En un article per VilaWeb, en Llorenç Valverde argumenta el seu no a la Consitució europea.
Forma part d’una sèrie d’articles diaris, a partir del 18 d’octubre, on personalitats dels Països Catalans expresen la seva posició contrària a la Consitució que s’impulsa des de l’UE i que s’ha de ratificar en referèndum durant el 2005.
Joan Herrera, Isabel-Clara Simó, Jaume Renyer, Feliu Ventura, Carles Campuzano, Pere Esteve i Miquel Calçada ja han dit els seus motius. En Llorenç en dóna un tant palmari com aquest:
«Vull ser europeu si això significa que no he de renunciar als aspectes més bàsics de la meva identitat i si no ho han entès, ja passa d’hora que ho comencin a copsar, com ho va haver de fer un vell amic meu castellà quan, en el decurs d’una llarga conversa amigable que va derivar cap a qüestions vinculades a les meves posicions sobre llengua i identitat, em va preguntar si jo em sentia espanyol. No sé si encara ha acabat de pair la meva resposta, atès que el que li vaig dir és que no era una pregunta que m’havia de fer a mi, sinó que s’havia de preguntar a ell fins quin punt era compatible amb la seva definició d’espanyol tot allò que li acabava d’explicar. Si la seva definició m’encabia amb tots els ets i uts, no hi havia problema. Però si havia de renunciar a alguna cosa bàsica, per petita que fos, aleshores no m’hi podien comptar. Ara em demanen que em pronunciï com a europeu a través d’un tractat que m’exigeix gratuïtament una de les principals renúncies possibles respecte de la meva identitat. I a sobre esperen que voti que sí? No, de cap manera! Jo votaré que no.»
Diuen que mai no s’ha de perdre l’autoestima, tant a nivell individual com col·lectiu. Dalt tenim exemple ben clar i decidit de com aconseguir-ho. I que ho paeixin, si volen.
Imatge: banner de l’article a VilaWeb.
