L’orquestra, un programa de ràdio (E14)

L’orquestra, un programa de ràdio (E14)

Catorzè lliurament de la publicació del llibre inèdit del Jordi Vendrell. Trobareu la resta sota la categoria ‘Jordi Vendrell’ d’aquest blog.


Dijous 1/10/87

Avui, amb el Matarrodona des de Girona, i el Marin i el Baltasar a Barcelona. Sense en Lorés i no s’ha notat, perquè l’ha palmada un alpinista català, dels de l’Everest, i han allargat l’esport al punt.

Teòrica llarga amb el Marín sobre la comunicació i els models de ràdio i la senzillesa de fons del mitjà, un mitjà que, interessadament, sovint es presenta com a molt difícil i coses així per espantar periodistes de paper.

Divendres 2/10/87

Bel, Modest i Huguet, del GOB. Massa polític i la Bel massa callada. El Modest, fantàstic. Els aspirants al Barça són més que un rotllo; són una llauna.

Dilluns 5/10/87

Lorés i Tísner. Ha fallat en Trias Fargas avisant, això sí, pocs minuts abans de començar. Ens ho hem fet.

Dimarts 11/10/87

Lorés, Dalmau i l’alcalde sociata de Sant Sadurní. Diu que el Franco deia San Codorniu de Noya. Molt sociata, ell. Malgrat tot, s’ha rigut prou.

Dimecres 7/10/87

Avui, Serrano, Santos i Ovidi, xerrada de nivell; el Serrano eleva el llistó com un sant professor. Avui han arribat a la ràdio tot d’ampolles de cava, anònimes. Gràcies.

Resulta que, pel debat al Parlament, el programa no s’ha emès. Així en tindré un d’enllaunat per a un dia que sigui necessari.

Dijous 8/10/87

Tresserras, Lorés, Nurith i Ainaut. Xerraire imparable, l’Ainaud, s’han passat cromos de primera. I com sempre, tot continua en els dinars.

El programa d’ahir, el passarem dimarts i només haurem de fer els deu primers minuts. 

Divendres 9/10/87

Debut del Trias, l’he vist animat. Modest, genial; Lorés, tranquil. La cosa divertida és que, en acabar, el Trias ha comentat que té una imatge massa seriosa i que, dins del partit, això li ha fet mal. Al Pujol, tothom el tracta de Jordi i, a ell, de senyor Trias. Ja ho arreglarem perquè jo l’he tractat de vós justament per això. Sort que en Lorés li deia Ramon. 

Hem carregat contra la burocràcia en la línia del meu primer article de la temporada. I ja ho tenia escrit. M’ha demanat la casset i l’hi he donat.

Dimecres 14/10/87

Teresa Gimpera, Serrano, Tísner i Lorés. N’he sortit un xic moix, potser per la hipotensió. Escoltat, en canvi, té un to molt tranquil i bo d’escoltar, tot i que a mi em fa patir una mica. Les pauses posen molt nerviós encara que siguin espontànies, que ho són.

La Gimpera ha explicat que part del capital de les primeres pel·lis del James Bond 007 era dels jesuïtes.

És bastant divertit que la gent marxi a mig fer com avui la Gimpera; dona una sensació atípica en ràdio. El Serrano avui ha estat molt silenciós.

Dijous 15/10/87

Avui, debut de la Cristina Dachs; després de les pors, molt bé. Bardagí, immens. 

El Dalmau cada dia al·lucina més amb el personal que es troba al davant; és bonic de veure. D’altra banda, el Lorés calla cada cop més quan no és el seu tema, i això és bo. El que és evident és que el personal no s’assabenta que el programa és gravat i això és estupend.

Ara dec anar content per la visita, amb el Bardagí, al bar que em va explicar l’Hernàez. Tot irà bé, malgrat la pressió. Cada cop se’m fa més difícil filosofar o reflexionar sobre el programa. Suposo que deu ser un bon senyal. El que veig és que trenca amb el plantejament normal de tertúlia radiofònica tan formalment com organitzativa.

El Daroca és el tercer cop que diu que vol saludar el Dalmau però després no ho fa. Vull anar a dinar amb el Cuní.

Divendres 16/10/87

Blasi, Lorés, Modest i Maria Antònia Pelauzy. En Modest, brillantíssim. La convidada, avui, ha intervingut més aviat poc, al contrari d’ahir. No sé si cinc és massa; depèn tant de la gent, del dia, dels temes, etc., que és difícilment definible, això.

M’agrada molt el to tranquil que, avui també, espontàniament ha sortit.

Dilluns 19/10/87

Granados, Lorés i Marín. Avui ha set un altre dia tranquil marcat sobretot pel to del convidat. Cromos interessants.

Dinant amb el Marín, hem coincidit en el fet que, sovint, quan tothom s’anima, hi ha molt de soroll; el problema és que jo sigui capaç de sentir-ho de fora estant i fer marxa enrere, és a dir rebobinar. És difícil, això, i té raó que és més una tertúlia per a TV que per a ràdio, ja que es perden els gestos, les cares, etc.

Dimarts 20/10/87

Montanyà, Xirinachs i una servidora. Caòtic tot i ser només tres. És ben curiós. Dic massa barbaritats lingüístiques; ho haig de vegilar més, això.

El tema és el tinglado del Castellano. El Xiri va molt de predicador. Ens ha ensenyat a fer fitxers, demana una democratització de la  processada.

El fet de trepitjar-se, que avui ha set màxim, no sé ben bé a què es deu; és un fenomen estrany no previsible i que necessita una capacitat de reacció que sovint no tinc. Potser, si hi ha un element esvalotat, ho encomana als altres… No ho tinc gens clar.

Dijous 22/10/87

Pàniker, Nurith, Lorés, Tresserras. Avui llistó alt, i el Lorés, sorprenentment, s’ha disparat. Jo m’he marcat un punt en afirmar que badar és la via catalana al satori i al Pàniker li ha agradat molt. Pàniker apunta que cal aprendre a viure amb la complexitat i amb la incertitud. A més, anomena la ràdio: “gran subsistema educatiu”. Bo! També ha dit que l’educació és un aprenentatge de diversos llenguatges. I el pluralisme és la coexistència pacífica de les intoleràncies. El Lorés diu que, de caritat sense humor, no n’hi pot haver. Avui, per tant, ha set un dia de frases.

Potser ric massa; haig d’intentar riure més lluny del micro.

Divendres 23/10/87

Avui, gironada: Modest, Matarrodona i Guillem Terribas. Suposo que bé. 

Dilluns 26/10/87

Tísner, Partal, Lorés. Avui ha fallat el Ribó i ens ho hem muntat sobre les Amèriques, guerres programades i jocs de guerra als EUA. Molt tranquils. Frase bona del Partal que, segons diu que diuen els texans, després de set dies d’errors, Déu va crear Texas.

Montserrat té cada any un milió vuit-cents mil visitants. 

Potser ric massa; a voltes sona fals o no massa espontani.

Dimarts 27/10/87

Lorés, Montanyà, Espinàs i Dalmau. Em sembla que avui ha anat molt bé. Molt tranquil però encara ens trepitgem; una mica menys que abans però encara passa. 

L’Espinàs ha dit que porta ja fets cinquanta-un llibres, deunidó. I a més, uns quants escrits a cafès. Ens hem dolgut de la desaparició de molts vells cafès.

L’Espinàs ha parlat molt bé de l’espontaneïtat amb què es desenvolupa el programa. M’ha agradat.

Dimecres 28/10/87

Lorés, Serrano, Nurith i Rigol. Avui ens hem trepitjat moltíssim. El Rigol molt en polític i el Serrano molt en professor.

Ha set bastant extraordinària la teòrica del Rigol sobre la seva oferta a presidir el Parlament, si tenen majoria és clar. Sorprenent mètode. El Lorés i jo ens hem quedat bastant sorpresos.

Dijous 29/10/87

Dachs, Marín, Lorés i Solé Barberà. Paio extraordinari. És increïble que el Psu, com diu ell, no l’utilitzi a fons.

Impressionant, el que ha dit sobre el llibre del Gregorio Morán. Ha dit que hauria de ser el llibre de capçalera de tot comunista seriós. Diu que és un llibre molt seriós; no sé pas si tots els comunistes ho deuen veure igual. En Solé és història viva i lúcida. Impressionant.

En Dachs avui no s’ha estrenat, no em fa res; la pura presència ja és important. El to general, bo, tranquil.

En Solé Barberà, de fet, avui ha donat exemple de com es fa una autocrítica seriosa i, al mateix temps, sense empipar ningú. Diu que està fent les seves memòries, tot i que està entrebancat en determinats afers pel fet de no voler ser massa subjectiu. Exemple: el procés de Burgos a ETA.

Divendres 30/10/87

Avui, Lorés, Modest, Trias i Raimon. Trias diu que és un entusiasta de les debilitats humanes.

És curiós però avui tothom va alerta de no trepitjar-se. Haig de dir cada dia que ens anomenem sovint amb els noms; aquí s’hi ha d’insistir.


Imatge: d’Enrique Macias a l’Unsplash.

Aquesta entrada no té la llicència Creative Commons de la resta del blog, sinó el Copyright clàssic: (C) 2020 hereus de Jordi Vendrell.

Entrades relacionades

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.