Per què en diuen «desarrollo de la Sociedad de la Información» de l’«ensinistrament de clients de Microsoft»?

Este acuerdo entre ambas entidades pretende impulsar el desarrollo de la Sociedad de la Información en Baleares. Para ello, Microsoft y el Govern colaborarán en varias acciones dirigidas a empresas, trabajadores de la Administración autonómica y ciudadanos, entre las que destaca este correo gratuito que, según señaló Ramis de Ayreflor, estará en marcha «en unos 30 días bajo el dominio caib.es»

Asimismo, el convenio contempla otras iniciativas para que las nuevas tecnologías lleguen al mayor número de ciudadanos, como instalar tecnología «puntera» en los centros cívicos o crear aulas de formación para los colectivos más desfavorecidos (discapacitados o inmigrantes), a fin de llegar a las personas con mayores dificultades para integrarse en la Sociedad de la Información.

–noticia completa a El Dia del Mundo

Microsoft forma les persones a usar editors de text o a usar el Word? Internet o l’Explorer? Correu electrònic o l’Outlook? Sistemes operatius o el Windows? Fulls de càlcul o l’Excel? Què instal·laran?

Noves tecnologies o tecnologies Microsoft?

Qui faci servir el Word perquè ho ha après a aquests cursos –o s’ho trobi instal·lat als llocs anunciats– en polsar el botó del disquet desarà els seus treballs codificats en formats patentats i exclusius de Microsoft. Talment fossin emissions del Digital+, caldrà per a sempre més un descodificador autoritzat per Microsoft a l’hora de tornar a llegir els treballs propis.

Ja ho explicaran, això? ÿs un canvi qualitatiu prou gran, però a la baixa. No haurien d’amagar-ho des de les institucions i molt manco si asseguren que «impulsen» la Societat de la Informació. Mai no havia passat res semblant quan només usàvem paper i tinta; tothom hi podia accedir, bastava tenir prou vista –que no Windows Vista– per llegir. Mai tanta gent havia llogat d’aquesta manera inacceptable l’accés al seu coneixement. M’amoïna, perquè en bona part és coneixement de tots nosaltres, sovint fragments i interpretacions de la nostra cultura.

Idò d’això en diuen «impulsar la Societat de la Informació». ÿs un insult a la intel·ligència i la dignitat d’una societat que hauria d’accedir lliurement a la seva informació sense haver de menester el permís de ningú ni acceptar cap llicència amb privacions. Per aquest motiu, prou raonat, jo no he acceptat les llicències del Microsoft Office. El resultat és que no tenc accés a la informació que el Govern i Microsoft ensenyaran a emmagatzemar i tractar. No exagero, ja passa ara: avui no tenc accés a documents oficials de la Mancomunitat del Pla de Mallorca. Els vaig escriure fent-los-hi saber i m’han ignorat.

Descuid, ignorància, abandonament o corrupció?

Tant forts són els lligams d’aquesta administració amb Microsoft que arriba al punt de passar llis dels ciutadans i contribuents que no són clients de la megacorporació que ells han decidit recolzar? Perquè les lleis no permeten cap discriminació per motius de filiació política, religió, raça o sexe però sí en no voler ser usuario registrado de Microsoft?

La col·laboració comercial és ben clara. En sortir del curs i dels centres, si volen usar a casa allò que han après a manejar, el Microsoft Office, caldrà que amollin entre 400 i 700 Eur en llicències Microsoft. Perquè al Govern no esperen pas que els alumnes delinqueixin, veritat? Ells van donar exemple de bons pagadors gastant, no fa gaire, 2.4 milions d’Euros en llicències Microsoft que hi poso messions: formen part d’aquests cursos «de franc». O Microsoft instal·larà i ensenyarà a usar programari lliure bàsic com ara l’OpenOffice.org i el GNU/Linux?

Potser ni descuid, ni ignorància ni abandonament ni corrupció: presa de pèl de Microsoft

M’ho contava algú que ho va viure de ben aprop a la Generalitat. Ho copiaferro a continuació:

La cosa anava d’un contracte de 6 milions d’Euros per posar tota la Generalitat sense tenir clares quantes llicències. Allò de carta blanca, «no ens preocupa i aneu fent entre 2003-2006».

El més surrealista és que els conceptes i les previsions sobre les quals se suposa que es valoren els imports finals no es compleixen, i per tant el desplagament pactat (XP i Office per tutti…) encara ni s’ha aconseguit perquè el parc d’ordinadors tampoc s’ha renovat tant. L’altre tema és que bona part de les adjudicacions de nou maquinari ja arriben amb llicències OEM del Windows: o sigui que es paga dues vegades? Per compensar-ho llavors Microsoft s’inventa retorns. Per exemple, aportacions a Educació de 600.000 euros, amb maquinari i altres coses, més aplicacions, cursos…

[destacat meu]

Estem davant la mateixa història? Quina part dels 2.4 milions d’Euros pagats pel Govern (aquest pic o d’altres anteriors) s’ha tudat i ara volen fer-nos veure que Microsoft ens ajuda? També hem de pagar l’espot publicitari?

I si tot plegat dóna per a regalar llicències a tots els alumnes, seran de franc per a sempre més? D’aquí a 10 anys, quan vulguin vendre la nova versió de torn. Sí, en caure la propera campanya publicitària tractant-los de dinosaures.

No tot són doblers

Supòs que estaria molt bé que dels cursos hi sortissin persones captivades per les noves tecnologies, amb ganes de culejar i crear. Solem estar orgullosos dels veïnats que pogueren destacar en qualque ram. Sovint ho feren empescant-se millores d’allò que ja existia. Devem molt a totes aquestes persones que han fet possible el nivell actual de tecnologia i coneixement, millora darrere millora, capa a capa. Diuen que tot plegat va començar quan els nostres avantpassats canviaren les funcions de les coses que els envoltaven. Per exemple, convertint les pedres en eines de tall. Doncs quelcom tant bàsic, pel progrés humà, estarà prohibit als alumnes d’aquests cursos del Govern: quan els alumnes d’aquests cursos vulguin posar en pràctica el que han après, caldrà que acceptin una llicència que els prohibeix posar remei als inconvenients que hi trobin.

Però si els cursos de Microsoft són amb un sistema operatiu lliure, com el GNU/Linux, això no els estarà prohibit sinó tot el contrari. La seva llicència està pensada per a incentivar i protegir aquesta activitat bàsica pel desenvolupament del nostre coneixement al voltant d’una eina avui tant important com l’ordinador i el seu programari:

• La llibertat per a executar el programa, per a qualsevol propòsit.
• La llibertat d’estudiar com treballa el programa, i adaptar-lo a les necessitats pròpies. L’accés al codi font es una precondició per a això.
• La llibertat de redistribuir copies per a poder ajudar als vostres veïns.
• La llibertat per a millorar el programa, i alliberar les vostres millores al públic, per a que tota la comunitat pugui beneficiar-se. L’accés al codi font es una precondició per a això.

—definició de programari lliure, destacat meu

Llegir les 4 llibertats del programari lliure fan reflexionar sobre un altre detall: un Govern hauria d’incentivar tecnologies socials que animen ajudar els veïns. En comptes d’això, han escollit donar formació en uns programes que prohibeixen –per llicència, que hauran d’acceptar– ajudar ningú passant-los-hi una còpia. Persones generoses que ajuden els demés deixant-los-hi martells, pales o trepants, no podran fer-ho quan es tracti del programari que el Govern els va ensenyar a usar. I això que els programes, a diferència del martell la pala o el trepant, es poden passar com qui passa la flama d’una espelma: tots dos tenen foc, cap d’ells no perd res. ÿs depriment.

No tenc cap motiu per a no veure una clara operació de col·laboració amb Microsoft usant recursos públics. Si no és així, potser cal que ho demostrin retirant la iniciativa i fent el mateix però amb programes lliures: programes propietat de la humanitat que no desen els documents en cap format patentat i exclusiu d’una sola empresa. Que no obliguin acceptar condicions denigrants de cap llicència: no ajudar el veí, no cercar solucions a inconvenients del programari. Programes que no tenguin cost de llicències, i que tot l’après es pugui posar en pràctica a les cases de tothom i sense límit en el temps.

Ni sent un regal de Microsoft haurien d’acceptar-ho: cap Govern hauria de ser sospitós de col·laborar amb una empresa i només una. Pel caràcter privatiu de les eines de Microsoft és inevitable que qualsevol progrés dels seus productes exclogui la resta. ÿs com acceptar carreteres de franc fetes per Renault on només hi poguessin circular vehicles Renault. Què no passen coses així amb els cotxes? I tant que no! Les privacions en informàtica són especialment denigrants, i per això cap administració hauria de ser-ne mesell ni fer-nos-en als administrats. Estem parlant d’eines per a coses tant bàsiques i necessàries com llegir i escriure a la Societat de la Informació i el Coneixement.