Mariano Rajoy, ahir:

El presidente del Partido Popular, Mariano Rajoy, ha apoyado hoy en Barcelona la campaña de recogida de firmas para someter a referéndum entre todos los españoles el Estatuto de Cataluña. Rajoy, que había asegurado por la mañana que actualmente “se está haciendo con el castellano lo que en época de Franco se hizo con el catalán”, ha recibido un duro rapapolvo de algunos empresarios catalanes con los que se ha reunido.

—SER (entre d’altres). Destacat meu

Què feia en Franco?

Si algú detestava el seu veí, no havia de fer més que presentar-se al comitè de depuració i declarar que el pobre home visitava regularment la Casa del Poble, no anava mai a missa i escrivia totes les seves cartes en mallorquí. L⿿endemà, arribava el cotxe a cercar-lo i «fer-li fer la volta».

Solien arribar de matinada, o de nit. Amb les culates dels fusells trucaven a la porta de fusta. Algú feia córrer el biuló tremolant de por i tot d⿿una entraven: un estol d⿿al·lotells joves, arrogants, amb uniforme blau-fosc. Cit Bernanos:

«⿦ el toc a la porta, les passes al petit jardí o al replà de l⿿escala, el renou del cotxe al carrer, la dona: ⿿No desperteu els nins, per què?⿿ i l⿿home: ⿿Em duran a la presó, no és ver?⿿ ⿿Sí, segur⿿, respon l⿿assassí, el qual de vegades no té encara vint anys⿦»

I després, el ficaven en un cotxe i el duien fora del poble, tot sol o amb algunes altres víctimes. «Fer una volta», deien eufemísticament. Moments més tard, sonaven els tirs. Els cadàvers, moltes vegades encara amb les camises de jeure, les espardenyes als peus, quedaven a la cuneta de la carretera, on les móres començaven a prendre color, on florien les tapereres batafalugues.

–Mallorca any 1936 – D’una illa hom no en pot fugir. Jean Schalekamp. Ed. Prensa Universitaria. Destacat meu.

Josep-Maria Terricabras, el 30 de gener:

L’arribada al poder de Hitler va ser una desgràcia que va marcar terriblement el continent europeu i, de fet, el món. Per sort, els coetanis van entendre què significava aquell horror i es van comprometre a esforçar-se perquè no fos mai més possible. De moment, se n’han sortit. I tots hi podem col·laborar encara: el racisme, la intolerància, l’opressió de les diferències i de les minories, el nacionalisme hegemònic, tot això són senyals d’identitat del nazisme, senyals d’identitat que els demòcrates rebutgem no solament per definició sinó també per convicció.

Per això, als catalans, ens resulta tan cruel i insuportable sentir sovint que ens arriben d’Espanya acusacions gravíssimes de tenir pràctiques o actituds nazis. L’acusació és injusta i absurda. Però, encara és més: quan una acusació així es fa amb facilitat i es fa sovint, s’està devaluant la maldat nazi, senzillament perquè s’està insinuant -en contra de tota veritat- que allò que feien els nazis és el que encara fa avui molta gent, cada dia, en un país democràtic. I llavors pot ser que alguns ingenus i desinformats no s’esverin pel que fan avui els catalans sinó que minimitzin l’activitat nazi, perquè ja es veu que allò no podia ser tan dolent com ha pintat la història si és comparable al que passa avui. Davant de comparacions absurdes i desproporcionades algú es pot arribar a preguntar si n’hi havia per tant d’allò que feien els nazis. I és que hi ha comparacions que són injustes i antihistòriques.

ÿs veritat que en Rajoy avui no ha dit res del Hitler ni dels nazis. Però tenint present el relat de mort que fan en Jean Schalekamp, substituïu al text d’en Terricabras nazi per franquista, nazisme per franquisme, nazis per franquistes, Hitler per Franco, continent europeu i món per Espanya. El franquisme no va ser tant terrible com el nazisme, però no perd validesa la idea que transmet el text de dalt.

Estic convençut el que el líder del PP sap que ningú és assassinat per xerrar castellà. Aleshores està dient que el franquisme no va ser tant dolent com ha pintat la història si és comparable amb el que passa avui?

Entre la frase del Rajoy i el que llegeixo al blog Escolar.net, escric això amb el ventre al coll.