Ahir van fer 37 anys de «la mare de totes les demostracions» informàtiques. Vaig preparar la història pel programa de ràdio Mallorca en Xarxa d’ahir però no vam tenir prou temps per explicar-ho tot. Per complementar el programa, faig una copiaferrada del text al que hi afegeixo els enllaços cap a la Wikipedia en anglès:
Tal dia com avui, però al 1968 (fa 37 anys) Douglas Engelbart feia, a San Francisco, la primera demostració pública del seu sistema d’hipertext, avui tant popular –i bàsic– per mor de les planes web. Es deia NLS (oNLine System). Clar, fer hipertext sense ratolí era un poc complicat, així que Engelbart no es va estar de res: també l’inventà cinc anys abans, al 1963.
Veure el vídeo de la demostració al web de La universitat d’Stanford s’ho paga: l’esdeveniment encara avui és conegut com a «la mare de totes les demostracions». Van connectar amb l’NLS per telèfon, la presentació es feia a una pantalla de 6 metres en diagonal i Engelbart portava uns auriculars amb micròfon –altrament conegut com headset. Al vídeo es pot veure com tecleja i mou el ratolí a distància –la primera copiaferrada està al tercer tall. Va deixar bocabadada tota la indústria del bit.
El NLS va ser el primer en emprar els links d’hipertext, el ratolí, monitors, finestres i presentacions. El va dissenyar Douglas Engelbart i els desenvolupadors al Augmentation Research Center (ARC) i l’Stanford Research Institute (SRI).
Els terminals del NSL eren caríssims i escassos però altres màquines, com les Flexowriter eren més abundants. Les Flexowriter -imprimien el text en una cinta de paper perforada. La podien portar fins al NLS o digitalitzar-la mitjançant una interfície entre l’NLS i la cinta. Van batiar l’invent a OLS, Off-Line System, la contraposició al que significava el NLS: oNLine System.
Dos anys després de la presentació, al 1970, David Evans va desenvolupar un programa basat en l’hipertext del NLS que es deia Journal. Era un editor situat al servidor que permetia treballar en grup redactant documents que podien tenir enllaços cap altres documents a mida que s’anaven creant o editant. Els membres de l’ARC el van usar per discutir i afinar conceptes tal com avui es fa amb els wikis. Molts dels documents es van imprimir i avui estan als arxius de la Stanford.
L’aventura es va acabar el 1976, i alguns investigadors del SRI van fitxar pel Xerox PARC amb les idees del copiar i aferrar, el ratolí i les finestres al cap. De tot allò van brollar les interfícies modernes d’apuntar i clicar, la publicació al WWW i fins i tot el wiki.
—
Imatge: apunt «The mother of all demos» al blog Curious Lee. Si feu clic a la imatge la veureu amb més detalls a una finestra nova.
Nota: Algunes entrades de la Wikipedia en anglès poden tenir versió en altres llengües: fixeu-vos-hi a la caixa que trobareu a la dreta de cada plana.
