Jordi Vendrell: “Ràdio Llibre”

Jordi Vendrell: “Ràdio Llibre”

El 8 de juliol farà 19 anys que en Jordi va partir amb poc equipatge, com a ell li agradava, però amb un llibre pendent de publicar.

En Vendrell tenia moltes amistats, entre les que vaig tenir el privilegi de ser-hi des del 1995. També fou el meu mentor a la ràdio i en la cosa d’escriure; un luxe absolut.

Els vuit de juliol ens trobem a Campins, i és na Nurith Levy qui ens ho recorda cada any. Han estat juliols de descobrir, en to afectuós, que el Vendry havia situat les seves amistats en compartiments estancs. Mentre ell era viu no ens vàrem conèixer perquè, de fet, venim de móns molt diferents, fins i tot contradictoris, i habitem paisatges de pelatges diversos. El cas és que, quan ens trobem, s’hi respira un tictac vital comú, un xup-xup, un Prana, que en Jordi sabia reconèixer i gestionar. Per això seguim trobant-nos –o volent-ho, perquè no és possible cada any per a tothom, excepte na Nurith, que sempre hi és. Moltes gràcies.

És a la Nurith a qui li he dit, aquest matí, que el llibre del Jordi no podia estar més temps sense publicar. Necessitava no fer-ho sol, i ella ha servit d’impuls final. Anys enrere ho vaig demanar a la germana del Jordi, na Montse Vendrell. En tenir el seu sus, ho vaig explicar al Quim Monzó i al Vicent Partal per varis motius: tenen criteri periodístic; saben què és publicar un llibre; varen formar part de l’equip del Jordi; tenen prou reconeixement al nostre país petit. Em varen dir que els hi semblava bé.

El llibre va aparèixer al flamant Power Mac G4 Cube del Jordi. Un altre Jordi, en Rodon, buidava el Cube per que se’l quedés l’Oleguer Sarsanedas. En Rodon formava part del compartiment estanc d’amistats del Jordi, els informàtics, i per això ens havia presentat. El contingut va anar a un CD que va entregar al la família. Al Rodon l’hi va cridar l’atenció una carpeta anomenada ‘radiollibre’ i me la va passar: sembla que en algun moment havia preparat un llibre, “què fem?” Vaig fer les consultes que explico dalt.

Això de fer un llibret-dietari crec que val la pena, entre altres coses, per passar factura en llibre, si cal, a la colla de galifardeus que, em sembla, manen a Catalunya Ràdio; també per oferir als futurs radiofonistes l’explicació periodística de com es va fent i va evolucionant un programa de radio d’un format concret: una tertulia. Segons, es clar, el meu particular mètode de treball. I tenint en compte que es una feina d’encàrrec com tantes a la ràdio. Quan hi ha confiança et demanen què vols fer? Quan hi ha ganes de putejar t’ho posen el més difícil possible i justament aquí rau la gràcia de tot l’afer. Com donar-li la volta. Aquest és exactament el trip que em trempa.

El cas és que aviat farà 20 anys i no l’hem publicat. Em sento [ir]responsable. No sé publicar llibres i per això he suggerit col·laboració, però tothom té molta feina i ningú no s’hi ha enganxat. Jo també que en tenia, de feina, però ara no tanta. Per això m’hi poso; perquè som a l’atur i tinc més temps.

També aprofito l’atur per a fer cursos, i els d’Agile diuen –entre més coses– que cal dividir els projectes grossos en petites iteracions perquè l’excés d’optimització prèvia porta al fracàs. Potser és el que havia passat fins ara: “cal correcció professional; cal convertir-lo a e-book; cal imprimir-lo; cal una il·lustració; cal un lloc on publicar-lo”. Com ho fem?

[soroll de grins]

L’Agile es pot resumir en l'”anar-hi anant” de tota la vida, així que hi vaig, anem-hi. Començo amb el que tinc: la meva capacitat limitada de correcció de l’original i aquest lloc per a publicar-lo. És veritat que hi ha el meu nom a la capçalera, però per algun lloc cal començar a “anar-hi anant” o mai no tindreu el gust de poder llegir un Vendrell inèdit.

Hi ha més noms que els que he esmentat fins ara. L’Eulàlia de Bobes es va oferir a fer correccions i en va fer algunes, fa molt, però tot plegat va quedar aturat per la falta d’impuls del llibre.

Crec que he esmentat tothom. A partir d’ara, l'”anar-hi anant” pot fer que n’hi hagi més, de noms. Benvinguts siau, una cosa que formava part de la filosofia bàsica del Vendry. Potser seran noms de persones que hauran convertit els textos en llibre o potser, perquè no, en un audiollibre amb la veu del Jordi. Quan va partir, aviat farà 20 anys, no podíem imaginar que les seves gravacions podrien servir per a entrenar Intel·ligència Artificial i crear un robot que llegís els seus articles amb la seva veu. Algú s’hi posa?

Trobareu els lliuraments de la carpeta “radiollibre” sota la categoria ‘Jordi Vendrell’ d’aquest blog.

Tot seguit publico el primer lliurament (E01, primer episodi), que és a varis documents que contenen la paraula ‘Orquestra’ al títol. A la mateixa carpeta també hi ha entrevistes a personatges de la ràdio que no sé si serà tan fàcils de publicar, perquè varen ser encàrrecs de la premsa del moment i suposo que hi ha drets pel mig. Però qui ho sap; potser compareix algú expert en drets o fins i tot els editors. Anar-hi anant.

Notes del projecte

Edito aquesta secció amb les novetats:

15-02-2020: L’Albert Ràfols s’ha ofert per la correcció professional dels lliuraments. Decidim que mantindrem algunes expressions col·loquials que el Jordi usava sovint.
11-03-2020: A partir de l’E14 les entrades ocuparan un mes. S’acabarà a l’E20 i el 8 de maig de 1988, moment en el que en Jordi va deixar d’escriure. Spoiler: en menys d’un any era líder d’audiència FM a Catalunya:

Resulta que som el programa numero 2. Només ens guanya el Protagonistas, que va per FM i OM.

24-02-1988


Imatge: Per Ryan Stefan a l’Unsplash

Entrades relacionades

2 Comentaris

  1. Moltes gràcies Benjamí! Massa temps ha estat el seu diari atrapat a CDs de còpies de seguretat, endavant!
    Apali

  2. Gràcies, Benjamí.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.