Necessita publicitat el programari lliure?

La presentació del Firefox 3 ha estat prou sonada i el Download Day un èxit. Hi ha qui diu que és el que li cal al programari lliure: més publicitat. Però jo trob que el programari lliure no ha de menester publicitat, sinó educació.

Cal diferenciar entre la part producte i la part científica. Firefox és un producte, però el programari lliure és ciència aplicada. De la mateixa manera que els espinacs congelats Findus són un producte però l’agricultura és una ciència aplicada.

L’agricultura necessita educació. Cal que s’ensenyi a les escoles i la Universitat. La població ha d’aprendre a valorar quan important és l’agricultura per a tota la societat. En qualque moment necessita ajudes institucionals per a mantenir en marxa tot allò que no sigui rendible per l’empresa, però necessari per la societat.

Al camp hi creixen espinacs gràcies a tècniques científiques propietat de la humanitat. Tot seguit hi entra el Sr. Findus, que les neteja, congela, empaqueta i distribueix. Per hostaleria, petit comerç i gran superfície. En bolles, daus o rectangles que van dins bosses de plàstic o capses de cartró. Findus fa publicitat.

Als caps dels bitòlegs hi creixen programes gràcies a tècniques científiques propietat de la humanitat. Tot seguit ve el Sr. Ubuntu, que els neteja, congela, empaqueta i distribueix. Per servidors, sobretaules o portàtils. En CD, memòria USB o servidor FTP. Ubuntu fa publicitat.

ÿs Ubuntu i Findus, qui fan publicitat –i Mozilla del seu Firefox, o qualsevol bitòleg del seu projecte. Però el programari lliure només necessita educació. Cal que s’ensenyi a les escoles i la Universitat. La població ha d’aprendre a valorar quan important és el programari per a tota la societat. En qualque moment necessita ajudes institucionals per a mantenir en marxa tot allò que no sigui rendible per l’empresa, però necessari per la societat.

Con la iglesia hemos topado

Es sol dir que la publicitat del programari lliure aniria bé per a fer front a programes privatius tant populars com ara el Windows o el Photoshop. Que el Windows té molta publicitat és una sensació equivocada. Les seves tàctiques s’assemblen molt més a una religió que no pas a un producte comercial. ÿs molt difícil fer cap publicitat que contraresti quelcom tant fort com una religió.

Pel que fa a ciència aplicada, el programari no lliure (privatiu, vaja) s’assembla a les religions per la seva natura: tot són misteris, ningú –excepte els sacerdots iniciats– no poden mirar el codi, que és «sagrat». Prohibeixen un caramull de coses. Es reserven tots els drets i l’usuari no hi pot participar ni comprar-lo, just ser-ne un seguidor que farà allò que li diguin, li convengui o no. No podem parlar de ciència aplicada, sinó de pseudociència.

Pel que fa a la promoció, per estar presents arreu –i quedar-s’hi– no empren pas publicitat, sinó tàctiques molt semblants a les de la religió:

El Windows no s’escull, sinó que t’hi solen fer en néixer. Que arriba amb l’ordinador nou, vaja. Et fan polsar «acceptar» a la comunió. Agafa en un moment que hi ha més ganes de jugar que no de llegir parrafades legals. S’accepta perquè ho van fer els pares, padrins, oncles i cunyats. Tothom al voltant ho ha fet, i sembla que no els hi ha passat res greu. De fet, conten que un parent no va acceptar, devers els 1942, i va haver de partir escapat cap a Perpinyà. Al 2008 els Usuarios Registrados Bautizados encara ho tenen molt més fàcil a l’hora de trobar feina i no patir problemes amb l’administració, doncs a empreses i institucions encara hi continuen ben situats alguns hereus d’aquells que al 1942 anaven bajo palio. Cal no pensar massa, perquè sura un festival de contradiccions i dogmes inacceptables. Pensar massa provoca crisi de valors. Cal ser pràctic, usar el Word tenir creences religioses és molt còmode: tens resposta ràpida i senzilla pels grans misteris com la mort o la complexitat de l’Univers.

De tant en tant arriba qualque ateu o escèptic. I què, si no fou un colom? Cal ser raret per a trobar malament que tallin trànsit de mitja ciutat per a escenificar l’espectacle de tipus ensagnats i empalats, a les 5 del capvespre i davant menors. Amb el boniques que són les tradicions. I les llums de Nadal? Quants colorins! Què s’han pensat que són, per posar en dubte el que ha escollit lliurement el 90% de la població? Es creuen més intel·ligents, ah. Idò que sabin que els religiosos també pensen i veuen els defectes de la religió. Clar que en té, com tot. O el programari lliure l’escepticisme és perfecte? La llibertat consisteix en poder ser creient si un vol.

Frikis, això és el que són. Quina guarda d’inadaptats, aquests linuxers ateus. I fanàtics radicals. Així mai no triomfaran. Si és que són una minoria. Basta veure que tothom celebra el Nadal, el plenes que són les esglésies… ai, espera!

Compartir

Entrada anterior
L’efecte Axe
Entrada següent
Itàlia

7 comentaris. Leave new

  • Bon article, t’haig de dir que cada dia m’agrada més aquest blog.

    Respon
  • Molt bo, Benjamí…
    Es que els linuxaires sou tots uns “rojos, ateus i masons”, ja, ja, ja…
    Anireu de dret a l’infern de Can Gates.

    Respon
  • Gràcies a tots dos, ens llegim 😉

    Respon
  • Malament, et veig cremant a la foguera. Vigila aquest San Joan 😉

    Respon
  • Molt aguda l’analogia amb el fet religiós. Només tinc un parell de comentaris sobre la proposta de portar el programari lliure a les escoles i ajudar-lo des del sector públic. Crec que les primeres reaccions -gairebé instintives- que tenim davant de qualsevol fet social que problematitzem apunten a solucions que passen per la “prevenció” a l’escola. Deixant de banda que els continguts o el que s’ensenyi a l’escola ha de limitar-se per raons òbvies -i aquí hauríem d’entrar en els criteris de selecció de continguts-, crec que amb la teva proposta atorgues implícitament una funció a l’escola que no és clar que la desenvolupi, i anant més lluny encara, ni tampoc que l’hagi de desenvolupar. Perquè quina és la funció de l’escola avui? Quins criteris de selecció de continguts educatius sostenen la teva proposta?
    Sobre els ajuts financers des del sector públic, no veig per què s’ha de capgirar una dinàmica, una manera de fer en el món del programari lliure que precisament ara comença a florir. Ja conec les “revolcades” entre el sector públic i les empreses de programari privatiu, però ficar-se al llit amb segons qui pot tenir bastants efectes no desitjats. Perquè al sector públic, com al privat, amor amb amor es paga.

    Respon
  • Eduard: demanes quina és la funció de l’escola avui. Tenc resposta: ensinistrar futurs clients de Microsoft.

    Sobre les ajudes públiques: no importa que facin subvencions. Basta desenvolupar i alliberar.

    Per exemple, a Mallorca és inquietant (per dir qualque cosa) veure tants ajuntaments pagant morterades per llicències de programari privatiu. Microsoft i http://absis.es se n’han fet un tip, de cobrar. Amb una petita part del que s’ha pagat a Absis ja haurien pogut desenvolupar programes que avui encara continuen pagant –bé, no exactament; llicències perquè els programes mai no seran nostres. Si un pic fets els alliberessin, qualsevol empresa local mallorquina en podria donar serveis i formació.

    Però en dir-los-hi, alguns reaccionen com ho fan els integristes religiosos davant els apòstates.

    Respon
  • No puc seguir el fil del blog, disculpeu; com un hola i un adéu deixeu-me aportar això:
    Sé molt poc de Linux i molt poc de Jesús encara que porto tota la vida enganxat al segon i un parell de lustres al primer i per motius i sentiments molt semblants. La religió és quelcom secundari i hi ha moltes crítiques a segons quina religió que ja les va fer Jesus, o sigui que força d’acord.

    Respon

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.