No sé què opinar de Nova York. La primera impressió, passejant per Times Square, fou que estava a un lloc hortera i excessiu. En partir que he estat a un lloc massa banal. Una mena de parc temàtic per a consumidors immadurs i massa enfeinats en una competició per aconseguir símbols de consum que tapen frustracions vàries. Em va semblar veure-hi massa bufes.

Estic ben segur que Nova York és moltes més coses interessants que no he tingut temps de trobar ni veure. A Roma, Paris i Londres el primer dia ja podia ensumar-hi xupxup cultural, a Nova York la flaira era de consumisme refregit.

He penjat un parell de fotos al Flickr. El Bryant Park és el que més m’ha agradat de Nova York, i n’he fet un àlbum de banda. El Central Park també és guapo. En saben, de fer i mantenir parcs. Supòs que perquè són necessaris per a compensar la bogeria consumista que aclapara la resta.

El Josep Pla conta, a la crònica del seu viatge a Nova York, que va quedar impressionat per la quantitat de botigues, llum i productes que va trobar-hi. Avui arreu tenim de tot i més que impressionar fa basarda. A les nits les voreres estan estibades de bosses negres plenes de fems. Després de veure tot el dia gent menjant i bevent de recipients de plàstic allà on es troben, és fàcil imaginar què hi ha dins: coses d’un sol us. Rentar plats i tassons? Separar i reciclar? Em fa l’efecte que gairebé ningú no ho practica.

Cuinar tampoc no cal per a viure allà. Tots els plats (plat és un dir) són a la venda dins safates de plàstic. Seure a la taula d’un restaurant i que ho serveixin en porcellana i vidre és opcional. Sovint ni porcellana: tassons, plats i bols de plàstic dur. En entaular-nos solen portar aigua de l’aixeta amb glaçons dins tassons de plàstic transparent marró, amb un gravat que imita el cuir, i no els cobren En servir els plats sovint també arriba el compte –potser perquè se suposa que tothom té pressa. Els postres –gelat, cafè– es compren a un altre lloc, van en recipient de plàstic d’un sol us, i es prenen al carrer. Hi ha restaurants a l’europea, per descomptat, però són una excepció i sovint cars, sense que la qualitat del menjar en guardi la proporció. No és una qüestió de cuina, sinó de la forma de fer les coses.

Vaig quedar ben tip de la paraula «freedom». Fins i tot una capsa de mistos deia, devall la bandera dels Estats Units, «freedom matches». No hi sé veure la relació. Estan especialment dissenyats per a pegar foc al Bin Laden? Repeteixen «freedom» com com una mena de dogma. Molts ho porten aferrat als cotxes, alguns junt a l’adhesiu «Jesus is our Lord». Massa banderes i creus.

A la pràctica, el «freedom» significa haver de mostrar el passaport quatre pics entre la facturació de les maletes i l’entrada a l’avió. A Heathrow hi tornen. A l’anada vaig pensar que potser els britànics no es refiaven de la seguretat espanyola, però no: també cal tornar-hi quan ja t’han mirat tot allò que es pot mirar al lloc més paranoic del planeta: l’aeroport de Nova York. Au, sabates fora un altre pic. L’aigua comprada a l’avió és sospitosa, cap a la paperera. Més passaports a la vista. ÿs fàcil perdre la paciència, però ningú no gosa, perquè hi ha cartells avisant: tolerància zero davant la violència verbal. Si dius allò que penses no volaràs ni avui ni ves-te’n a saber quan, perquè entraràs a la inefable llista negre dels passatgers violents que ningú no vol.

L’asfalt dels carrers de Manhattan està ple de forats, bonys i pedaços. Fins i tot l’autopista cap a l’aeroport JFK, que deu ser prou important, et fa botar dins el taxi tot el camí. No ens allotjarem pas a cap mal barri, l’edifici just devora era l’escenari de la pel·lícula The Devil Wears Prada, però el carrer 42 Oest també estava ple de forats. Quan plou duen aigua dies, perquè els gratacels no deixen arribar el Sol al trespol. L’aigua va tornant d’un color i olor sospitosos. El renou de clàxons no atura, renyar forma part natural de la cosa circulatòria, però tampoc no vol dir que estiguin enfadats.

Un cas clar és el dels conductors d’autobusos, pitant a tothom, però un segon després oferint-se amablement per ajudar quan detecten que no tens massa clar on baixar. O si en obrir la porta et veuen dubitatiu sobre si és la línia que cerques. Quan a un li diguérem que no pujàvem perquè esperaríem la línia que inicialment teníem pensada, ens va intentar convèncer perquè ell també passava prop de la nostra destinació. No pujarem i va tancar la porta. No partia, perquè tenia el semàfor vermell. Ens va mirar, i va obrir la porta. Pujarem i va estar ben content «ah! sabia que al final pujaríeu al meu autobús, sí!» –cal imaginar-se un negre d’uns 150 quilos dient-ho amb molta gesticulació. Aquestes ganes d’ajudar al client és una cosa que vam veure a més llocs. Quan no trobàvem el que volíem comprar sovint ens adreçaven a un altre establiment de la competència.

Dels comerços també em va cridar l’atenció que calgués regatejar a tantes botigues. Ens perderen la maleta on portava els carregadors de les càmeres i els mòbils –tots excepte un, que sempre porto a la motxilla per a carregar el Nokia N800 (és famèlic) i també serveix per un mòbil de la mateixa casa. D’entrada els carregadors marcaven entre $120 i $180, però dir-me el preu, solien demanar-ne entre $60 i $80. Quan deia «too many expensive» i que potser esperaria un dia més per si apareixia la maleta, aleshores baixaven a $40 i fins i tot a $20. M’ho esperava de China Town però pas no d’establiments de tres plantes a la 6ena Avinguda. No era el cas de llocs com ara Radio Shack, on d’entrada marcaven $35 i aquest era el preu definitiu.

No ens tornaren la maleta. La vam haver de trobar nosaltres, a un passadís entre centenars de maletes, aprofitant que érem a l’aeroport JFK per partir de tornada. Havia arribat el dia anterior: des del 16 fins al 24 va estar fent pols a Heathrow. La maleta tampoc no va aparèixer a l’arribada a Palma, però aquest cop la teníem a casa al dia següent. Ara tenc dos carregadors de cada –excepte Nokia. Mem si Virgin Atlantic paga el que toca. Feina per la tornada de vacances fer el turista.

[Més coses a l’apunt següent Nova York (2)]