La Rosa García diu que el GNU/Linux potser agrada a qui valora la llibertat

Algú va preguntar a la Rosa García, consellera delegada de Microsoft Ibérica, si ha emprat qualque pic [GNU/]Linux:

P. ¿Ha utilizado alguna vez Linux?

R. Por supuesto; me gusta conocer a mis competidores. Como buena techie que fui en el pasado fui capaz de instalarlo y hasta de solucionar alguno de los problemas. He de reconocer que no me gustó. Me recordó al software de hace muchos años, me pareción poco intuitivo, sobre todo en la gestión de periféricos. Aunque yo llegué a utilizarlo, no se lo recomendaría a un usuario que lo que quiera sea utulizar la tecnología como una herramienta para disfrutar del nuevo estilo de vida digital. A todos aquellos a quienes les gusta revisar líneas de código -que son minoría- quizá pueda gustarles.

Sembla que vol fer-nos creure que el codi només interessa als que el revisen, però va errada: també interessa als que mai revisaran una línia de codi però troben inquietant que els tècnics al seu voltant tenguin prohibit fer-ho. Afortunadament, hi ha persones que saben donar una dimensió social a la tecnologia avui necessària per a coses tant bàsiques com llegir, escriure, estudiar i divertir-se. Fan falta per a compensar altres individus –que haurien de ser minoria– amb un melic –sovint interessat– de la mida d’una plaça de braus.

Per exemple, potser en aquest precís moment no teniu cap interès en viatjar a l’estranger, però tampoc no us agradaria que els governants us ho prohibissin. Aleshores una Rosa Garcia, passada a polític, podria dir això per tal de llevar-li ferro a la prohibició:

P. ¿Ha viajado alguna vez al extranjero?

R. Por supuesto; me gusta conocer nuestros estados competidores. Como buena política que fui en el pasado fui capaz de pasar la frontera y hasta de solucionar alguno de los problemas de ir a otro país. He de reconocer que no me gustó. Me recordó a culturas que la nuestra superó hace muchos años, me pareció poco cómodo, sobre todo a la hora de usar sus idiomas. Aunque llegué a chapurrear, no se lo recomendaría a un usuario que lo que quiera sea utilizar la lengua como una herramienta para disfrutar del nuevo estilo de vida nacional. A todos aquellos a quienes les gusta revisar otras culturas -los antropólogos que son minoría- quizá pueda gustarles.

La metàfora de l’estranger no és gaire llunyana amb la situació que es trobaran els usuaris del Windows Vista [al frente, ¡ar!]. La imposició dels formats i eines de Microsoft és aclaparadora, tant que potser caldrà repetir les causes judicials que han condemnat la megacorp: no és evident, pels usuaris no avançats del Vista, aquests que no revisen codi, com reemplaçar els serveis MS Live a Internet, no navegar amb l’Explorer o no fer vídeos, àudio i documents amb els formats protegits i patentats (ço és privatius) de Microsoft.

Tornant a les batalletes que explica la García: jo també en puc contar. En el meu cas no fou com a usuari accidental cercant defectes a la competència, sinó com a usuari diari del Windows 95. Un client va comprar una tarja Sond Blaster Live, el darrer crit aleshores, i vaig ser incapaç de fer-la funcionar al seu Windows 95. Recordo bé que l’ordinador portava una placa base prou bona, una Acer, amb un Pentium a 90. El Windows estava recent instal·lat just d’una setmana abans –el client es va decidir tard amb el so. Jo era allà per a programar (modificava uns programes a un servidor THEOS) i l’home es pujava per les parets, perquè estàvem perdent tot l’horabaixa darrera la Sound Blaster. Ho vam deixar fer: sense so i tal dia farà un any. Aviat en farà 10.

Ho recordo cada pic que em fa suar qualque perifèric al GNU/Linux, i aleshores em sembla una proesa que tant maquinari funcioni després de l’oposició activa de Microsoft i els fabricants de maquinari. No queda bé riure-se’n dels que s’han fet un blau al genoll després de fer-los travelar. Ja que hi som, contant batalletes, també recordo que a l’escola fugia dels nins que feien aquestes coses.


Afegitó al títol de l’apunt: La Rosa ho diu indirectament. A la frase «a qui valora la llibertat» cal afegir-hi «a l’hora d’usar ordinadors», però quedava massa llarg.
Vist al menéame.
.

Entrades relacionades

8 Comentaris

  1. Pingback: La puerta de Tannhauser

  2. Muy atinado compañero.

  3. Em quedo amb la frase “el Linux potser agrada a qui valora la llibertat”.
    Tothom que conec que fa servir Linux son gent de puta mare. Serà casualitat? 🙂

  4. Toni: en aquesta moment, cal tenir inquietuts i paciència, dues coses que potser ajuden a ser millors persones.

    Però les coses com són: a mida que més gent usa programari lliure, n’hi ha prou que només ho fan per avantatges tècnics o per a fer «bisnes»… i ja em costa més entendre-m’hi 😉

  5. Estimado autor:

    (Se le deja constancia de que…)

    Las carencias del certamen convocado por 20minutos, propician que muchos Blogs en competencia (con temáticas literarias, audiovisuales, familiares o de proyección social ), tengan dificultades -ya no para ganar- sino para “encajar” en alguna categoría.

    El flujo indiscriminado de votos, y la elección de los finalistas a partir de esa base errónea -el jurado solo leerá los Blogs con más votos por categoría-, convierten el evento en un desastre organizativo.

    En aras de compensar este problema, el equipo de La Patria Falsa se ha propuesto otorgar un reconocimiento paralelo y de cierta manera, reivindicativo.

    Léanse por favor las bases:
    http://www.4shared.com/dir/1779772/cc47637b/concurso.html

    Este mensaje le confirma que su Blog no pasó desapercibido.

    Afectuosamente,
    Caminante.
    (Redactor de La Patria Falsa)

    PS: IMPORTANTE:

    1.Bajo ningún concepto, nuestro comentario le obliga a corresponder la visita.

    2.Lo que acaba de leer NO excluye/implica que le hayamos votado en el concurso oficial. Cualquier aclaración al respecto significaría -siempre- una exigencia de reciprocidad.

  6. >Però les coses com són: a mida que més gent usa programari lliure, n⿿hi ha prou >que només ho fan per avantatges tècnics o per a fer «bisnes»⿦ i ja em costa més >entendre-m⿿hi 😉

    però això també fa que tiri (una mica més) endavant, no? Si bé hi ha gent que se n’aprofita i mai publicarà res del que faci usant codi obert, el fet que hi hagi empreses senceres que hi basen l’activitat no ajuda també al desenvolupament?

  7. Gabriel, sempre va bé que tiri endavant. També cal poder-ne fer calaix, per descomptat.

    Em referia als que s’incomoden quan senten parlar d’ètica. Alguns troben que no lliga amb fer diners ni amb la tècnica. Viuen a un món gelat on impera la llei del més fort. El programari lliure també intenta llevar als informàtics l’exagerat poder que poden arribar a tenir sobre els usuaris dels seus programes. I ja se sap: poder = diners.

    Repeteixo, es poden fer diners i grans productes que ho facin tirar tot endavant, però sempre amb ètica.

    Aquí se’n parla un poc –a partir de «por a la llibertat».

  8. > no se lo recomendaría a un usuario que lo que quiera sea
    > utulizar la tecnología como una herramienta para disfrutar
    > del nuevo estilo de vida digital.

    Quines coses! I jo que he gaudit molt més en els vuit mesos que porte amb Ubuntu que amb tot el temps que he passat amb Windows… Supose que sóc una mica “antropòleg” 😉 .

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada