Carta oberta a la Mancomunitat del Pla de Mallorca

Bitologia
13 comentaris

L’afer dels fems m’ha fet cercar més informació a Internet. El web de la Mancomunitat només la publica en arxius .DOC i .XLS. Acabo d’enviar-los-hi el missatge que copio a continuació:

Com a ciutadà del Pla de Mallorca estic intentant saber quines són les tarifes de fems que hem de pagar. Al vostre web publiqueu la informació, però està dins un arxiu Excel que no puc llegir, car ni tenc l’Excel ni cap ordinador Windows, un sistema operatiu pel que Microsoft prepara visors per veure arxius desats amb l’Excel o el Word. Tenc varis ordinadors, però amb altres sistemes operatius que no són Windows i pels que no hi ha ni visors ni el Microsoft Office.

De totes formes, encara que tingués accés a qualque programa capaç de llegir arxius Excel, tampoc no l’usaria perquè no puc acceptar la llicència. No puc llogar el meu dret a llegir. Si admeto informació codificada amb fórmules secretes i patentades per una sola empresa, només podré llegir mentre aquesta empresa m’ho permeti. La dita popular diu que «qui té el cul llogat no seu quan vol». Jo no puc llogar les meves eines de lectura i escriptura. A la llicència –que no vaig acceptar– ho diu ben clar: les seves eines de descodificació són un préstec, mai no són meves. Ni tant sols després d’haver passat per caixa:

«3. RESERVA DE DERECHOS Y PROPIEDAD. Microsoft se reserva todos los derechos que no se le conceden expresamente a usted en este CLUF. El Software está protegido por los derechos de propiedad intelectual y por otras leyes y tratados de propiedad intelectual. Pertenecen a Microsoft o sus proveedores la titularidad, los derechos de autor y otros derechos de propiedad intelectual e industrial sobre el Software. El Software se otorga bajo licencia y no es objeto de venta. Este CLUF no le concede ningún derecho sobre marcas comerciales o marcas de servicios de Microsoft.»
http://www.microsoft.com/office/eula/es.mspx

Fins aquí els estris d’escriptura havien pogut ser ben nostres. Abans que arribessin els ordinadors usàvem paper i tinta. Mai no se’ns va acudir escollir una marca que només es pogués llegir amb ulleres patentades d’una sola marca. Tampoc llogar-ho, això és, que mai no poguessin ser nostres ni les ulleres, ni el paper ni la tinta.

Alguns hàckers han aconseguit fer descodificadors per a llegir i crear arxius Microsoft Office sense usar programes de [o autoritzats per] Microsoft. Són descodificadors imperfectes perquè és molt complicat trobar tots els secrets mitjançant enginyeria inversa. També és un delicte fer-ho [a alguns països i per algunes versions d’Office més que d’altres] i Microsoft ho ha recordat als hàckers més d’un pic. No és cap disbarat pensar que qualsevol dia les mesures legals seran més contundents i tallaran de cop les formes il·legals de llegir.

Les persones prudents i responsables no poden obviar una situació tant delicada envers una cosa tant bàsica com és llegir i escriure. Per tot plegat, la meva decisió és no acceptar aquestes llicències amb privacions. Per coherència, tampoc no puc usar programes que els descodifiquen en contra de la voluntat del propietari. Haig de limitar-me als arxius que estan codificats amb fórmules propietat de la humanitat –com ho és el paper i la tinta. ÿs una postura ètica. Al vostre web també hi veig arxius en format PDF. En aquest cas, el format és lliure perquè l’inventor, Adobe, va alliberar-ne les especificacions i va dir que tothom les podia usar sense cap restricció.

Puc prescindir de la majoria d’arxius codificats amb fórmules secretes. Fins i tot si són per la feina, perquè sempre puc trobar una altre feina que no em faci renunciar al cap principi ètic. Però quan arriben des de l’Administració, no tenc cap alternativa. Aleshores hi ha en joc qüestions de drets i deures massa importants com per passar-ne llis. També em sap greu saber que l’Administració desa la nostra informació –perquè és ben nostre– de forma que sempre farà falta el permís de Microsoft per a recuperar-la.

Per tot plegat han sortit recomanacions que diuen que l’administració mai no hauria de desar ni publicar informació en codificacions secretes i patentades per cap empresa (http://www.hispalinux.es/node/568).

Farien falta recomanacions semblants per altres àmbits si es donessin situacions equiparables. Per exemple, si els arxius públics estiguessin guardats a instal·lacions d’empreses privades que, per contracte, reservessin tots els drets d’accés a les seves propietats per llegir els documents. O si a les oficines de l’administració només admetessin l’accés a ciutadans vestits amb una determinada marca de roba o sabates. Veritat que sona ben injust i absurd? Fins i tot fa pudor de socarrim: hom es pot demanar com deu ser «d’especial» la relació entre l’administració i una marca promocionada amb tanta contundència.

En el cas dels arxius motiu d’aquest missatge, em queda el dubte si ha estat o no un descuit. Es tracta de noves tecnologies i em consta que és una cosa en la que encara no es té gaire experiència. Sabrem si ha estat un descuit si veiem que fan canvis al seu web. Publico aquest missatge al meu web perquè més contribuents sabin quina és la situació.

Compartir

Entrada prèvia
El preu dels fems a Sineu
Entrada següent
Tonada – Biel Majoral

13 comentaris. Leave new

  • Dons jo el cab d’obrir amb oocalc. “archivo_doc12569843.xls” ¿Vol dir que he comes un delicta?.

    Respon
  • Benjamí, enhorabona per la carta oberta. Em semla prou contundent i didàctica com perquè el funcionari obri els ulls sempre i quan guardi una mica de respecte pels demés i tengui dos dits de front.

    Esper es resolgui aquest problema i que les administracions públiques facin passes cap a un món més lliure i respetin els estàndars, cosa que ben pocs fan!

    I per cert, si mirassim els pressupost de les administracions públiques i ens fixassim en la despesa de llicències de programari privatiu, al·luicinariem! “Despilfarro” i gros!!!

    Sort! 😉

    pd: avam si t’aclareixien lo dels 1000 euros, sé q fa mal!.

    Respon
  • Pep: depèn del país on estiguis. Hi ha llocs on tenir un programa fet a base de enginyeria inversa és un delicte. Per mor d’això les cases de programari privatiu lluiten perquè sigui un delicte fer-ho arreu. Tenen molta influència i és possible que ho aconsegueixin.

    La llicència dels nous formats XML pel Microsoft Office conté mesures destinades a poder posar demandes amb més facilitat.

    Jo no els obro per motius ètics –tal com explico. Estaria dient que es pot publicar en aquests formats perquè no passa res, que tothom acaba espavil·lant-se per llegir. I sí que passen coses prou importants. Si ells no volen que els usem fora dels seus productes llicenciats, no ho hem de fer. Cal escollir algú que no posi privacions. N’hi ha!

    Altres llocs on s’explica d’una altre manera:

    Muchos usuarios de GNU que reciben documentos de Word buscan el modo de vérselas con ellos. Puedes arreglártelas para descubrir el texto ASCII, algo ofuscado, examinando el archivo. Ahora hay software libre capaz de leer cierto subconjunto de documentos de Word. El formato es secreto y no ha sido enteramente decodificado; en tanto Microsoft siga cambiando el formato, no podremos esperar que estos programas sean perfectos.

    Si crees que el documento que recibiste es un evento aislado, es natural intentar solucionar el problema por tu cuenta. Pero cuando lo reconoces como una instancia de una práctica sistemática perniciosa, necesitas un abordaje diferente. Arreglártelas para leer el archivo es tratar un síntoma de una enfermedad crónica. Para curar la enfermedad, debemos convencer a las personas de que no envíen o publiquen documentos de Word.

    Web del projecte GNU.

    Oscar: cada MS Office està entre 400 i 700 Eur. Cal comprar-ne un per cada PC, si volen fer les coses com toca –espero que sí, és l’administració i han de donar exemple! No és gens estrany que després necessitin tants doblers 🙁

    Respon
  • Més informació de com es reserven poden blocar l’OpenOffice.org en voler:

    «Microsoft keeps legal options against free Office alternative – In Sun Microsystems settlement, company retains right to sue over OpenOffice»

    Seattle Post-Ingelligencer

    Microsoft i Sun arriben a un acord per què es puguin llegir documents a l’Office de Sun, un cosí germà de l’OpenOffice.org. L’acord és a través d’intercanvi de patents amb Sun. Però a Microsoft volen que l’OpenOffice.org quedi fora i ho aconsegueixen. Quan els hi demanen perquè, rebutgen fer cap comentari.

    Com per confiar-ne gaire i seguir acceptant arxius del Microsoft Office perquè l’OpenOffice.org els obre com pot…

    Respon
  • R:3
    Bueno bueno bueno….
    Aclarit.
    Gracis.
    Supos que si tens resposta, la mos motraras. A mem que responen.

    Respon
  • No han respost.

    Cap novetat, està en línia amb la qualitat de tracte que donen des de la Mancomunitat. Per exemple, diumenge vaig recollir cartrons i un envàs buit de iogurt que es van deixar, dissabte, al lloc d’on han re recollir els fems. Tot plegat fa joc.

    Respon
  • Respon
  • […] Encara no he pogut llegir la llista de preus de recollida de fems. Per cert, em va arribar per tres llocs una petició de professor d’informàtica per Sineu que han fet des de la Mancomunitat. Si els cursos són com els anteriors, en realitat no cercaven professor d’informàtica, sinó de productes Microsoft. En vista de la no resposta a la carta oberta (lincada abans) no vaig gosar preguntar res abans d’oferir-me. […]

    Respon
  • […] Sovint les característiques de les eines condicionen el que fem amb elles. Per exemple, moltes persones guarden els seus treballs amb el format .DOC, .XLS o .PPT perquè és el format per defecte d’alguns programes que Microsoft els permet usar [1]. Això ha fet molt populars els formats de Microsoft, fins al punt que avui depenem massa dels seus productes. Per exemple, cal que ens donin permís de lectura fins i tot per a tenir tractes amb l’administració. No exagero pas, aquí podeu llegir un cas recent amb la Mancomunitat del Pla de Mallorca. A l’hora de llegir, les persones només haurien d’estar obligades a usar una cosa: ulleres. Per motius de salut i en cap cas ningú els hauria de dir la marca d’ulleres. […]

    Respon
  • Del si Déu vol al si Macromedia vol…

    Als cercles religiosos hi ha el costum indiscutible de sotmetre les activitats a un ésser suprem que en té tots els drets reservats. Així, és costum acabar amb un «si Déu vol» frases que expressen qualque voluntat futura. Hom farà això o all….

    Respon
  • […] De tant en tant vaig al web de la Mancomunitat del Pla de Mallorca, mem si ja volen informar als ciutadans que no són clients de Microsoft. Idò no hi he pogut entrar. Perquè la cosa està relacionada, tot seguit he partit cap al web de l’Ajuntament de Sineu. Tampoc no funcionava. He sabut què passava en repassar els fils de subscripció i trobar aquest apunt del Biel Frontera. […]

    Respon
  • […] Idò d’això en diuen «impulsar la Societat de la Informació». ÿs un insult a la intel·ligència i la dignitat d’una societat que hauria d’accedir lliurement a la seva informació sense haver de menester el permís de ningú ni acceptar cap llicència amb privacions. Per aquest motiu, prou raonat, jo no he acceptat les llicències del Microsoft Office. El resultat és que no tenc accés a la informació que el Govern i Microsoft ensenyaran a emmagatzemar i tractar. No exagero, ja passa ara: avui no tenc accés a documents oficials de la Mancomunitat del Pla de Mallorca. Els vaig escriure fent-los-hi saber i m’han ignorat. […]

    Respon
  • […] Tamb

    Respon

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Menú