Aquest comentari de l’Utopiq m’ha recordat com he aconseguit que esborrin la meva adreça de correu a un parell de llocs. Sap greu haver de tirar d’una cosa que trobo excessiva, l’Agencia de Protección de Datos, però hi ha qui ho demana a crits desgargamelladors.

Fou el cas de diaris i revistes que ja tenen tenen RSS. Ja no calia rebre pas més titulars ni notícies per correu, però no hi havia manera d’aconseguir la baixa. Vaig enviar-los-hi un missatge com aquest:

Aquest missatge és per a demanar-vos les dades del titular de l’arxiu que heu registrat a l’Agencia de Proteccion de Datos per tal d’enviar els vostres missatges [posar-hi el nom o descripció].

Concretament em fa falta:

• Nom / Raó social
• Carrer / Plaça
• Nº
• Codi postal
• Localitat
• Provincia
• Comunitat autònoma
• CIF / DNI

Serviran per a omplir el document «Ejercicio del derecho a cancelación» que l’APD ha preparat per demanar formalment, amb validesa legal, el nostre dret legal a la cancelació de dades.

Disculpin les molèsties. Sóc el primer en voler-los-hi estalviar, però no han atès les meves [el nombre] peticions de baixa de l’adreça [l’adreça]. Per tot plegat m’ha semblat que necessito un poc d’ajuda per tal d’aconseguir-ho –el que a l’APD es coneix com a «Reclamación de tutela por negación del derecho de cancelación».

Si esborren immediatament l’adreça esmentada, aleshores no caldrà que m’enviïn res. Però en cas que rebi un altre cop el seu [posar-hi el nom o descripció del missatge] i cap noticia seva, caldrà que aconsegueixi les seves dades al telèfon que l’APD té per aquests casos ⿿és al document esmentat.

El sistema funciona. En algun cas ha estat miracolós. Aquí en teniu una versió en text senzill per a copiaferrar dins els missatges: en català i en castellà.

Un, que sí va contestar la meva petició de baixa, deia que l’adreça a esborrar no existia dins la base de dades. Jo insistia: i perquè rebo missatges? Vaig arribar a enviar-los-hi les capçaleres completes. Aquí van deixar de respondre els meus missatges. Però en veritat us dic: després d’aquest missatge van recuperar la parla, va aparèixer la meva adreça i fins i tot un telèfon directe per donar-me tota casta d’explicacions sobre el miracle.

Els que no deien res van seguir exactament igual: sense dir res. Però ja no envien més missatges. Sembla que no els hi funcionen les neurones que s’encarreguen de la comunicació però sí el sistema nerviós necessari per a pitjar el botó esborrar. No se’ls hi pot demanar més.

En vista de l’èxit haig de provar-ho amb un parell de venedors de maquinari que de moment són a la blacklist del Spamassassin.