Fita desbloquejada: banda ampla per a gairebé tothom a les Illes Balears

Fita desbloquejada: banda ampla per a gairebé tothom a les Illes Balears

Aquesta legislatura teniem una fita: aconseguir banda ampla arreu de les Illes Balears. És una infraestructura tant clarament necessària com ho era l’electricitat el segle passat. Sense fibra òptica abundant no tindríem cap base per a fer possible un canvi econòmic pel nostre país; no podríem anar des del model de ‘sol i platja’ cap a ‘sol i dades’. El sol ja el teníem, ara calia que arribessin les dades i amb elles el desenvolupament de programari:

“El programari està menjant el món, en tots els sectors”

“En el futur cada empresa es convertirà en una empresa de programari”

Marc Andreessen,
Fundador de Netscape, inversor en capital de risc a Andreessen-Horowitz

Sol, situació, entorn, qualitat de vida i comunicacions aèries: tot plegat és una bona combinació per a situar a les nostres Illes com a lloc ideal per a qualsevol empresa disposada a “menjar-se el món” a partir de la quarta revolució industrial, que jut acaba de començar –hi som a temps. Però tot plegat era fum si no érem capaços de destacar en infraestructures de banda ampla.

Al 2015 era un propòsit i avui és una realitat que podem argumentar amb xifres: un 99,85% de la població de les Illes Balears tindrà accés a fibra òptica en manco de dos anys. Les inversions estan adjudicades i ara només cal seguir de ben a prop l’execució.

El fet d’arribar a gairebé el 100% de la població ens situa com el país amb més connexió de l’estat espanyol junt a Euskadi.

Les illes ho tenim més complicat, perquè les ciutats solen ser petites i la connexió marítima sol ser un fre a l’arribada d’operadores, car han de pagar un peatge extra de connexió troncal submarina mal d’amortitzar perquè dóna servei a poques persones i empreses en comparació al continent, que disposa de connexions troncals terrestres abundants. És molt més barat fer arribar la connexió al continent. La realitat insular feia que al 2015 tot plegat fos utòpic, però ho hem aconseguit.

Canvi de model econòmic

Són aquests detalls els que faran possible un canvi de model econòmic. La tecnologia digital protagonitzarà el canvi empresarial en només de les dues legislatures. Si ho dubtau, basta recordar que el web té pes econòmic des del 2000, just quatre legislatures i mitja enrere; que només en fa dues que tothom té un mòbil connectat a internet; que al 2015 la intel·ligència artificial just revifava per a tractar veu i imatges, però avui el reconeixement de veu i imatges són un producte quotidià.

A l’hora de fer càlculs, sabem que res del que hem viscut serveix per a preveure el ritme dels anys que vénen. El progrés serà encara més ràpid. El motiu és el desenvolupament exponencial de la tecnologia digital, que diu que cada 18 mesos és el doble de potent –ho diu la Llei de Moore. No estem avesats a pensar en exponencial. Tant és així, que no s’ens acut, a la primera, que un edifici de 20 plantes construït amb un model exponencial només en tindrà 10 el dia abans de la inauguració.

La Llei de Moore. Font: HP

La Llei de Moore. Font: HP

La qüestió essencial és que les empreses basades en economia digital exponencial es demanaran com tenim la connexió a les Illes Balears abans de treballar des d’aquí. La resposta és que poden instal·lar-se allà on vulguin, perquè els hi anirà bé.  És el mateix que ara milions de persones es plantegen abans de venir de vacances al nostre país: hi fa sol i el paisatge és inspirador gràcies al sol i la nostra situació a la Mediterrània; anirà bé, som una aposta segura per les vacances. Ara ho hem de ser una aposta segura per la feina. Mai no ho hem estat, la segona i tercera revolució industrial van deixar de costat les Illes. La quarta, la digital, és clarament compatible amb la nostra insularitat, però ens calien infraestructures per a poder-ho dir amb contundència.

Eslògan Sol i Dades

Eslògan Sol i Dades. Poseu-hi l’illa, ciutat, poble o llogaret que vulgueu, perquè amb banda ampla és possible.

Les tenim.

Podem dir, ben alt, que anam de ‘sol i platja’ a ‘sol i dades’.

És clar, tothom treballarà per aconseguir bones connexions; també s’hi juguen el futur. Nosaltres haurem començat abans. No tots tindran ni el sol ni l’entorn ni la situació ni la qualitat de vida ni les connexions aèries. Juguem amb avantatge i cal que ens ho creiem. Us hem donat el primer i essencial argument: fibra òptica arreu.

Ha passat perquè vam tenir la visió del que caldrà per a poder formar part de l’economia digital que “s’està menjant el món”. La següent legislatura hauria de ser una continuació de la visió, que volem fer col·lectiva i en la que us volem acompanyar tantes legislatures com vulgueu.

Cap discurs sense dades

Dir que haurem arribat al 99,85% de cobertura amb fibra òptica reclama dades.

La primera dada és que ens referim a un 99,85% de les persones que viuen a ESP, un acrònim que significa “Entitats Singulars de Població” i que serveix per a prendre decisions a totes les administracions. Una ESP és “qualsevol àrea habitable d’un terme municipal, habitada, o excepcionalment deshabitada, clarament diferenciada dins del mateix i que és coneguda per una denominació específica que la identifica sense possibilitat de confusió” (ho copiaferro de la Wikipedia). Per a resumir, les no ESP són horts i possessions.

Així, si el darrer cens de les Illes Balears és d’1.115.999 habitants i després de les darreres convocatòries d’ajudes només queden sense banda ampla 1.709 persones que viuen a ESP, el resultat és d’un 99,85% de la població amb cobertura de banda ampla.

Cal un matís: ¿Quants no viuen a ESP i són fora del càlcul? No és fàcil aconseguir la dada perquè prou persones que viuen a horts i possessions també tenen habitatge a les ESP, que és on estan empadronades.  Intentar afinar el 99,85 és difícil però poc significatiu. Potser podem parlar d’un 99% si imaginem que devers 1.000 persones viuen a llocs rurals: horts i possessions. Això no significa que les zones no ESP, les rurals, no estiguin fora dels nostres plans –ho explicarem devall.

En aquest moment som un país excepcionalment connectat perquè hem concedit ajudes europees per banda ampla a ESP prou petits. Aquest detall és important perquè no hi ha gaire possibilitats d’aconseguir que una operadora decideixi invertir en fibra a un llogaret de 10 habitants amb només una ajuda europea del 50%, que és el que li correspon a les Illes Balears. Estem contents d’haver-ho aconseguit. Just una llista d’ESP de manco de 200 habitants que tindran fibra abans del juliol del 2020:

  • Betlem, Artà: 51 habitants
  • Sant Pere, Artà: 25 habitants
  • Binigual, Binissalem: 13 habitants
  • El Palmer, Campos: 0 habitants
  • Sa Sorda, Campos: 4 habitants
  • LLuc Alarí, Deià: 13 habitants
  • Sa Cala, Deià: 4 habitants
  • Ses Coves, Deià, 10 habitants
  • S’Empeltada, Deià: 13 habitants
  • S’Estany d’en Mas, Manacor: 118 habitants
  • Marratxinet, Marratxí: 52 habitants
  • El Vilar, Pollença: 22 habitants
  • Son Serralta, Puigpunyent: 91 habitants
  • Ca’s Canar, Sencelles: 2 habitants
  • Jornets, Sencelles: 17 habitants
  • Ruberts, Sencelles: 28 habitants
  • Son Arrosa, Sencelles: 0 habitants
  • Cala de Sant Vicent, San Joan de Lebritja: 116 habitants
  • Port de Sant Miquel, San Joan de Lebritja: 178 habitants
  • Son Moro Bonavista, Sant Llorenç d’es Cardassar: 118 habitants
  • Costa de los Pinos, Son Servera: 180 habitants
  • Port Nou, Port Verd i Port Vell, Son Servera: 64 habitants
  • Es Nogueral, Valldemossa: 22 habitants
  • Es Port, Valldemossa: 10 habitants
  • Son Maixella, Valldemossa: 54 habitants
  • S’Arxiduc, Valldemossa: 58 habitants

El motiu de l’èxit de la convocatòria d’ajudes europees també és vostre: hi ha un percentatge significatiu de persones a les Illes que sí contractau la banda ampla. Les mateixes ajudes no funcionen a altres llocs perquè no hi ha abastament demanda i es conformen amb el mòbil 3 o 4G. La nostra visió de país de ‘sol i dades’ funciona perquè està en sintonia amb les aspiracions de la ciutadania. Aquesta realitat –que significa inversions milionàries per part d’Europa i les operadores– és un motiu més per a que us creieu, de bon de veres, el nostre potencial per aconseguir un canvi de model econòmic cap la quarta revolució industrial; de ‘sol i platja’ cap a ‘sol i dades’.

A continuació no amagarem les dades que no ens agraden. Aquesta és la relació d’ESP que no han aconseguit cap oferta per a les subvencions que hem ofert:

  • S’Estanyol, Artà: 29 habitants
  • Baix d’es Puig, Bunyola: 1 habitant
  • Portals Vells, Calvià: 36 habitants
  • Almudaina, Ciutadella: 37 habitants
  • Son Morell, Ciutadella: 445 habitants
  • Torre Trencada, Ciutadella: 36 habitants
  • La Vall, Ciutadella: 12 habitants
  • Son Coll, Deià: 20 habitants
  • Escorca: 131 habitants
  • Estellencs: 323 habitants
  • Ses Salines, Formentera: 8 habitants
  • Es Grau, Maó: 162 habitants
  • Sa Mesquida, Maó: 76 habitants
  • Es Murtrar, Maó: 51 habitants
  • La Font, Pollença: 27 habitants
  • Habitat, Pollença: 3 habitants
  • Torret de Baix, Sant Lluís: 50 habitants
  • Alqueries, Santa Eugènia: 110 habitants
  • Coves, Santa Eugènia: 29 habitants
  • Olleries, Santa Eugènia: 106 habitants
  • La Costa, Santanyí: 17 habitants
  • Alconàsser, Sóller: 0 habitants

El resum és que a Menorca queden 869 persones que viuen a ESP sense banda ampla, 8 a Formentera, 832 a Mallorca, cap a Eivissa. En total són 1.709 persones –mes les 1.000 aproximadament fora de les ESP, a horts i possessions. Quins plans tenim per a vosaltres?

Plans de futur

En primer lloc, si viviu a un ESP que no és a la darrera convocatòria de subvencions, feu-nos-ho saber i l’inclourem a la pròxima. Per aconseguir subvencions europees primer cal que declarem l’ESP com a “Zona Blanca”, això és, una zona que no té banda ampla prevista per cap operadora. Trobareu els ESP de la darrera convocatòria a l’enllaç cap al BOIB de la plana http://dgtic.caib.cat/bandaampla.

Per aconseguir identificar el màxim d’ESP, un any enrere vam demanar dades als Consells, vam revisar els mapes i vam fer viatges a totes les illes per a descobrir llocs i llogarets sobre el terreny, però pot passar que no hagi bastat. Per dispersió, les Pitiüses tenen un plus de dificultat. Els nostres comptes diuen que només queden 8 persones a Formentera i que Eivissa està coberta al 100%, però no hem aturat de cercar més ESP. Penseu que dels 7,7 milions d’ajudes europees només hem gastat prop de 3 milions: queden prou doblers (més de 4 milions) per a noves convocatòries. Volem més ESP, digueu-nos-els si us plau.

Podeu arribar al màxim detall analitzant tots els documents a la plana http://dgtic.caib.cat/bandaampla perquè el procés és el tot transparent: Zones Blanques NGA segons el Ministerio, Zones Blanques de la nostra convocatòria, adjudicataris finals per municipis i ESP. Si el vostre ESP no figura enlloc, escriviu-nos.

Ens crida l’atenció la quantitat de persones sense connexió a Menorca. Hi ha un motiu, que té solució: la connexió submarina. En aquest moment és difícil que la majoria d’operadores s’interessin en Menorca perquè la connexió submarina de dades no permet gaire competència en els preu de connexió troncal a internet. Els nous cables elèctrics submarins portaran fibra òptica, cosa que obrirà la competència i animarà a les operadores a presentar-se a les pròximes convocatòries d’ajudes europees per ESP a Zones Blanques. Afecta a 869 persones.

Quant a Mallorca, les ESP sense connexió després de la darrera convocatòria del setembre ens fan repensar la següent. Hi ha doblers i hem de trobar fórmules per a fer que les ESP de 832 persones siguin atractives per a les operadores.

Pels horts i possessions –les zones rurals– sabem que hi ha plans amb el futur 5G: qui guanyi les concessions 5G haurà d’invertir en banda ampla rural. També sabem que Europa està rumiant plans per les zones rurals perquè saben que no hi haurà futur sense dades per a la indústria agrària, doncs tot el que pugui ser programari serà programari i els camps s’ompliran de robots. Finalment, sabem que Euskadi ens fa la competència en el rècord estatal de banda ampla gràcies a les infraestructures, caríssimes, que han creat les seves Diputacions. Cal veure com ho estan aconseguint –el seu règim econòmic Foral ajuda molt, clar.

Tampoc no descartem impulsar iniciatives com la Broadband for the Rural North després d’aconseguir una estructura forta de Societat Digital al Govern, cosa que toca perquè el futur econòmic del nostre país –i del planeta– passa per la indústria digital. Creiem-nos-ho encara més, que aquí ho han fet i és possible:

Junt a les zones rurals, les Zones Grises també són un repte. Són les ESP amb fibra però que no arriba a tots els barris. En aquest moment no podem invertir als llocs on hi ha fibra perquè no són Zones Blanques i els nostres fons són per Zones Blanques. Caldrà esperar que Europa obri nous fons per Zones Grises. Serviran per arribar al 100% de llars de les ESP i per a facilitar l’entrada de més operadores i fomentar la competència real de preus. La feinada d’aquesta legislatura en Zones Blanques s’ha de repetir la següent legislatura, però per Zones Grises.

Abans dèiem que ens queden més de 4 milions per invertir en fons Europeus per Zones Blanques. En aquest moment només signifiquen 1.709 habitants i en sobraran. ¿Es podrien gastar amb una altre cosa? No, els pressuposts públics existeixen després de llargues negociacions entre representants de la ciutadania; no són com la cartera domèstica, que si et sobren doblers de l’assegurança del cotxe pots comprar més roba. Potser una part dels quatre milions poden reconvertir-se per Zones Grises? Per zones rurals? Per xarxes troncals? La reconversió no serà ràpida perquè caldrà esperar que Europa reaccioni. Per arribar-hi sovint cal passar per l’estat. Hi fem feina. De fet, a les reunions del BCO a Europa sempre ens hi trobem els mateixos governs: Catalunya, Euskadi, Navarra, València, Andalusia i nosaltres.

Al vídeo hi participa (per ordre d’aparició) la Inmaculada Cava (València), en Carles Salvadó (Catalunya) i el Nacho Moreno (Navarra). Just un detall: al 2015 cap govern regional de l’estat era al BCO, ens va semblar un error i ens proposarem ser-hi per a saber què podíem fer, car des de Madrid no ens arribava tota la informació. En només dos anys els sis governs som ben actius al BCO.

Les operadores

Si heu arribat fins aquí, heu pogut entreveure la importància de seduir les operadores per aconseguir més banda ampla. Quan ho expliquem, sovint ens demaneu perquè no construïm infraestructures públiques tal com fem carreteres. Potser cal explicar-ho aquí: No podem.

Per a trobar el motiu cal retrocedir fins l’era de l’imperi romà. Aleshores foren ells, l’administració romana, qui es va fer càrrec de la enorme inversió que significaven les carreteres. Des de llavors la governança de les carreteres ha estat pública i les vies de peatge són una cosa recent. En telecomunicacions la història és diferent: els governs se’n van desentendre i ho van deixar en mans d’empreses privades a alguns països, públiques a d’altres però al final privades, sempre, a base de vendes multimiliomàries que anaren a parar a les arques dels estats. Ara les operadores al·leguen la seva inversió i reben protecció legal d’Europa i de l’espanyola Comisión Nacional del Mercado y la Competència (CNMC). No respectar-ho significa aturar el servei, retrocedir les inversions i rebre sancions ben salades. No podem.

En definitiva, qualsevol obra pública de telecomunicacions haurà de ser al mercat mitjançant una concessió a una empresa. Si el Govern de les Illes Balears construeix infraestructures de connectivitat, les haurà de cedir-les mitjançant un concurs públic, que guanyarà una operadora. Al concurs s’hi podran posar condicions que accepti la CNMC i Europa.

Tindrem més governança a través de les condicions del concurs, però mai tota fins arribar al nivell de les carreteres d’asfalt.

Crear infraestructures i cedir-les en concessió també és als nostres plans. Ha de ser per augmentar la competència al mercat i mantenir tota la governança possible, sempre pensada per afavorir els interessos de la ciutadania.

El paper de l’estat

Si vius a Can Picafort o Portocolom, cal que sabis que tindràs fibra òptica però no gràcies a la nostra darrera convocatòria. Caldrà esperar un poc més.

Passa que l’estat té, per Real Decreto 462/2015 del 5 de juny, la darrera paraula sobre totes les ajudes europees per banda ampla que concedeix el Govern de les Illes Balears. Tenim doblers europeus pendents d’adjudicar des del 2015, però les diferents accions de l’estat no ens han permès atorgar-les fins el 2018 –és llarg, en vaig parlar a un altre apunt de blog.

Quan al març de 2017 ens van permetre invertir, digueren que només ens autoritzaven els ESP de manco de 4.000 habitants perquè a la resta hi invertiria l’estat.

Així ho vam fer. De totes les Zones Blanques declarades, només Portocolom i Can Picafort era per l’estat.

Ha resultat que nosaltres hem aconseguit adjudicar-ho tot excepte els ESP per 1.709 persones que expliquem dalt. Mentrestant, l’estat no ha aconseguit adjudicar Portocolom ni Can Picafort. Curiosament, ha adjudicat Costitx i l’hem hagut de retirar de la nostra convocatòria d’ESP de manco de 4.000 habitants.

No té cap lògica. Ens han sobrat més de 4 milions, podíem fer perfectament Portocolom i Can Picafort perquè la nostra convocatòria ha tingut èxit. La seva no. Els detalls se’ns escapen, però sospitem quin és el motiu: coneixem el territori i el mercat, ells no. Ho demostra que hem fet una convocatòria que ha funcionat, mentre que la seva no.

Asseguren que tindran doblers per una següent convocatòria i que Can Picafort i Portocolom tindrà banda ampla. Nosaltres també tenim doblers i farem més convocatòries. Ho estem negociant. De moment, el nou Gobierno és més dialogant que l’anterior.

Tot plegat ens diu, un cop més, que cal deixar fer feina a qui té la visió i que treballa en sintonia amb la visió de la ciutadania. Madrid queda massa enfora i els detalls importants es perden pel camí. ‘Subsidiarietat’ és el concepte a cultivar, ‘paternalisme’ és l’estil que retirar.

Fita desbloquejada

Les afirmacions extraordinàries demanen evidències extraordinàries. Dir que freguem el 100% de població amb banda ampla és un fet extraordinari que demanava detalls i per això aquest apunt de blog és prou extens.

La realitat és prou complexa i per això el títol de l’apunt conté la paraula ‘gairebé’.

L’important és que hem desbloquejat una fita importantíssima per aconseguir un nou model econòmic pel nostre país. Al 2015 era una quimera. Tenim plans per l’1% no desbloquejat encara.

La següent legislatura ha de ser per a esborrar el ‘gairebé’ quant a la banda ampla. Per aconseguir-ho és indispensable la vostra col·laboració; que no oblidem que tenim els fonaments perquè mai no se’ns escapi el futur de la quarta revolució industrial i que ‘gairebé’ tot depen de nosaltres.

Aquest darrer ‘gairebé’ no és tecnològic.


Imatge: The Blue Diamond Gallery.

Entrades relacionades

2 Comentaris

  1. Moltes gràcies per la teua reflexió compartida, i felicitats per l’èxit a ses Illes.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada