L’apunt d’en Toni Salas és ben interessant:

Imaginem un cas hipotètic en el món de la fotografia analògica, en que una empresa inventa una nova pel·lícula en rodet, que a partir de la qual, i mitjançant un procés secret, te treu les fotos en paper. Si tu guardes aquells negatius ningú t’agaranteix que en un futur puguis tornar a treure còpies en paper, ja que si aquella empresa ja no existeix segurament ningú sabrà com fer-ho… En el cas que si existeixi estas obligat a fer ús del seu servei perquè ningú més sap el procés. El problema es obvi, el mateix de sempre…

Per intentar evitar aquest problema es creà el projecte OpenRAW, que intenta definir un format estàndard i lliure perquè l’emprin totes les càmeres digitals. D’aquesta forma podrien aparèixer diferents programes que gestionassin qualsevol imatge RAW de qualsevol càmera, a qualsevol ordinador, emprant qualsevol sistema operatiu.

Miro la llista de fabricants de càmeres que suporten OpenRAW al web del projecte i el panorama no pot ser pitjor: ningú no dóna suport al format obert.

Unfortunately no camera maker supports OpenRAW yet. If you represent a camera maker and want to publish the documentation of your proprietary RAW formats, please send us email.

Volen que els compradors de les màquines de fotografiar que fabriquen depenguin a perpetuïtat d’ells per a treballar amb unes fotografies que no són pas seves –del fabricant de la màquina.

En Toni explica que se’n surt amb el format privatiu RAW d’una Canon D350 usant programes lliures que no són de Canon. Es podrà fer mentre a Canon no fuin missèrs contra «aquests rebels del programari lliure». No és cap garantia; cal demanar que publiquin el seus formats i renunciïn per escrit als seus drets i patents –més o manco el mateix que esperar que l’Acebes faci de testimoni a una boda entre gais que són Legionarios de Cristo Rey, vaja.

La veritat és que el panorama fa fugir totes les compreres de càmera digital millor. Un motiu més per quedar-me ben quiet i aturat amb la «idiot’s camera» actual i els seus arxius fotogràfics en un JPEG lliure, que comprimeixen a base d’eliminar detalls de les fotos, però no em fan esclau digital de ningú. Les càmeres «bones» usen el format RAW per evitar la compressió.

«Bones»? Ca! Tal com va, la digitologia, cal mirar-se totes les coses «millors» que ens volen enfonyar de reüll, amb l’esquena ben aferrada a la paret, la mà a la cartera i les sabates sense cordons o fermades amb nuu doble.

Si no em fes tanta mandra (i mal de butxaca) revelar tants rodets com suposo sortiran després de tenir el botó fluix per mor de la [idiot’s camera] digital. Encara untaria l’OM4 o em vestiria d’Spock per posar-me al centre de control superconstellation de la F70.

En Toni encara no ho diu al seu blog, però manté dues webs de les que cal visitar: tsalas.net i Puig de Maria.