Aquí vaig explicar el fràgils que són les pantalles de les Canon Ixus 55, i aquí que Canon España posa pegues per a subministrar peces, cosa que comporta pagar la reparació a preu de canari jove amb dues carreres i la mili feta.

Gràcies al comentari del Xavier Caballé, vaig saber el codi de la peça (aquesta és la plana). Em serví per a trobar un lloc on passen les instruccions, passa a passa i amb fotos incloses. Un luxe de manual. M’agafa enfora per a fer una tassa i li he enviat doblers, via PayPal, per a fer-la virtualment en voler.

Vaig intentar comprar la peça a Europa per tal d’evitar problemes amb la duana, però només hi és a l’eBay teutona. Després preguntar-los-hi pel tema duana, els americans de The Photo Geeks em van semblar prou serioros –el cromo de’n Xavier. Els comentaris del Roberto Pla em decidiren a comprar-la als USA.

S’ha estorbat manco d’una setmana: feia la comanda diumenge a les 22 h i ha arribat aquest matí. Dilluns a les 21:30 rebia un missatge dient que sortia rait nau. Rebia el missatge un parell (principatí) d’hores després d’un SMS avisant-me del càrrec a la Visa:

16-Oct-06 18:47

Gupo Banco Popular: Pago de 60.01 Eur en IMAGE GALLERY con su tarjeta n. XXX el 16/10 16:47. Más información en 902[…].

ÿs un servei fantàstic del Banc de Crèdit Balear: rebo avisos al mòbil només segons després de passar la tarja onsevulla. Està en fase de proves i de moment és de franc; ja veurem què en demanen, perquè el servei és bo per a moltes coses i m’ensumo clavada basada en la llei de l’oferta i la demanada.

Aquest matí el carter portava un sobre que diu «Global Priority Mail. United States Postal Service» junt al logotip consistent en el cap d’una àguila que fa cara de velocitat. Dins hi havia una caixa, tot plegat ben protegit. La darrera compra a USA amb SEUR s’estorbà més i portava propina de la duana: gairebé la meitat del preu del rellotge Timex que aleshores vaig comprar.

El bricolatge

La primer llei del bricolatge diu «si està, fet compra-ho» però no era el cas i no podia pas escapar-me’n aquest cop.

Les instruccions del lloc amb fotografies han funcionat, excepte el truc de la tira de paper: s’ha romput. La connexió de la pantalla passa per un lloc molt estret i amb pinçamentes. Ah, el bricolatge.

Ha fet falta desmuntar la pantalla blanca per accedir a la ranura que hi ha devall. La pantalla blanca queda penjant per la seva connexió, gens bona d’amollar. En apartar-la és inevitable que toqui els botons, que són suaus, arrodonits i no fan retxes. Però mentre intentava passar la connexió els botons han caigut. Han destapat puntes que han retxat un poc la pantalla blanca, d’un fràgil més enllà del mira’m i no em toquis. He protegit el circuit amb una bossa doble, aferrada amb cinta adhesiva per què no caigués, i s’han aturat les retxes. Un cop tot muntat puc veure-les, però des d’un angle que tampoc no es veuen les imatges a la pantalla, així que a la pràctica no hi ha cap retxa. I si miro la pantalla des de més de 90º, ara hi tenc un record de l’aventura –qui no es conforma és perquè no vol.

Per a fer més espai també ha calgut doblegar un poc la placa que duu la rosca pel trípode, perquè la rosca dels dallonses és l’entrebanc més gran per a passar la cinta. He pogut passar una nova cinta de paper per a estirar la connexió de la pantalla nova. Després d’això ha estat un moment muntar-la.