Us recoman l’entrevista al Bob Young que avui publiquen a elpais.com.

El Bob és un home clau del neorenaixement, ço és, foc nou que escalfa bits per a moure les arts, les ciències i les lletres. Lulu.com, la seva darrera aventura n’és un cas clar.

També fou soci fundador de Red Hat, una empresa que ha estat clau per a la promoció d’un component clau d’aquesta revolució: el programari lliure. Abans de Red Hat només sospitàvem que es podien fer grans negocis amb els programes lliures. Fet i fet per a ells només era una sospita. Sovint cito el fragment d’un missatge del Bob Young on explica perquè el programari lliure i no l’Open Source fou clau pel èxit de Red Hat:

Haig d’admetre que els termes de la llicència GPL en comparació amb els termes de la llicència BSD van tenir-hi un petit paper, vet ací la història:

Quan vam llençar Red Hat Software, Inc. planejàvem vendre un sistema operatiu. No importa ser científic en coets [rocket sciencist, una frase feta] per a reconèixer que entrar al negoci dels sistemes operatius significava competir amb Microsoft.

Encara que les nostres ambicions eren limitades al començament, podíem beure tanta cervesa com qualsevol, i és en aquestes ocasions quan la nostra intel·ligència natural encara estava més limitada, i aleshores especulàvem amb la reacció de Microsoft quan fóssim una amenaça real.

La resposta era que farien exactament el que havien fet amb el Java, això és, agafar el producte que nosaltres havíem fet, fer la versió Microsoft (M$-Linux) i usar els seus bilions per a fer-nos fora del mercat.

Aleshores, si Linux tingués llicència BSD en aquell moment, Microsoft també podria usar els seus bilions per a desenvolupar noves característiques fabuloses que no haurien de compartir. Podrien competir amb més dòlars per a màrqueting i un producte millor.

No era cap panorama de futur per un parell de hill-billes fundant una start-up amb les seves targes de crèdit. I (recordant que havíem consumit prou cervesa en aquell moment) ens van convèncer que podíem aconseguir almanco un racó petit del mercat de sistemes operatius competint amb Microsoft. El que no volíem era competir amb els seus milers de programadors afegint noves característiques propietàries al seu M$-Linux que nosaltres no podríem usar, no podríem reproduir, mentre ells podrien usar qualsevol nova característica que nosaltres introduíssim.

He oblidat esmentar-ho: una part important del nostre pla de negocis fou, i continua sent, l’avantatge competitiu de lliurar els beneficis tècnics del programari de distribució lliure (codi font lliure i llicència lliure) als consumidors més tècnics de sistemes operatius ⿿just per això Microsoft podia usar qualsevol característica que haguéssim desenvolupat. ÿs innecessari dir que els termes de la GPL (almanco hipotèticament) requereixen que Microsoft faci disponible per a nosaltres el codi font de qualsevol «nova característica fabulosa» que afegissin al M$-Linux, d’aquesta manera alliberant el terreny de joc en el sentit de la competició en característiques tecnològiques.

A l’entrevista d’elpais.com el Bob Young usa una metàfora que també m’agrada: la dels cotxes amb capó i perns al motor. No l’havia escoltat abans a ningú més. La cosa va que els cotxes tenen motors que es poden desmuntar, reparar o mirar com funcion per aprendre’n. No importa ser mecànic per a tenir clar que no volem cotxes sense capó ni perns al motor, què és just el que massa gent encara usa quan es tracta de programari privatiu:

“Era tan obvio para nosotros que algo andaba mal en la industria del software. Era como si estuviésemos vendiendo coches con el capó cerrado. Nadie quiere comprar un coche que no te deje ver el motor. Aunque no seas un técnico y no tengas ni idea de mantenimiento, puedes intentar saber lo que pasa por ti mismo o llevarlo a el taller que más te convenga, no sólo al que tenga la llave”, reflexiona Young.