El llenguatge verbal serveix, entre d’altres coses, per expressar coneixements. El llenguatge informàtic, el codi, també. No és més complicat que aprendre qualsevol idioma verbal, però pot expressar algunes coses amb més eficàcia que el llenguatge verbal.

Per exemple: un biòleg pot explicar la taxonomia del regne animal escrivint un llibre. Però n’hi ha un, en Fernando Lison, que va aprendre el llenguatge PHP. La seva obra taxonòmica és en forma de web dinàmic. Cada poc el millora amb les fotos que aporten els visitants i estudiants. Està a totes les escoles, però no ha fet falta comprar-lo; basta amb els ordinadors i la connexió a Internet. Cada pic que el visiten, tenen la darrera versió.

Aquí en Fernando Lison explica el procés. Vaig sentir parlar d’Animalandia per primer pic a una de les xerrades d’en Pedro Reina a Mallorca.

Quan el programari lliure sigui quelcom normal, el codi informàtic possiblement també ho serà. Ara és un secret i ningú gairebé no en veu mai. ÿs una cosa «d’ells», d’informàtics. Cal recordar que no fa pas tant que escriure també era cosa d’iniciats, els «escrivents» professionals. Més endavant publicar allò escrit també era un privilegi per iniciats… fins que va arribar Internet.

A més del cas d’en Lison, també en tenim un altre que és general: el codi HTML. Els navegadors web sempre l’han mostrat. Qui no ho hagi provat mai, pot fer clic damunt aquesta plana i escollir «Visualitza el codi font de la plana» al menú emergent –el procediment és pel Mozilla Firefox que parla en català. Una cosa tant senzilla com aquesta ha fet que moltes persones no informàtiques d’ofici hagin fet webs de qualitat a base de mirar exemples, copiar-los i provar mem què passa quan es modifica qualque detall del codi. Si no fos perquè codi HTML sempre ha estat a la vista, possiblement Internet ara també seria com la resta de programari privatiu: una cosa només d’informàtics. Si algú vol aprendre HTML, a la Xarxa trobarà molts manuals i cursos de franc.

També es pot publicar coneixement digitalitzant el nostre llenguatge verbal. Com diu un cartell gairebé ja històric, regal d’en Llorenç Valverde, que tenc penjat al despatx:

Si ho pots escoltar, ho pots digitalitzar…
Si ho pots veure, ho pots digitalitzar…
Si ho pots pensar, ho pots digitalitzar…
Si ho pots digitalitzar, hi pots posar a Internet…
Si ho pots posar a Internet, persones de tot el món ho podran veure, escoltar i compartir.

Tendències en la Societat de les Tecnologies de la Informació. Cursos d’estiu 1997. Universitat de les Illes Balears (una foto del cartell il·lustra aquest apunt).

La digitalització del llenguatge verbal té avantatges clars a l’hora de compartir-lo i publicar-ho, però és la utilització més bàsica del medi digital. Però quan els coneixements es comuniquen mitjançant llenguatge informàtic hi ha propina: també es creen algorismes que funcionen.

Un algorisme és quelcom assemblant a una màquina construïda a base de llenguatge (codi) informàtic. Copio part de la definició d’algorisme a la Wikipedia:

L’algorisme ens dóna la solució genèrica a un problema i el podrem emprar totes les vegades que se’ns presenti aquest mateix problema: per exemple l’algorisme de la divisió és genèric i independent dels nombres que hàgim de dividir.
(…)
Gràcies a la capacitat per a comunicar els nostres pensaments mitjançant algorismes, podem construir màquines el comportament de les quals simula intel·ligència. El nivell d’intel·ligència que simula la màquina, estarà limitat per la intel·ligència que puguem comunicar-li per mitjà d’algorismes. Les màquines només poden realitzar tasques algorítmiques.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Algorisme

Internet ens ha portat moltes sorpreses. En el fons han estat gràcies a l’accessibilitat d’un codi HTML gens tabú. Ara aquesta revolució ha d’arribar a la resta de programari. Possiblement s’estorbarà, perquè es tracta d’un codi un poc més complex que l’HTML. També cal fer veure la importància –i cap elitisme– del codi en un entorn social desenfocat per la propaganda d’immenses potències econòmiques venedores de codi tancat. Primer s’entesten en amagar-lo i vendre la idea de que és tant complicat que només el poden entendre informàtics i cadascú el seu. Ara que comença a circular, diuen que compartir coneixement en forma de codi és cosa de comunistes.

Tot plegat és qüestió de temps i maduració del medi: els ordinadors s’estan convertint en el suport del nostre coneixement i desplaçant el paper. Cercar com expressar-lo de la forma més pràctica i eficient només és una passa natural.