Pintura o sabó, a l’asfalt?

Sabia que la pintura de l’asfalt rellisca allò de no dir. Ho havia provat a un pas de vianants moll, sense trànsit, i estant aturat. Relliscà molt més del que no em pensava; la pintura semblava talment sabó. Vaig decidir que era molt important no usar mai el fre de davant, a la moto, quan el trespol estigués banyat.

Semblava que aquell cotxe sortiria de la rotonda però va continuar –forma part del gran misteri de les rotondes. Vaig tocar (ho subratllo: tocar) el fre davant, em traïren els reflexos, i pam, el triangle «deixau passar» del trespol em fa fer caure. I mira que és petit.

Sort de les proteccions de la jaqueta, perquè el pes de la caiguda va anar al colze. Està ressentit, però gairebé gens. La moto va quedar damunt el peu i em donarà la murga uns dies. Els texans són un poc més grunge, amb dos forats al genoll, i hi tenc una cremada. Vaig tenir sort que no hi hagués cap cotxe davant meu i que el del darrere s’aturés a temps. Cal afegir-hi la sort d’anar a 10 Km/h o manco, hi havia coa.

Em sap greu no haver estat més atent amb les dues persones que baixaren dels seus cotxes per a preguntar-me si em calia qualque cosa. Vaig dir que gràcies, però no em calia ajuda. Perquè em podia valer, la preocupació era llevar la moto del mig, desconnectar-ho tot per mor el ferum a benzina i saber si caldria cridar una grua. Uns minuts després partia després d’endreçar un parell de ferros.

Anar en moto sense casc és una temeritat i té sanció. Hi estic d’acord. Però em demano perquè les mateixes institucions públiques, les que multen les persones massa arriscades, després perpetren aquestes pintures temeràries. No és coherent. Perquè se n’adonin del greu error, qui els sanciona a ells?

Entrades relacionades

20 Comentaris

  1. Ostres, Benjamí! Sort que no t’has fet gaire mal.

    Coses com aquestes són les que em fan por de la moto. Bé, aquestes caigudes i sobretot els conductors incívics que no respecten ningú. Per això vaig deixar la moto fa temps… encara que no me falten ganes de tornar agafar-la de tant en tant, especialment si he d’anar a llocs com el centre de Palma.

    T’has plantejat no agafar-la si veus clar que farà mal temps?

  2. Xisco: Ja agaf el cotxe quan està clar que plourà, però en sortir de Sineu vaig pensar que no plouria. El cel era més clar cap a Palma, després d’una nit de vent no sol ploure… em va semblar un dia gris i au. Pot passar que et sorprengui una pluja 😀

    Els dels cotxes sovint pensen que qui va en moto es incívic quan els avançam mentre fan coa. Desconeixen el concepte «rebasamiento», i des de qualque finestreta m’han renyat –per cert, va passar un dia em seguia un motorista de la Urbana, feia el mateix, és legal. M’incorporo al lloc de la coa que em toca quan comencen a rodar, però sovint no et deixen lloc perquè pensen que estaves fent l’espavil·lat. Aquest i no respectar el carril en avançar-te, avançar dins el mateix carril on ets, que hauria d’estar a la meva disposició sencer –no se sap si hauré d’esquivar un forat, són les pegues més grans. Que no et vegin és una cosa intrínseca de que no hi ha intenció.

  3. Lo primer ben haja que tot ha quedat en un ensurt, malgrat el “susto” i els deperfectes materials. Sincerament.

    El teu comentari, de la teva feta, en fa reflexionar en la cuantitat de funcionaris técnics (o no)que treballen a nivell de totes les Administracions Públiques relacionades i que mai es plantejen aquets problemes. Les empreses (l’amo) que guanya la exclusiva de pintar les carreteres, tan li fa. El seu problema en tot cas será la subcontracta. Així tudam els dobbes, pagant el sou de qui no es preocupa del tema, mes enllá del compliment dels reglaments. I nungú es preocupa de si era la pintura, de on estava posada, del trispol o si era ja oportú obrir la circulació.

    Aquestes coses, petites empero importants, no venen als mitjans de comunicació ni tenen un efecte ni politic ni mediatic. No interesa.

    Ditxós el pais que es procupa cada dia del ph puntual de l’aigua caiguda (si plou) a cada pas de peatons, evaluant així el nivell de posible risc en cada moment. Aixó pasa als països escandinaus. Emperó aixó es un altre civilització. Al sud d’Europa, mos ne reim.

  4. Guillem: Gràcies! Poc després vaig veure passar una moto de la Guàrdia Urbana. Ells tenen el mateix problema multiplicat per molt: és la seva feina anar en moto la jornada sencera, plogui o faci Sol. Han fet alguna cosa? Les seves motos tenen muntat qualque secret de l’estabilitat? Hores després vaig trobar-me amb un altre que va en moto i ell ja ha caigut varis pics per mor la pintura.

    Quant a l’efecte mediàtic, sempre ens quedaran els blogs… o no 😉

  5. Easy Rider! Me n’alegro de que estiguis bé, les hòsties amb la moto poden ser molt fotudes.

    Que no sigui res, ojo amb les seqüeles, que no et quedi cap mal cop.

    Una aferrada.

  6. Ostres tu, també me n’alegro que no fos res. Jo també n’he patida alguna de caiguda d’aquestes, no amb moto gran si no amb motoret, sempre per mor de l’aigua o la grava junt amb el fre de davant. L’únic són aquestes ferides lleus però empipadores…

  7. M’alegra saber que no ha estat res!
    Per les nafres i cops píndoles de paciència i descans.

  8. home, company motero

    les darreres manifestacions que es varen fer per el guardarrails (dels collons), també hi anava inclòs el paquet d’aquest tipus de millora.

    No obstant, jo ja he xerrat amb el superior de la policia de la meva ciutat per a que vagin posant pintura de veres en lloc d’aquell llim que hi posen. No descarto fer aquesta mateixa sol·licitud verbal passada per el registre d’entrada del ajuntament, al menys hi quedara constància. Us anim a que faceu el mateix als vostres municipis.

    Jo sempre procuro esquivar la pintura o passar entre les retxes blanques, mai per damunt.

    No obstant per ser motero t’has de semblar a l’spiderman, necessites un sentit aràcnic que te cagues.

  9. Ostres Benjamí, sort que la cosa no ha passat d’ensurt. El de la pintura del terra és una de les coses que em més em molesta del nostre ajuntament. Aquí a Lleida entre boira i pluja el terra està moll tot l’hivern, i la pintura que gasta l’ajuntament des de fa un parell d’anys rellisca, i molt, *en sec*, imagina’t els dies de boira (que no en tenim molts, afortunadament, només un parell de mesos, coses del canvi climàtic).

    El que t’acaba d’emprenyar es quan vas a un altre lloc, Andorra, no cal anar a Escandinavia, i veus que la pintura del terra té una textura molt curiosa i que no patina gens, però gens (suposo que el gel i la neu devien fer estralls entre els vianants al país dels Pirineus).

    Salut i sort (i espero ens veguem en breu).

  10. Gràcies a tothom per l’interès, poc a poc les nafres baixen de volum 😉

    TommyX, sí que hauré de practicar això d’esquivar la pintura sistemàticament, en sec també. No tocar el fre de davant només quan plou, és complicat… els reflexos són allà.

    Carles: tenim la mateixa moto, ja saps el renou què fa en frenar amb la roda del darrere –i que no és cap meravella de fre. Quan a l’estiu et vaig dir que la meva no feia renou, potser aleshores passava què era massa nova. El compta-kms deia 4000 clavats en el moment de l’hòstia, casualitat 😀 No fa renou si se l’ajuda amb el de davant –prohibit si plou. Ho vaig comentar al taller i em suggeriren això mentre no toqui la següent revisió als 8000, i que aleshores s’ho miraran. No és greu ni frenarà més.

    Sempre em va xocar la qualitat de l’asfalt andorrà, passar la frontera era un altre món. Una mena de tatxes, té, no?

  11. Hola Benjamí.
    Em sap greu que hagis passat a l’altre grup de motoristes (eres tu el que precisament fa poc deia que hi ha dos classes de motoristes: els que han caigut algun cop i els que *encara* no han caigut?), és un risc que assumim tots. Sort que no ha sigut més greu.

    Per altres cops, i des de l’experiència, no diguis mai que estàs bé just després d’aixecar-te: ni tant sols un os trencat fa mal al primer moment. Pren nota de les dades de tots els testimonis, no saps si els podràs necessitar (i fa mooooooolta ràbia no tenir les dades del que podria ajudar-te), agraeix als que s’han aturat, estigues una estona parat escoltant-te el cos, calma’t, mira’t la màquina, fes una trucada a qui ho hagi de saber i si tot està bé continua.
    I si hi ha alguna cosa que no està bé avisa a la policia que faci un informe (vital que hi hagi testimonis per fer l’informe, sinó posen el que els dóna la gana).
    Si estàs malament, ni que sigui una rascada forta, que avisin una ambulància.

    Ah, i assegura’t que la moto queda ben lligada abans de marxar del lloc, no seria la primera que desapareix.

    Pregunta de motero un cop sabut que tu estàs bé: i la moto com ha quedat? 😉

  12. Quin ensurt te’n degueres dur!
    Què bé que sols ha estat això i els desèrfectes de la moto.
    Enhorabona per no haver-te fet mal.
    una forta abraçada

  13. Volia dir “no haver-te fet QUASI mal”

  14. Home, Benjamí! Me n’alegro que estiguis bé, perquè tinc un parell d’experiències similars i passes uns dies magullat 😉 Tens tota la raó amb aquest tipus de pintura: és més oli (o sabó, com dius) que no pas pintura. ÿnims!

  15. Albert: gràcies pels consells. Em va semblar clar que no tenia res, doncs vaig llevar el peu devall de la moto pegant una estirada que no hauria pogut pegar cas de tenir alguna cosa rompuda –i el peu és on vaig rebre més. Hauria estat bé aturar un Urbà per a fer un informe que em servís per a denunciar l’Ajuntament de Palma. Això sí, veus?

    La moto res: just una rascada a la caixa cilíndrica del compta-kms, el suport trencat (però segueix suportant) i rascada a l’anell cromat del far.

    Gràcies també, Joana i Txerra!

  16. Jo el tema de frenar amb davant o darrera. Ara que m’he canviat de despatx a la UdL el comparteixo amb un “motero” dels de veritat. I la técnica que m’ha recomanat és, primer una “mica” el de darrera i “milèsimes” de segon després el de davant, així evitaré que la moto s’amorri.

  17. Ostres! Sort que no t’has fet mal.

    Jo que no vaig en moto, sinó a peu pateixo el mateix problema. De moment encara no he caigut mai; però ja he hagut d’arreplegar de terra alguna persona gran que patina amb la ditxosa pintura dels passos de vianants.

    En algunes ciutats de França després de pintar ratllen la pintura i així no rellisca.

    Suposo que pels que decideixen aquestes coses asseguts en un despatx que la pintura rellisqui quan plou no és important ;_-(

    ÿnims!

  18. A dia d’avui les nafres deuen ser petites, cosa de la que me’n alegro.

    A força llocs, com per exemple a Barcelona, el que fan és només pintar les dues puntes de les franges, de forma que només queden dos quadrats a les vores de la calçada. O en d’altres la pintura conté material que augmenta la fricció i l’adherència.

    S’afarten de dir que els motoristes són uns suïcides i que últimament en moren molts, però no obliguen pas a prendre aquestes mesures als ajuntament ni posen remei als guarda-rails assassins. Indignant.

  19. Utopic: ja està tot superat, gràcies.

    Hi ha més accidents de motoristes perquè al fet que les dues rodes són menys estables, cal sumar-hi que tot està pensat pels cotxes. Caldria que pensessin més en les motos, perquè és el mitjà de transport més sostenible per la realitat: sovint ens movem sols. Per això n’hi ha més cada dia, i per tant més accidents. No és una qüestió d’imprudència, sinó de volum i defectes clamorosos de l’entorn.

  20. Respecte a l’ús dels frens: la qüestió és que la moto ajupi de cul, mai que s’amorri. L’ideal seria que ni una cosa ni l’altra, però posats a triar, millor clavar-la de darrere.
    Si veus que se’t clava de morro, amolla el fre de davant i carrega el pes enrerre. Són decisions que s’han de prendre en dècimes de segon, tocar un fre, deixar l’altre, estirar els braços… se n’aprèn amb l’experiència.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada