La servitud voluntària (3: qualque pic cal obeir a la força)

La servitud voluntària

La nostra feblesa, humans com som, arriba a l’extrem que sovint ens veiem obligats a obeir a la força. Es necessari temporitzar; no podem ser sempre els més forts. Per tant, si una nació es veu obligada per la força de la guerra a servir algú, com la ciutat d’Atenes als trenta tirans, no hem d’estranyar-nos que serveixi, sinó lamentar l’infortuni. O bé, mes aviat, ni estranyar-nos-en ni lamentar-ho, sinó suportar el mal pacientment i reservar-nos per a un futur més venturós.

«La servitud voluntària», ÿtienne de la Boétie (1530-1563).

Compartir

Entrada prèvia
Cap a veure en Lessig
Entrada següent
Hola mamà!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Menú