El Ple del Consell de Mallorca avui ha donat llum verd al tancament de Ràdio i Televisió de Mallorca. Es tracta d’una empresa pública. Els 19 consellers del PP han decidit què s’ha de fer amb el nostre patrimoni. És una qüestió prou delicada; ja estan legitimats per a fer-ho?
Han exposat quatre arguments: l’alt cost econòmic, la duplicitat de serveis que suposa, la necessitat de fer front a d’altres actuacions més urgents i la poca “repercussió social”.
A l’anterior apunt de blog vaig mirar de raonar que RTVM no significa cap duplicitat de serveis, que el cost no és tant gran i que té prou repercussió social.
[Nota de l’endemà d’haver escrit aquest apunt, el 29-07-2011: Sembla que el model de poca “repercusió social” és el que ara volen per IB3]
Davant l’argument que cal fer front a d’altres actuacions més urgents, cal dir que la informació és un servei prou important a la Societat de la Informació i el Coneixement. Sobre les “actuacions urgents” hi és afavorir la indústria local en temps de crisi. En aquest sentit trobo prou encertat el comentari d’un conseller:
“¿Creen que los 9,5 millones (anuales) de Radio y Televisión de Mallorca los podrán en otro lugar en el que crearán 115 puestos de trabajo y ayudarán a 40 empresas?”, ha preguntado Garau al equipo de gobierno.
Finalment, cal destacar el comentari de la Presidenta Salom:
[…] ha afirmado que su intención es cumplir esta promesa electoral, puesto que constituye un “contrato con la sociedad”.
Un programa electoral no és cap constitució consensuada per tots els ciutadans. Ells (el PP) són al poder amb un vot de cada tres ciutadans balears amb dret a vot. Després de prou converses personals sobre el tancament de RTVM amb votants del PP, posaria la mà al foc per a dir que la meitat no hi està d’acord. El batle d’Alaró (PP) va venir a casa a demanar-me el vot però només em va entregar la papereta per la seva candidatura. Va dir-me que, per motius ètics, no podia demanar-me el vot pel Consell de Mallorca ni pel Govern: «fas feina per RTVM i jo tampoc no estic d’acord amb el tancament». Un govern que vol representar tothom cal que escolti els ciutadans i adapti el seu programa si veu que s’ha equivocat a l’hora de reflectir l’opinió de la majoria. Crec que és tant obvi que no hauria de fer falta recordar-ho.
La decisió del PP està legitimada perquè tenen majoria absoluta al Consell de Mallorca. L’han aconseguit amb una llei electoral per la qual la majoria en demana una reforma. L’estan usant amb contundència per aprovar decisions que la majoria no vol perquè empobreixen el nostre patrimoni. El cas del tancament de RTVM és un exemple de manual del perquè molts ciutadans diuen que no vivim una democràcia real. L’usarem en el futur. De les desgràcies també se n’aprèn.
7 comentaris. Leave new
Només un apunt: es diu “llum verd” i no “llum verda”, ja que l’expressió ve del llum verd del semàfor, no de la llum com a fenòmen.
Gràcies, corregit 🙂
Es una promesa, i les promeses son per complires. La gent va votar un programa que duia el tancament de RTVM, i em sembli be o malament, sempre veuria pitjor no tenir paraula.
Goldfinger, “les promeses són per complir-les” és un eslògan i aquest n’és un altre de contundència similar: “rectificar és de savis”.
L’objectiu d’un programa electoral primer, i d’un govern després, és servir els ciutadans. Vetllar pels seus interessos.
El nostre sistema electoral no contempla votar els partits segons les propostes que ens agradin del seu programa. Si només votéssim un programa que ens agrada el 100% finalment no votaríem –i possiblement és el que passa a la meitat de la població. No podem votar 0,8 un partit i 0,2 l’altre perquè del primer ens agrada el 80% del programa i del segon el 20%. Votem sigles. Per tot plegat (abstenció i experiències pròpies en llegir les “promeses”) podem pensar que els programes són prou imperfectes. Els polítics serien molt innocents (per dir-ho de qualque manera) si pensessin que els seus votants estan al 100% d’acord amb ells. Se’ls han de guanyar quan governin, cosa que s’aconsegueix escoltant als seus votants i també a l’oposició –tal com funciona la llei electoral, que dóna majoria absoluta amb un terç del recolzament de la població, no vull imaginar que cap polític democràtic vulgui governar només pels seus votants.
Per administrar bé cal escoltar un cop s’arriba al poder. Però no passa només en política. Un empresari llença un producte, aconsegueix molts clients, però li fan suggeriments. No els escolta perquè segueix ancorat en el pla de producte que va fer en llençar-lo. Amb el temps perd els clients. Mira Nokia.
És la llei de la oferta i la demanda. Hi ha necessitat d’informació local a Mallorca. Tant pels espectadors com per les empreses i la indústria qui la feia. No és un gran mercat perquè els mallorquins som pocs. Però hi som i no en tenim cap culpa, de ser pocs. Som nosaltres, irrepetibles i únics. No fer-ne cas tindrà conseqüències. Rectificar és de savis.
La ciutadania ha triat, i ha triat un paquet dins el que hi entra el tancament de RTVM. La ciutadania igualment ha triat altres opcions per a informar-se, tal i com demostren els index d’audiència de TVM, que segons les dades que conec, es bastant inferior a un 1%. La despesa es difícil de justificar, i que en 5 anys d’existència no s’haguí aconseguit un model atractiu, obliga a replantejar-se la utilitat de seguir finançant aquest servei.
Es evident que cal escoltar a la ciutadania, i en dos governs, per on han passat tots els partits, o be ningú ha escoltat al poble, o be ningú ha aconseguit trobar el punt de viabilitat per aquest ens public. Si Nokia no troba una solució als seus problemes, acabara amb uns productes marginals que a la llarga no seran viables econòmicament, o desapareixent, cosa que pareix el cas de TVM, i arrossegara a la web i a la radio.
La proposta del tancament de RTVM encaixa dins el programa de reducció de despeses que ha duit al actual equip de govern al consell, i els votants han estat qui han duit aquest partit al govern. Els que s’han abstingut, si haguessin tengut interes en mantenir RTVM haurien votat a la oposició, cosa que no ha passat, per lo que podem afirmar que la majoria de la ciutadania ha triat no oposar-se al tancament per la voluntat del seu vot.
Amb un deute de 9.500.000 de euros, toca a mes de 11€ per mallorquí, un cost que la majoria de gent amb qui ho he comentat, troba una despesa innecessari. Es tuden doblers per altres bandes que també ho son, però per qualcuna banda s’ha de començar, i aquesta es una promesa ben defensada durant la campanya, ningú ha estat enganyat en aquest sentit.
Ens perdrem uns bons programes, no n’hi ha dubte, però poca gent que conegui en coneix ni tan sols 3. Entenc que vostè en coneix mes, i que dins l’ambient que es mou segur que molta gent en coneix mes, però li puc assegurar que si va a una plaça de poble, serà marginal el percentatge de gent que li pugui dir tres programes apart dels informatius i el temps, i això ho te bo de comprovar.
“La ciutadania ha triat, i ha triat un paquet dins el que hi entra el tancament de RTVM.”
Un de cada 3 han votat al PP i d’aquests (fent una regla de tres després de les converses que he tingut) ni la meitat volen el tancament de RTVM. Ho dic dalt.
Quant a l’audiència, si ens escoltam Sofres en molts moments és el 0%. De la fal·làcia de l’audiència en parlo a l’anterior apunt dalt lincat.
Voleu dir que la gent anava a votar o no pel tancament de RTVM? Si és així, perquè no es fa un referèndum sobre el tancament de RTVM i no es confirma una cosa tant important? A les democràcies es fan referèndums, quan es tracta de decisions sobre patrimonis públics tant importants com un mitjà de comunicació –de fet no se’n tanquen, sinó que es promocionen. Algú ha entrat a ca meva i m’ha llevat mitja tele i mitja ràdio d’entre les que eren meves. A qui reclamo?
El qualificatiu de “dèficit” és tendenciós. Totes les empreses i organismes públiques tenen “déficit”, si ho plantejam així. RTVM ha estalviat 1,6 milions del pressupost públic que li assignaren. Això és dèficit? Ho és el d’IB3.
Vaig usar l’exemple de Nokia per a dir que una empresa ha d’escoltar els clients i un govern els ciutadans. Una empresa per a fer benefici, un govern per a saber en què ha de gastar els doblers públics –que segons el vostre qualificatiu sempre són “dèficit”, perquè una empresa vol beneficis i un govern servir.
Si vaig a la plaça d’un poble un bon % em coneix i no sap de què. De l’Ítaca, puc aclarir si és que en parlem. Preguntar noms de programes no serveix gaire. Ningú recorda el del meu a Ona Mallorca, quan em diuen que m’han escoltat “un dissabte al cotxe”. I la majoria pensa que era a IB3. També ho dic a l’apunt anterior.
Actualització: Sembla que el model de «poca repercussió social» és el que ara volen per IB3: http://dbalears.cat/actualitat/balears/el-govern-vol-una-ib3-mes-regionalista.html