Rendició de comptes a la DGDT

Rendició de comptes a la DGDT

TL;DR

Ahir va ser la tercera trobada de rendició de comptes per la feina feta al Govern. Un parell de setmanes abans expliquem fins on hem arribat, cosa que serveix per a que ens facin preguntes, peticions i aclariments.

La penúltima trobada, algú em va dir que tenia preguntes per a mi però que no les havia fet perquè li semblava que no eren d’interès general. Vaig aprofitar per a explicar-li la feina a la DGDT fins aquell moment.

Tot seguit vaig pensar que, potser, més persones tenien preguntes que no havien fet perquè –no ens enganyem– el tema digital té poc interès general. Ho canviarà tot, però no se li dóna gaire importància. De fet, quan arriba un cas d’interès no és mai un problema de transformació digital de la societat, sinó un problema d’habitatge, de comerç, de mobilitat, de treball, etc. No, l’arrel del problema de torn sol ser digital i no és pas cap problema, sinó un canvi.

Podria anar-me’n massa per les branques amb els temes ‘transformació digital’ i ‘immersió digital’. De fet, tinc pendent la traducció al català del darrer que vaig publicar al Medium: La transformación digital de las empresas no existe. Aquest apunt és per a la rendició pública de comptes de gairebé quatre anys de feina a la DGDT. Pretenc donar respostes a tothom que s’ho demani però no hagi gosat preguntar-ho.

El marc

En arribar, el 2015, vaig trobar una DGDT amb una missió ben gestionada. Hi destacava la Comissió d’informàtica, que havia permès mantenir la governança de l’organització TIC del Govern.

(No m’allargaré cercant i lincant Decrets al BOIB ni destacant frases per a explicar-les, o no acabaré a temps aquest apunt de blog –en unes hores no podrem explicar què em fet perquè entrem en zona d’eleccions al calendari. Tanmateix, si us interessa aprofundir podem ampliar el que vulgueu mitjançant els comentaris d’aquest blog.)

Sense sitges digitals

La missió estava ben gestionada perquè la Comissió d’informàtica ha impedit que hi haguéssin sitges digitals al Govern. És un mecanisme legal que impedeix comprar cap tecnologia digital sense el vist-i-plau de la DGDT. La justificació és que caldrà que la DGDT ho mantingui al datacenter corporatiu; no podem tenir personal tècnic especialitzat en qualsevol tecnologia existent al mercat. Per a passar favorablement la Comissió d’Informàtica i poder contractar cal que els Plecs de Prescripcions Tècniques dels concursos compleixin els estàndard tecnològics que publiquem al web.

No és gens fàcil evitar les sitges digitals perquè, de fet, gairebé cap altra govern no ho ha aconseguit. No era el nostre cas. Sovint tot va a favor de les sitges: multitud d’empreses oferint, claus en mà, solucions automàgiques que volen comprar centenars d’alts càrrecs sense visió digital –però amb poder i pressupost– per a presentar-ho el més aviat possible. Contractar tecnología que encaixi amb la resta, com un tetris, és apercebut com un inconvenient per al 90% de directius no digitals i pel 9% dels que sí ho eren Just l’%1 estava disposat a ser un “inconvenient”.

Afortunadament la percepció ha canviat. Avui les sitges digitals són l’enemic principal de la immersió digital de les organitzacions i empreses. Així, als esdeveniments ens expliquen com un govern –de població similar a la nostra– va arribar a tenir 14 datacenter per a poder mantenir la seva excessiva varietat tecnològica. Van aconseguir reunir-ho tot a sol datacenter i troben que el seu cost de 4M/any és un estalvi gros –el pressupost total de la DGDT no arriba a 10m/any. Aviat construiran el segon, que ha de ser actiu, per a no dependre només de les còpies de seguretat. Nosaltres el tenim des del 2009 i el Consell de Govern del divendres passat (1 de març) va aprovar-ne la reforma. També, a les trobades, podem veure com el director de la empresa TIC d’un govern fou nomenat CIO de l’any per la seva capacitat reduint i reunint aplicacions, plataformes i datacenters; això és, tancant sitges. Tot seguit el va contractar una empresa important per ajudar als governs a aconseguir el mateix, perquè gairebé tots ho necessiten si volen aconseguir la seva immersió digital. El nostre no i per això vaig trobar una missió ben gestionada.

Els estàndard tecnològics

La Comissió d’informàtica i els estàndard tecnològics del Govern són una eina eficaç per a evitar sitges digitals, però em van semblar insuficients. Vaig intentar introduir nous estàndard que no donessin gaire feina als tècnics existents, com Django, però no ho vaig aconseguir perquè vam perdre prou persones tècniques –amb el seu coneixement i talent– a partir del 2016.

A la DGDT –i a qualsevol organització TIC– més del 80% de la capacitat de treball és gràcies a les persones tècniques; manco del 20% són els ordinadors, l’emmagatzematge i les xarxes. No serveix de gaire tenir un superordinador, tipus Marenostrum, si no hi ha ningú als seus teclats sabent –sobretot– què ha de teclejar.

El FLA

Mentrestant perdíem una bona part de talent i coneixement tècnic, no aturaven d’augmentar les responsabilitats per la DGDT. No pot ser d’una altre manera: el digital cada cop té més pes arreu.

En definir el marc cal que parli del pes silenciós i discret, però pesant, de la part digital del govern.

El Fons de Liquidesa Autonòmic de l’estat (el FLA) fou la responsabilitat més feixuga per a nosaltres: de tot el que calia fer per a que el Govern pogués rebre devers 1.000 milions d’euros cada any, devers el 70% de les fites eren responsabilitat exclusiva de la DGDT.

Estava clar que l’estat volia que perdéssim la sobirania del futur, la digital, perquè la solució a les fites era dir que usaríem el seu software en comptes del nostre. Vam escollir el nostre, perquè si ets amo fas i si ets usuari només uses. El govern central, amb una altra visió del món i oposat color polític, no podia ser qui digués què podíem fer en digital.

Semblava desmesurat que carreguessin tanta responsabilitat damunt les infradotades DGTIC de tot els governs autonòmics, però per mi estava clar el perquè: feien la recentralització d’Espanya a través de la tecnologia digital, quelcom que no cridava gaire l’atenció, ni era notícia fàcil d’explicar ni d’entendre, però que tenia una importància de futur tremenda. No podíem, de cap manera, sacrificar la nostra sobirania digital.

Crec que amb aquesta mostra, el FLA, queda palès el pes de la política digital, tot i que encara sigui massa discreta i infradotada. Fins al punt que, com deia, perdíem persones tècniques (que signifiquen més del 80% de la DGDT) mentre havíem de complir fites trimestrals desmesurades per aconseguir que l’estat desbloqués els més de 300 milions del FLA de cada trimestre.

Gestió de les persones tècniques

No m’agrada dir-ne “recursos humans”. Són persones tècniques, personal tècnic, personal digital; el talent i coneixement de la DGDT.

Les pèrdues de personal s’han produït per mor de la manca de personal digital a totes les conselleries. Per a poder contractar ràpid, arreu han creat places prou interessants: caps de servei, caps de secció. Les persones que fan feina a la DGDT podien ascendir, per fi, després de molts anys (devers 20) sense gairebé moviment de personal informàtic al Govern. Mai no havia passat i per això no s’havia fet res per a evitar la pèrdua de coneixement i talent de la DGDT. Tampoc no era fàcil fer canvis ara, perquè la carrera funcionarial és quelcom prou arrelat i transcendent.

La deficient gestió del talent i coneixement digital ha estat un problema greu. De fet, a un informe recent deia –i signava– que la DGDT col·lapsarà per mor de la mala gestió de les persones digitals.

Dimensions excepcionals

Que la DGDT no col·lapsi és importantíssim perquè 1) és la organització TIC més grossa de les Illes Balears i 2) perquè som incumbents.

El nostre datacenter manté més servidors, aplicacions i aten –cada dia– més persones usuàries i empleades que qualsevol altre empresa important amb seu a les Illes: des d’hoteleres fins aerolínies passant per bancs. Un banc potser té una dotzena de negocis, mentre que el Govern en té tants com alts càrrecs multiplicats per dos i mig; si cauen les reserves d’un hotel podeu reservar un altre hotel, però si cau l’assistència primària no podeu canviar de nacionalitat per anar a la consulta mèdica.

Aquesta realitat, la dimensió TIC excepcional del Govern, forma part de la missió ben gestionada que esmentava per a obrir el relat del marc de la DGDT, car a pesar de perdre persones tècniques i augmentar responsabilitats –fins a l’absurd del FLA– no hem patit cap caiguda important de servei en gairebé quatre anys. El desgast ha estat gros i en som conscients. No poder seguir gaire més temps així també forma part del nostre marc.

La incumbència dels nostres serveis a través d’una infraestructura digital voluminosa és una responsabilitat omnipresent que marca el caràcter de la DGTIC. És difícil ser atrevit amb noves tècniques digitals, perquè sol fer forat el principi “si funciona no ho toquis”. Per a compensar-ho ens cal crear laboratoris per a fer pilots a mida del Govern –i no la indústria, o sorgirien sitges. Els laboratoris ens orientaran cap a la següent passa segura en desenvolupament de software i producció; els proposo al Pla director.

Desenvolupament compartit

Per ajudar a comprendre millor el marc de la DGDT, cal dir que ens encarreguem del desenvolupament de les plataformes però no de les aplicacions. Cal que les aplicacions les faci qui coneix bé el negoci, això és, a les conselleries. Seria un error esperar que el mateix personal de la DGDT sigui capaç de fer una bona aplicació de joc, pesca submarina, habitatge, ajudes socials, consum, protecció social, educació, esdeveniments culturals, emergències… fins a més de 300 negocis diferents. Les plataformes de la DGDT són al web d’Administració Digital.

Hi ha aplicacions que han esdevingut pseudo-plataformes, com l’aplicació de Registre REGWEB: és el punt d’entrada i sortida de tota la documentació.

Quan a les conselleries veuen la necessitat d’una nova aplicació, són ells qui preparen els projectes. Sovint la DGDT fa veure-los-hi la possibilitat del nou projecte, perquè les plataformes obren possibilitats arreu. Per exemple: la plataforma Maps, de Google, va obrir noves possibilitats a tota la indústria digital, que va fer noves aplicacions basades en mapes. Perquè passés, Google en va fer publicitat. Al Govern no en diem publicitat, sinó impuls i el fa la DGDT. Per això, entre les nostres missions també hi ha observar l’evolució de la tecnologia digital i fer-la possible, a tot el Govern, mitjançant les nostres plataformes. Que tot encaixi perquè no apareguin sitges digitals.

És prou encertat el model de fer les aplicacions allà on és el negoci i fer les plataformes a un lloc central, amb una visió digital de 360º, però en el nostre cas té els peus de fang. És així perquè, els qui tenim les funcions d’impuls i producció diària (la DGDT), no tenim cap ni una governança sobre la peça clau, aquesta que significa més d’un 80% per aconseguir-ho: la gestió del talent i coneixement de les persones tècniques. Enteneu ara perquè al Principat acaben de crear la Conselleria de Política digital i Funció pública?

Tot ens diu que ens cal una nova organització per a reunir i gestionar un equip compartit de persones tècniques. La organització els distribueix segons les necessitats de cada conselleria. Per exemple, una conselleria pot necessitar l’ajuda de l’equip de persones expertes en dades obertes. Hi poden ser tres mesos, mig any o el temps que faci falta. Quan les dades obertes hagi arrancat, no els necessitaran i poden anar a una altra conselleria.

Noves plataformes

En arribar al Govern, al 2015, totes les plataformes eren programari lliure. Calia afegir-los-hi més API, però hi era al full de ruta i no va caler insistir-hi; és un equip amb una bona visió tecnològica. A més, l’existència d’una plataforma de signatura digital que enviava els documents a un lloc sense gairebé cap gestió, havia fet veure la necessitat d’una plataforma de gestió i custòdia documental. El concurs estava recent adjudicat l’estiu del 2015.

La nova plataforma d’arxiu s’ha de convertir en el nou nucli dur de l’Administració digital, que ens ocupa ara, i del Govern digital que, amb tota seguretat, ens ocuparà la següent legislatura –dic ‘ens’ sent conscient que potser no som al Govern, però espero seguir viu i ser ciutadà amb criteri 😉

La plataforma d’arxiu ha sortit tant bé que sospitem que és única a l’estat. Ho hem sabut –o intuit– quan l’hem connectada amb el Registre (una aplicació, REGWEB, que va guanyar el tercer premi regional europeu Sharing and Reuse). La connexió va significar rebre molts documents des d’altres arxius digitals de l’estat. Cap no ha complit les normes d’interoperabilitat (ENI) que sí respecta el nostre Arxiu digital.

Hem fet un document, de més de 40 planes, explicant l’experiència i les deficiències que hem observat. Ara esperem les respostes. Diria que només poden ser dues: 1) tothom s’ha d’adaptar a les normes –cosa que tenim feta– o 2) la interoperabilitat és un unicorn rosa, una broma. Fins que Europa ens obligui a complir-lo per a connectar totes les administracions europees. Personalment, espero que Europa hi posi odre mentre somric cada cop que recordo que l’arxiu era una fita, aparentment insuperable, per a cobrar el FLA. Sovint es deien “perquè us encaparreu en fer el vostre, una cosa tant complicada que a Madrid tenim resolta i podeu usar en voler?”. Oh, Espanya; a aquestes alçades, qui es pot refiar de tu?

L’arxiu, que just hem posat en marxa per un parell d’aplicacions, serà el centre de l’Administració digital i el Govern digital, totalment nostre i amb bons fonaments. A més, em sembla colossal que una plataforma tant important hagi sorgit d’una primera iteració: la signatura digital, que creava documents valuosos però mal custodiats. Hem fet servir la metodologia Agile sense saber-ho. Ha de ser el futur dels desenvolupaments; és al Pla director.

El meu paper

La direcció, que forma part del marc de la DGDT, crec que ha de servir per a:

  • comprendre la organització i llevar els obstacles que impedeixen fer feina a les persones que sí compleixen amb la seva missió –i que a la DGDT són la immensa majoria;
  • pensar fora de la caixa per tal d’arrodonir la visió que ja tenen o donar nova visió, quan cal, perquè la pressió del dia a dia és un obstacle per a tenir-la.

Cinc serveis

Encara hi ha més a la DGDT, però no estendré gaire més la part dedicada al marc. Just esmentar els serveis de Telecomunicacions, Seguretat i Administratiu.

Telecomunicacions és el primer servei que vaig tractar per a recuperar els canals del Principat, però no m’esplaiaré més en parlar del marc; l’esmentaré per la feina feta, que ha estat excepcional en infraestrctures de telecomunicacions. És un servei que rendirà encara més a una nova organització –que és al Pla director– dedicada a la Societat digital.

Seguretat ha estat molt infradotada el 90% de la legislatura i no ha pogut crear res nou. En algun moment –massa extens– van ser només dues persones, que només podien mantenir els sistemes de seguretat existents. Cal que ens felicitem perquè cap incident greu de seguretat ens hagi afectat al llarg de més de tres anys, que són molts. No és casualitat, però no podem seguir confiant en la nostra sort perquè les amenaces augmentaran considerablement la pròxima legislatura. També la Societat digital ens demanarà més protagonisme en la seva seguretat; més claredat en la privadesa dels nous productes, com l’IoTIB corporatiu.

El Servei administratiu manté els convenis, ajudes i subvencions de la DGDT. Només disposa d’un Cap de servei. Dues persones administratives li donen suport, però també hi són per a la resta de serveis de la DGDT, una Direcció general de la qual només tres Serveis –i sense cap Departament– gestionen més contractes que algunes conselleries. De fet, sense la gran ajuda del Secretari general i els seus Serveis generals de la conselleria –la de Turisme té prou feina– hauria estat impossible mantenir, sense cap incident, tota la paperassa de tant concurs i tanta pròrroga. “Donem tanta feina que cap conselleria no ens vol”, em va dir un cap de servei la primera reunió que vam tenir, el juliol del 2015.

Just per a resumir-ho: són cinc els serveis de la DGDT del 2015:

  • Telecomunicacions
  • Seguretat
  • Producció, sistemes i xarxa corporativa
  • Desenvolupament
  • Administratiu

Si tenim en compte les funcions de la DGDT, en caldria un sisè que mai no hem tingut:

  • Societat digital

Serviria per “ordenar i planificar el sector TIC”, cosa que sí fem amb el sector de les telecomunicacions gràcies al Servei de telecomunicacions.

El Servei de societat digital és un projecte per a la següent legislatura; el marc d’aquesta ha estat massa marcat per l’Administració digital interna i el FLA.

El nou servei de Societat digital ha de començar amb una Llei de societat digital, cosa que necessita una legislatura completa –els sovint increïbles i desconeguts ritmes de l’Adminsitració van ser el motiu d’un altre apunt dins aquest blog.

Així, el FLA ha fet que haguem creat el sisè servei per una altre cosa que sí era al FLA, l’Arxiu digital:

  • Expedient digital

Deia que Societat digital serà un setè servei –o potser una direcció general o un departament– la pròxima legislatura. Després del relat del marc, passo als plans de futur. Són al Pla director, un encàrrec dels Acords pel canvi que ha evolucionat prou des del 2015.

El Pla director

El Pla director s’adapta al marc que acabo d’explicar, o seria un brindis al sol.

De fet, en algun moment he pensat que potser el Pla director també és un brindis al sol, per ambiciós, però m’ho llevo del cap en recordar que el pressupost de les DGTIC de governs similars de l’estat és com a mínim el doble de la DGDT del nostre Govern. Ells encara han de resoldre coses que explico al marc, com ara les sitges digitals i tenir una plataforma interoperable tant essencial com és l’arxiu digital. Nosaltres la tenim; ara l’hem de mantenir i fer evolucionar amb criteri àgil. Tot això i més és al Pla director, perquè queda molt per a fer i ho podem defensar amb arguments grossos com un cove.

No hem presentat el Pla director perquè és a les interminables fases de revisió i aprovació final. L’esmento ara, fent una bestreta, perquè en poques hores no podrem explicar què hem fet, després d’entrar en període de campanya electoral; les eleccions estatals han desmanegat totes les agendes.

Potser trobau que calia presentar-lo al començament i no ara. És comprensible. De fet, és als Acords pel canvi, cosa que ha fet que hi treballés des del primer dia.  Abans que res calia comprendre el marc de la DGDT i el Govern; tot seguit havia de fer el Pla no més enllà del final del 2016. Quan tenia el dibuix, sorgiren les fites trimestrals del FLA a partir del maig del 2016.

No estava previst: el nostre Pla director de tecnologies digitals el va fer el govern de l’estat des de la primavera del 2016 fins al desembre del 2018. Els seus arguments van ser mil milions anuals en forma d’euros del FLA.

En comptes de publicar cap Pla impossible, vam fer la part que tocava en vista de les urgències: crear la Comissió d’Immersió Digital (CID) i el Grup Tècnic d’Immersió Digital (GTID). És el Decret 70/2016 del 2 de desembre del 2016.

En exposar la situació i el marc a la GTID, les persones que la composaven es van adonar de la magnitud de tot plegat. Les actes del GTID ens serviren per a justificar un Informe de necessitats per a l’Adminsitració digital del Govern. Estava enllestit la tardor del 2017. El vam fer junt amb la Direcció general de Coordinació, que implicarem en el projecte mitjançant les vicepresidències de la CID i el GTID. Calia la col·laboració de Coordinació, a Presidència, per a quelcom tant seriós com més del 70% de les fites del Govern per aconseguir el FLA.

De l’Informe de necessitats en va sorgir la creació de 42 nous llocs de treball, 20 a una nova Oficina d’Administració digital, que és a Presidència, i 22 a la DGDT. En el nostre cas, les 22 persones tècniques noves reforcen els serveis i existents i creen el nou Servei d’expedient digital. Aconseguir aquesta nova relació de llocs de treball, enmig de la llei Montoro, ha estat un fet excepcional.

El pressupost del 2018 servia per a dotar les noves places i cobrir-les, cosa que estem fent en aquest moment.

El procés de compliment de l’Informe, al llarg dels anys 2018 i 2019, ha estat condicionat per les dificultats que suposa la gestió del coneixement i talent de les escasses persones tècniques a una organització TIC de dimensions i incumbència excepcionals. Tot plegat és una mostra més de la necessitat d’aconseguir una direcció única, amb visió de 360º del marc per aconseguir una política digital global coherent, sostenible i àgil. És un dels objectius del Pla director, que l’estiu del 2018 vaig reconfigurar després de 1) tot el que havíem aconseguit i que era al Pla inicial;  2) del que havia quedat per a fer després de l’aplicació, al 2018, de l’Informe de necessitats de la tardor del 2017.

Al Pla director –que aviat veureu aprovat com a formalitat– hi proposo una nova organització, anomenada Política digital. Té tres columnes:

  1. Política Digital (l’actual DGDT)
  2. Societat digital
  3. Desenvolupament organitzacional

Societat digital ha de servir per una cosa que sempre ha estat a les funcions de la DGDT i que mai, en realitat, no hem tingut: planificar i ordenar el sector TIC.

Desenvolupament organitzacional (DO) ha de portar una organització comú, per a tot el govern, de persones tècniques. Cal que gestioni el talent i coneixement de cadascuna perquè tothom sigui allà on toca en el moment que cal. Sense que cap conselleria trobi res a faltar, i que si ho troba DO pugui donar resposta.

DO ha de negociar complements del sou perquè mai més la carrera funcionarial signifiqui perdre una persona experta (per exemple) en bases de dades per a fer feina en quelcom que no hi té res a veure amb l’única motivació –clarament legítima– de cobrar un poc més. Perdre coneixement en bases de dades (per exemple, pero podria dir sistemes o xarxes o plataformes o aplicacions) a una organització com la nostra, amb milions de registres per a coses tant importants com els medicaments que poden mantenir vives persones en risc, no pot perdre’s perquè algú té el dret –molt legítim– de cobrar 200 Eur més cada mes. Ens costarà mesos (i desenes de milers d’euros) recuperar el seu coneixement; el negoci és clarament nefast i no ha de costar gaire argumentar-ho.

Mentrestant, sense DO, ho estem llençant gairebé tot per la finestra, quant a més del 80% dels recursos de la DGDT, i només podem creuar els dits perquè ningú no ho pagui amb la seva salut. No faig demagògia; ens lleva la son. No podem seguir així.

El Pla director raona i quantifica la nova missió de Desenvolupament organizational. També parla de prou coses més, com ara la creació de nous laboratoris per assajar la següent passa en desenvolupament i producció. L’objectiu és fer possible la obligada modernització constant dels serveis de la DGDT perquè el digital mai no pot ser antic, o no és creïble. Cal créixer mentre esquivem els riscos reals i generals, com les sitges digitals. Tot plegat hauria de quadrar i complementar-se sota una direcció única amb visió digital de 360º: Política digital. L’objectiu és el Govern digital, a mig termini, després d’aconseguir l’Administració digital. No m’estenc més aquí perquè ho podreu llegir al Pla director.

El Pla director parla del futur. A continuació una relació del nou aconseguit aquesta legislatura:

Feina feta

  1. Recuperació dels canals TDT de la CCMA.
  2.  Augmentar els serveis d’interoperabilitat (a http://interoperabilitat.caib.es hi ha els serveis i a http://administraciodigital.caib.es > estadístiques hi ha les xifres)
  3. Lluitar per la sobirania digital, especialment davant les pressions del Govern Central mitjançant el FLA. La sobirania digital consisteix en no perdre les plataformes ‘core’ del Govern per a fer possible un futur Govern Digital.
  4. Superar les fites FLA que cada trimestre (2016-2018) calia complir mitjançant avanços en Administració digital: devers 2/3 de les fites eren responsabilitat de la DGDT.
  5. Augmentar la presència del programari lliure al Govern.
  6. Publicar totes les plataformes al GitHub.
  7. Primera versió del “Developer’s Web” (http://administraciodigital.caib.cat) que té l’objectiu d’atreure 1) nou talent per a treballar amb nosaltres; 2) empreses disposades a presentar-se als contractes públics que presentem i 3) ‘partners’ que vulguin oferir el nostre software al sector privat, altres governs i entitats locals.
  8. Hem aturat (primavera 2016) les pressions de Microsoft per a fiscalitzar el programari del Govern. Era un contenciós que durava anys i amenaçava amb multes milionàries. Microsoft ara està interessada en els nostres projectes de programari lliure i la nostra relació amb el Director General és excel·lent.
  9. Passar el correu d’Educació al ‘cloud’.
  10. Reforma d’el datacenter principal del Govern.
  11. Introduir noves tecnologies: l’internet de les coses. Hem arrancat la xarxa corporativa IoTIB per a dispositius i sensors (tecnologia LoRa). És la primera d’Europa (ho hem certificat) i potser la del món (ens ho diuen, però no ho hem certificat).
  12. Nova plataforma OpenData a http://dadesobertes.caib.es.
  13. Creació i posada en marxa la Comissió d’immersió digital i el Grup de Treball d’Immersió digital amb l’objectiu d’implicar a totes les conselleries amb la magnitud dels canvis que suposa la transformació digital del Govern.
  14. Dignificar la bona feina del Govern en software: Vam rebre el premi Sharing and Reuse de la Unió Europea pel nostre software de Registre REGWEB, que han reaprofitat alguns ajuntaments, l’Autoritat Portuària i la UIB.
  15. Impulsar l’Informe de necessitat de recursos per l’Administració Digital del Govern, que vam preparar conjuntament amb dues DG més (Coordinació i Transparència). Aconseguir fins a 42 noves places, dotar-les i cobrir-les.
  16. Nous productes que seran el nucli de l’Adminsitració digital, com l’Arxiu digital i RIPEA Distribució, una plataforma de distribució de documents.
  17. APIficar les plataformes del Govern i documentar les API mitjançant l’Swagger.
  18. Mantenir i reforçar l’absència de sitges digitals i de la governança del software. L’objectiu és ser independent de les empreses proveïdores.
  19. Desmuntar les aplicacions que han esdevingut monolítiques (com SISTRA, pels tràmits) per a convertir-les en serveis sostenibles i més fàcils d’utilitzar.
  20. RIPEA Gestió per a fer més senzilla la creació d’expedients digitals.
  21. Posada en marxa d’un Arxiu Digital interoperable per a gestionar tots els documents digitals que generen les aplicacions del Govern (gairebé 1.000). Entra en producció amb dues aplicacions, una fonamental i una nova que neix pensada pel Arxiu Digital: 1) el Registre (REGWEB3) per a guardar tota la documentació d’entrada i sortida –interoperable amb els registres de tot l’estat– i amb 2) la nova aplicació de Turisme CATHOS.
  22. Potenciar IBETEC com a empresa pública de telecomunicacions, ampliant la xarxa de torres de telecomunicacions i serveis.
  23. Arrancada del segon datacenter del Govern per a tenir una infraestructura duplicada d’alta disponibilidad: dos centres de dades actius, amb el mateix pes, però físicament separats.
  24. Informe Sayós i Carrera, publicat al març del 2017, que posa de manifest les necessitats en infraestructures de banda ampla a les Illes Balears. La publicació serveix per a convocar ajudes amb fons FEDER. En acabar el 2018 hem adjudicat les ajudes per a cobrir, fins l’estiu del 2020, gairebé el 100% de les llars de les Illes que són a ESP (Entitats Singulars de Població).
  25. Projecte “Sol i dades” per a divulgació del nou model econòmic. Arranca el 2018 amb el Smart Island World Congress, continua el 2019 amb un estand al Mobile World Congress. Queda pendent de la creació d’un Servei de Societat Digital, a la següent legislatura 2019-2023, que pugui donar-li molt més protagonisme.
  26. Aconseguir que totes les gestions amb l’Administració puguin ser digitals mitjançant el Tràmit Genèric i la Instància Genèrica, que han servit per a posar en marxa la nova plataforma de tramitació SISTRA2 i per a complir per primer cop la llei 11/2007 al Govern de les Illes Balears.
  27. Pla director al 2019 com a guió per la visió, missió i valors digitals del Govern fins al 2025.
  28. Connexió d’1 GB i cobertura WiFi de qualitat per a tots els centres educatius. És el conveni ‘Escoles Connectades’ amb Red.ES.

Crec que no me n’he deixat cap. L’afegiré si la recordo o si algú altre ho fa i m’avisa, perquè no sempre veiem els canvis amb la mateixa sensibilitat ni perspectiva; els comentaris i les xarxes socials són un bon mitjà d’avís.

Tot plegat són just novetats, sense esmentar el dia a dia de la DGDT, que té la funció de mantenir la organització TIC més grossa de les Illes Balears mentre impulsa la immersió digital del Govern. Ha estat possible no defallir gràcies a un equip excel·lent, amb una missió clara i una visió no pas gens desenfocada.

Espero haver-los-hi servit per a eliminar obstacles i complementar la seva visió, fent un “pensar fora de la caixa” que sovint em sembla poc, perquè no som a una època de canvis ni a un canvi d’època, sinó a un nou període: del Neolític cap al Bitolític.

Després del relat d’una legislatura a la DGDT, tinc la impressió que encara gairebé tot el més important és per a fer. No és una frustració, sinó l’esperança d’una una societat millor, capaç de resoldre  prou problemes gràcies a la tecnologia digital de la Quarta Revolució Industrial, una descripció que em sembla poc perquè, insisteixo, no és una Revolució Industrial més, sinó un canvi de període.

Mentre hi anam, ha estat molt interessant i gratificant treballar per a una societat millor en comptes de treballar per a facturar més que el període anterior, que és el que havia fet fins el 2015. Moltíssimes gràcies per la vostra confiança.

 


Imatge: Pixabay.

Entrades relacionades

4 Comentaris

  1. Trob que heu fet coses molt interessants tant des del punt de vista tecnològic com des de punt de vista d’estratègia corporativa. La nova web de dades obertes per exemple. També l’estratègia de gestió de personal. Trob que el Sr Mateos va tenir males cartes amb la crisi, en moments en què s’havia d’impulsar la digitalització i reduir personal. I va primar la reducció de personal a qualsevol preu. La política de personal i mobilitat no tenia cap visió. Els treballadors de la fundació Bit per exemple eren un estorb. Els concursos de trasllats, sense cap planificació…

    • Moltes gràcies!

      La plataforma OpenData era un projecte des del primer dia, però calia persones que no teniem i a sobre perdíem. En aconseguir-la, ha estat un èxit més gros del que imaginava gràcies a la implicació de tothom –de fet, hem esgotat la quantitat de ‘datasets’ del primer contracte per arrancar.

      La gestió de les persones és essencial. El Pla Director proposa la creació d’una nova organització, prou forta, només per això. També hi ha molts projectes per a la Fundació BIT perquè no podem malbaratar el seu coneixement del Govern. Encara més: a pesar de les dificultats han obert camí en prou coses, com l’Agile i les API. Un 10, pel que podien fer, que cal potenciar perquè encara pot ser més si els ajudem des del Govern.

      Estic molt content amb la feina del Mateos a Telecomunicacions aquesta legislatura, junt amb la resta d’equip, per a estendre al màxim la banda ampla i regular el sector. Al Pla Director també hi ha més pes per aquesta part, perquè les infraestructures són una part essencial de la estratègia corporativa. És fantàstic que en Mateos 1) hagi volgut fer feina amb nosaltres, indica que l’equip és un lloc bo on treballar, i 2) hagi fet tanta feina. Per damunt de tot hi és servir la ciutadania, com no pot ser d’una altra manera.

  2. Moltes gràcies pel teu esforç Benjami i pel teu lideratge. Ens cal persones com tú a les Illes Balears. Un post molt lùcid i molt interessant de llegir. A veure si a Eivissa prenem nota.

    • Moltes gràcies a tu! Ha estat un plaer, perquè ens cal gent amb la teva visió i experiència. Sempre he après coses quan ens hem trobat –massa poc, per cert.

      Fruit de la conversa que hem tingut al final de la CBTIC d’avui, he pensat que potser calia afegir el punt “Què fan a altres llocs?” al darrer apunt “autocrítica”.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada