El món passa per una epidèmia greu, però la majoria de diaris «seriosos» parlen de virus, bacteris i d’apuntalar com es pugui la situació a base de medicaments, «mostres gratuïtes» i qualque privació que fa perdre qualitat de vida.
Ho confirmen metges que en solen tenir una comissió, dels medicaments. Els diaris també, directa o indirectament, perquè la indústria farmacèutica té bones connexions amb els partits polítics. Quan estan al poder, els partits, poden donar o llevar subvencions als diaris.
En definitiva, és molt mal de llegir-hi que la cura de l’epidèmia en qüestió consisteix en quelcom tant senzill, alegre i econòmic com menjar bé i fer esport.
Per tot plegat cada dia tenen manco interès, molts (massa) diaris «seriosos». Amb molt poques excepcions en forma de columna experimental, sovint amagada, reflecteixen un complicat joc de comissions i subvencions que només els beneficia a ells. Que els llegeixin ells, idò.
Aquest apunt està a la categoria «bitologia» però parla de medicina. No és un error, sinó una metàfora que té la solució al Ciberp@is del dijous 23-09-2004 (sense oblidar que la majoria de professionals no tenen més remei que fer el que el medi compra).
