesos i cinc dies és una cosa prou penosa i dolorosa. Els detalls són a l’apunt d’avui d’en Josep-Maria Terricabras.
Categories
- AI
- Andròmines
- Aquest blog
- Betacosa
- Bitologia
- Bitologia cognitiva
- Blog Bitologies
- Blogocosa
- Bolos
- Cercadors
- Col·laboracions
- Coses
- Desinformació
- Diari ARA Balears
- Emprenedoria
- Entrevistes
- Fotografia
- Govern
- Guions
- IB3 Ràdio
- Immersió digital
- internet
- IoT
- Jordi Vendrell
- La servitud voluntària
- Literatura
- Llengua
- Llicències
- Llocs
- Maquinari
- MÉS
- Mitjans
- Música
- Organitzacions exponencials
- Patents
- Podcast
- Pràctic
- Pràctica mercantil
- Prediccions
- Programari
- Projectes propis
- Ràdio
- Revista Carrer
- Revista Yorokobu
- Seguretat
- Societat
- Tecnooptimisme
- TV
- VIA Empresa
- Vides ubèrrimes
- Web
- Webs exemplars
- Xarxes
Etiquetes
Administració digital
Albert Boadella
Antoni Dalmau
Bel Bes
Diari ARA
Diari ARA Balears
drets
economia
ecopopulisme
Enric Marín
Enric Matarrodona
Facebook
Google
govern digital
immersió digital
Intel·ligència Artificial
IoT
Jaume Lorés
Jordi Daroca
Jordi Vendrell
Josep Cuní
Josep Maria Blasi
Josep Maria Tresserras
L'orquestra
La Vanguardia
machine learning
Mallorca
Mallorca en Xarxa
Modest Prats
Nurith Levy
Ona Mallorca
Ona Mediterrània
podcast
radio
Ramon Montanyà
Sebastià Serrano
sol i dades
televisió
Televisió de Mallorca
transformació digital
Tísner
Vicent Partal
video
xarxes socials
Xulita Sala
10 comentaris. Leave new
Jo no veig tan clar que sigui un avortament. Al contrari, pel que he llegit fins ara em sembla que CiU ha fet una gran jugada, però bé, això ho dic provisionalment.
Sí, hi estic d’acord: una gran jugada –«entre els llençols»– per a parir una altre cosa. Fins i tot el Zapatero li va dir al Mas «no había conocido a nadie igual». A veure què en surt!
Potser tots som una mica ingenus, oi?
Quan ha vulgut i li ha convingut, CiU ha pactat amb el PSOE i desprès ho va fer amb el PP. Dins el joc polític hi ha moltes conveniències, molts jocs i molts llocs, molts escenaris…
Com es pot negociar alhora entre polítics tan diferents com ara Maragall, Zapatero, Patxi López, Bono i Rodríguez Ibarra?
El que és evident és que en una negociació tothom ha de cedir. em sembla bastant infantil pensar que les corts espanyoles aprovarien l’estatut sortit del Parlament. No us ho sembla? Probablement aquest era l’únic estatut possible en aquests moments. D’aquí vint-i-cinc anys en farem un altre més avançat. si es vol anar més ràpid s’ha de fer una revolució, i això és molt perillós.
Més que infantil em sembla reivindicatiu d’una realitat. No se si els nins reivindiquen coses, no ho recordo 🙂
La realitat és que Catalunya pertany a l’Estat espanyol, ens agradi o no, i que hi ha dues maneres de sortir-ne. La primera és la negociació i la negociació implica arribar a acords amb tots els espanyols, per tant, sempre quedaran rebaixades les nostres espectatives. Aquest és un camí lent però raonable. L’altre alternativa és la ruptura. Val la pena el risc? L’infantil és pensar que una ruptura no tindria cap conseqüència.
Pere, qui parla de ruptura? Tu 🙂 Llegeix el que deia CiU fa 9 mesos i busques, és d’això del que parlo, el que ha avortat.
Simplement, vull dir que tota aquesta parafernàlia forma part de l’estratègia negociadora. Si poses a la taula el primer dia el que penses fer en realitat estàs perdut. No m’agraden els globus sondes, ni les mentides, ni la incoherència, però, molt sovint, és necessari. El món és així, complex. Si a això li dius avortar,…, no compartim la mateixa definició d’avort.
salut!
No, Pere: vortar és interrompre un procés engegat abans. No hi ha més definicions. El que dius indica que no estem d’acord amb els motius de l’avort. ÿs això, el que no compartim.
Un altre apunt sobre el tema al blog d’en Terricabras.