Conversa d’avui amb un amic prou bregat en periodisme:
- Un dissenyador gràfic anuncia que està fent una tipografia: no té feina.
- A la crònica del sopar de la conferència internacional, el reporter explica que hi havia rap per sopar: no l’han deixat entrar.
- Un lloc d’Internet presenta un rànquing de blogs: no té prou visites.
7 comentaris. Leave new
Quantes vegades els periodistes menys professionals parlen d’allò que no han vist! Però si has de parlar del tema (els caps et faran fora si no en parles) i no tens prou informació, perquè no et deixen entrar, per exemple, pots fer servir quelcom tant senzill com ara…
“citar alguna font”. Regla d’or del periodisme 🙂
Un director de diari de paper. El té, el paper, traslladat mimèticament i forçosa (i sense cap casta de rivalitats entre ells), al que abans se’n deia un portal i més abans simplement Internet i que, per a fer-ne economies, podríem dir-ne bits en general. Quan aital director blasma les malvestats barateres del blogisme i derivats: té por.
Em quedo amb la de: “Un lloc d⿿Internet presenta un rànquing de blogs: no té prou visites.” Realment és molt bona, si és certa en tots els casos o no, aix, no sé. Tu ets el mestre, així que…
aniol, ho he vist molts cops: és la forma d’aconseguir que et citin els que surten al rànquing, que solen ser llocs amb moltes visites, ben situats al Google, i que amb la cita fan pujar –al Google– a qui s’empesca el rànquing.
Ja veig que les tècniques de posicionament en el Google són cada cop més retorçades. A veure si amb els cercadors “lliures” que sembla que s’estan creant la cosa millora.
Gràcies per l’explicació.
La veritat és que últimament el periodisme deixa molt que desitjar. Com més blogs segueixo, més me n’adono que molts periodistes es dediquen únicament a fer resums d’articles de blogs.
A més, tos fent la viu-viu, solen oblidar-se que els articles de la blocosfera es publiquen amb creative commons i, per tant, s’ha d’incloure la font. Però clar, qui es queixarà?
[…] Cal afegir-hi el Bloguzz. Aviat serà un lloc prou conegut, m’imagin. […]