Nota: clic aquí para saltar hasta el texto en español.

D’un temps ençà no accepto cap document del Microsoft Office. Vaig preparar un text que copiaferro com a resposta a qui me n’envia.

ÿs un poc llarg, perquè intento raonar-ho i educar un poc sobre un tema en el que malauradament no n’hi ha gaire, d’educació –en usar la paraula penso en educació mediambiental, vial o nutricional i no en «mala educació».

La no educació al món dels bits consisteix en suposar que tothom és client de Microsoft perquè ha comprat el Windows i l’Office. O el Photoshop. Que diu amén sistemàticament a llicències socialment inacceptables. Que està disposat a delinquir per aconseguir còpies il·legals d’aquests programes gens barats –pel MS Office en demanen entre 400 i 700 Eur, segons la versió.

Cal ajudar a tenir en compte els substituts lliures que ens estalvien aquesta hipoteca econòmica, tecnològica i social.

Aquí teniu el text, potser us fa servei:

En català

No he pogut obrir l’arxiu adjunt perquè no vaig acceptar la llicència del Microsoft Office. En llegir-la vaig veure-hi privacions inadmissibles perquè impedeixen conservar, per l’àmbit informàtic, els mateixos drets a l’hora de llegir i escriure que gaudim pel paper i la tinta. La decisió de no acceptar la llicència significa que ara no tenc permís per a llegir aquests arxius.

Potser cal que doni més detalls, car em consta que la meva decisió no és gaire corrent ⿿almanco fins ara:

Cada cop que desam un arxiu amb el format del Microsoft Office, el programa els codifica; talment una emissió del Digital+ a la TV. A la pràctica vol dir que en voler-los tornar a llegir caldrà un descodificador autoritzat per l’amo de la patent, Microsoft. Necessitarem el seu permís per a llegir els nostres treballs. Amb el paper i la tinta mai no va passar res semblant. No existeixen escrits només per a usuaris d’«ulleres Ray Ban Aviator del 95 o superior». Gairebé ningú acceptaria una cosa així, al món del paper. El dels bits no hauria de ser pas menys.

No vull usar il·legalment cap programa que els pugui obrir; crec que ningú no hauria de rebre pressions per a delinquir per a fer quelcom tant bàsic com llegir i escriure.

Tampoc no puc usar els formats del Microsoft Office en el programari lliure OpenOffice.org. Encara que el programa pugui obrir aquests arxius, ho fa sense el permís de l’amo del format. A Microsoft es reservaren explícitament el dret de prendre mesures legals per a evitar-ho: «Microsoft keeps legal options against free Office alternative – In Sun Microsystems settlement, company retains right to sue over OpenOffice» —Seattle Post-Intelligencer. En llegir això penso que és un mal negoci deixar que ningú «em perdoni la vida» a l’hora d’exercir el meu dret a llegir. Si accepto els vostres arxius en formats del Microsoft Office i els deso al meu disc, potser dins d’una setmana, tal vegada cinc anys, no ho sabem, tindré formalment prohibit llegir-los.

En vista de les perspectives, el més sensat és no acceptar-los avui. No hauria de ser pas un problema tècnic: existeixen substituts lliures, assequibles i sense la necessitat de cap permís per a llegir.

Substituts possibles:

• Si no hi ha taules o imatges al document::
  • El text de molts documents Office sovint no necessita cap annex. Simplement pot estar copiat a un missatge com ara aquest.
• Si hi ha taules o imatges:
  • El HTML y XHTML de les planes web és un format accessible per a tothom i sense propietaris.
  • El format OpenDocument tampoc no té amos i està aprovat per l’ISO ISO, una organització que vetlla pels estàndard. Aquí hi trobareu una llista de programes lliures, ço és, que no demanen acceptar cap llicència amb privacions per tal d’usar-los. Aquí hi teniu tots els detalls del format OpenDocument.
  • El PDF també es un format multimèdia que no neecssita permisos de ningú. Existeixen impressores PDF a base de programari lliure: PDF Creator o PDF995

Disculpau les molèsties.

En castellà

No he podido abrir archivo adjunto porque no acepté la licencia del Microsoft Office. Al leerla vi que contiene privaciones inadmisibles porque impiden conservar, para el ámbito informático, los mismos derechos a la hora de leer y escribir que disfrutamos con el papel y la tinta. Mi decisión de no aceptar la licencia, significa que ahora no tengo permiso para leer estos archivos.

Quizás debo dar más detalles, porque mi postura no es demasiado corriente –por lo menos hasta ahora:

Cada vez que se guarda un archivo con los formatos del Microsoft Office, el programa los codifica; como si fuese una emisión del Digital+ en la TV. En la práctica significa que si queremos volver a leerlos necesitaremos un descodificador autorizado por el amo de la patente, Microsoft. Hará falta su permiso para leer nuestros trabajos. Con el papel y la tinta jamás sucedió nada parecido. No existen escritos sólo pensados para usuarios de «gafas Ray Ban Aviator del 95 o superior». Casi nadie aceptaría una cosa así, en el mundo del papel. El de los bits no debería ser menos.

No quiero usar ilegalmente ningún programa que sí pueda abrirlos; creo que nadie tendría que recibir presiones para delinquir si quiere hacer algo tan básico como leer y escribir.

Tampoco puedo usar los formatos del Microsoft Office en el software libre OpenOffice.org. Aunque el programa pueda abrir estos archivos, lo hace sin permiso del amo del formato. En Microsoft se reservaron explícitamente el derecho tomar medidas legales para evitarlo: «Microsoft keeps legal options against free Office alternative – In Sun Microsystems settlement, company retains right to sue over OpenOffice» —Seattle Post-Intelligencer. Al leer esto pienso que es un mal negocio dejar que nadie «me perdone la vida» a la hora de ejercer mi derecho a leer. Si acepto vuestros archivos en formatos Microsoft Office y los guardo en el disco, quizás dentro de una semana, quizás cinco años, no lo sabemos, tendré formalmente prohibido leerlos.

En vista de las perspectivas, lo más sensato es no aceptarlos hoy. No debería ser un problema técnico porque existen substitutos libres, asequibles i sin la necesidad de ningún permiso para leer.

Sustitutos posibles:

• Si no hay tablas o imágenes en el documento:
  • El texto de muchos documentos Office a menudo no necesita ningún archivo adjunto. Puede estar copiado en un mensaje como este.
• Si hay tablas o imágenes:
  • El HTML y XHTML de las páginas web es un formato accesible y sin propietarios.
  • El formato OpenDocument tampoco tiene amos y está aprobado por el ISO, una organización que vigila los estándar. Aquí encontraréis una lista de programes libres, esto es, no hace falta aceptar ninguna licencia con privaciones para usarlos. aquí los detalles del formato OpenDocument.
  • El PDF también es un formato multimedia que no requiere permisos de nadie. Existen impresoras PDF a base de software libre: PDF Creator o PDF995

Disculpad las molestias.

No m’ho penso gaire i envio el missatge, peti qui peti. No ha anat malament. Almanco no he notat res, encara que potser maldiuen els meus ossos i no he treballat per algú amb prou calaix. Que no hagi trobat res a faltar és el més positiu de tot plegat i serveix per a confirmar que mai no passa res –i carpe diem.

Fins ara el PDF Creator ha estat la cosa més escollida per enviar-me l’annex en un format lliure.