Ona Mallorca és al carrer Font i Monteros de Ciutat. A les etiquetes de les caixes dels ordinadors HP nous, que acabaven d’arribar, hi deia «Calle Fuente y Monteros». Cerco Fuente y Monteros a Internet i no existeix. El transportista ho va trobar, però.

Els noms i llinatges de les persones no es tradueixen mai excepte el cas de papes, reis o prínceps. Així diem Elisabet II però no Jordi Arbust. En Jaume Font i Monteros fou batle de Palma entre el 1905 i 1906. Ni rei ni papa ni príncep.

Batalleta

Possiblement en Font i Monteros era batle a l’època que l’oncle del meu padrí era el tinent coronel de la guàrdia civil a les illes. En Pere Gil Carrió va estudiar per missèr però feia de militar. A casa conten que va passar a la guàrdia civil perquè estava cansat de tanta guerra per la península. Canviar de cos significava baixar de categoria, però també tornar a Mallorca. Es va jubilar de tinent coronel.

A canostra hi tresca el seu bastó de comandament, amb una bolla d’argent. Supòs que el degué portar a qualque acte social on hi havia una altre autoritat amb bastó: el batle Font i Monteros. Potser també va demanar feina a Cort pel seu germà, en Miquel Gil Carrió. Un temps la feina de mestre d’escola no donava gaire, i estava millor a l’ajuntament fent d’escrivà. Més endavant li va passar la terra que havia comprat a Ca’n Pastilla perquè ell mai no hi anava. L’hort nomia Ca’s Coronel, que va heretar el meu padrí i fou la casa familiar. Quan era nin m’encuriosia la foto «de l’oncle coronel» que presidia l’aiguavés de davant. El meu padrí me’n va regalar una còpia que no he penjat enlloc encara. Per mi la foto també era aquella paret d’aquell hort perfumat d’alfals recent segat i terra banyada. Aena el va expropiar el 1993.

Els Gil Carrió venien d’Artà. Sembla que tenien la possessió d’Albarca. ÿs un detall que mai no he contrastat.

Conten que desterraren un colpista a Artà. Els meus repadrins portaven l’oficina de correus, i la repadrina guardava les cartes pel colpista a un cistell amb doble fons. La solitud i immensitat de la finca d’Albarca –i la seva costa– va servir per a preparar la fuga. Una matinada, el meu repadrí va acompanyar el colpista fins el vaixell que l’esperava prop de la costa. El cop d’estat va fracassar.

No sé gaire més coses de tot plegat, ni si són certes.