A la Societat de la Informació passen coses com aquesta:
«Un grupo de turistas americanos se presentó hace días en un hotel pidiendo habitaciones. Se le dio el precio oficial, bastante alto, lo que no fue del agrado de los visitantes. Sin entrar en discusiones, pidieron utilizar el servicio de internet del hotel, y a través de un portal, reservaron habitaciones en el mismo establecimiento a precios mucho más bajos. Imprimieron el bono y lo presentaron al recepcionista, que debió dar por buena la ingeniosa operación. »
Hi ha coses que no s’haurien de fer a un món on la informació circula fàcilment.
Em puc imaginar la situació: es troba l’hotel des de casa, trescant per Internet. A l’establiment hi ha prou places lliures, així que es decideix llogar en persona perquè no és tant fred. En arribar al lloc, sorgeix la sorpresa i resulta que el recepcionista és més fred que el web. Uns altres turistes que possiblement llogaran per Internet, directament.
Per cert, ja queda poc per acabar la traducció del manifest Cluetrain. També farà falta revisar-la. T’animes?
