Joan Oliver i Bill Gates o l’admiració del bitoanalfabet

L’espifiada del Joan Oliver és important:

foto del Joan OliverBill Gates

Com que el premi Príncep d’Astúries, que no de Girona, en la seva versió humanitària a anat a parar a en Gates, tothom troba que és el moment de pontificar sobre el personatge i de posar en relleu la suposada contradicció entre ser un empresari ric i ser humanitari. Podríem discutir durant anys sobre si la Fundació Bill i Melinda Gates fa molt el bé o no el fa tant, jo crec que Déu n’hi do, però aquesta no és la qüestió. Això no és el que discuteixen els que discuteixen el premi. El que discuteixen en realitat i el que té sentit de discutir és si Microsoft ha fet el bé o no l’ha fet. I aquí hi ha poca discussió possible: el món seria molt pitjor sense ordinadors personals, sense Internet, sense Microsoft, sense Windows. I tot això s’ha popularitzat i ha arribat a tots els racons del planeta gràcies a en Gates. El fet que aquest senyor s’hagi fet ric no vol dir que la seva empresa no hagi estat positiva per a la humanitat, sinó més aviat tot el contrari. S’ha fet ric perquè ha permès a molta gent viure millor.

Engrunes, Joan Oliver, diari Avui del 6 de maig. Destacat meu

A l’hora de parlar de Microsoft només la pot igualar, l’espifiada, un altre liberal català, el Xavier Sala-i-Martín, membre de la Fundació Catalunya Oberta que en aquest moment dirigeix el Joan Oliver.

Seria molt llarg fer història d’aquí devem aquests invents. Per informar-se com toca basta trescar un poc per la Wikipedia. O fer un experiment: cercar la història de les interfícies feta pel Siegman, fer clic a qualque entrada, polsar Control+F i cercar-hi la paraula Microsoft.

Hi ha coses no tant bones de trobar: el Bill Gates va retirar la primera edició del seu llibre «The Road Ahead» perquè al 1995 parlava poc d’Internet. Ho expliquen als arxius de salon.com.

L’Oliver només l’encerta amb la marca de la còpia Microsoft de l’invent de les finestres que ja tenia anys; primer a Xerox PARC i després a Apple: Windows.

Viure millor?

Acudit de Gaturro. Clic per veure-lo gran, al lloc original.

Si som rigorosos, a Microsoft li devem [1] una part important de la vida bítica: els virus i els festivals de vulnerabilitats empegueïdores del Windows i afegitons. Tant que sigui un esport de risc navegar per la Ret des d’un Explorer.

Bé, navegar; un temps van voler que en diguéssim explorar com a tàctica propagandística per tal què oblidéssim el Netscape Navigator que va arribar abans. La pressió va ser molta i va arribar als tribunals. Quan Microsoft va perdre el judici ja ha era massa tard i el Netscape havia entrat en fallida. N’Oliver tampoc no en parla, dels judicis perduts per Microsoft als USA i Europa. Casos que es van obrir per a protegir als usuaris mirant de garantir la lliure competència al sector.

Quin sentit comú pot fer dir que es «viu millor» a un sector dominat en un 90% per un sol fabricant acusat i condemnat per abús de monopoli? I fer-ho cantant les gràcies del fabricant! El mateix sentit comú que va portar la fil·loxera. ÿs frustrant veure com un poble tant afectat per mor d’un monocultiu encara no n’ha après prou com per no defensar-ne mai més cap. A cap ni un ram.

Sembla que l’Oliver tampoc no té en compte que Microsoft es va botar, amb l’Explorer, els estàndard per a fer planes web. Deien que els estàndard no avançaven prou i que ja els farien ells. No van fer res interessant, però van aconseguir que semblés que els altres navegadors, els que sí respectàven els estàndards, no anaven prou fins. Massa webmestres van seguir els falsos «estàndard de Microsoft» –jas oxímoron. ÿs una situació comparable a l’hipotètica patent d’unes modificacions de l’abecedari que només es pogués llegir amb les ulleres patentades d’un fabricant. Que moltes publicacions escrites implementessin aquest nou abecedari, tot escampant la idea que qui no l’usa no està al dia. Seria terrible pel medi escrit, però n’Oliver diu que vivim millor gràcies a un procés que inclou aquesta pràctica de Microsoft de la que el web encara no se n’ha recuperat; encara hi ha massa llocs només per l’Explorer –la setmana passada no vaig poder comprar un bitllet al d’Iberia. Potser li sona, però: quan ell manava devers Televisió de Catalunya, el web de TV3 només es podia visitar amb l’Explorer.

L’acudit de Gaturro que acompanya aquest apunt fou publicat a La Nacion. Feu clic a la còpia de dalt per veure’l més gran i al lloc original. En trobareu més per l’estil a una plana del Jueves. Encara que el títol és «Preguntas alrededor de la informática», dels quatre acudits, tres són de problemes del Windows, però no de la informàtica. El guardo en PDF (467 K) per si deixa d’estar en línia.

Sense Microsoft

Què hauria estat del que cita n’Oliver, la Internet i els entorns de finestres, sense Microsoft? Tranquils, existirien car no els van inventar. Però com serien?

Vegem un cas: al 1998 van presentar la versió 1.0 del KDE i el GNOME, uns entorns de finestres que són programari lliure. Només cinc anys després assolien la maduresa –Windows en va necessitar 10 des del Windows 1.0 del 1985 fins al 95 del 1995 [2]. Una prova feta el 2003 entre el KDE i el Windows XP ho deixa prou clar:

Some quotes from the study: “The usability of Linux as a desktop system has been experienced as nearly equal to Windows XP. A couple of tasks were, in fact, easier and faster to solve on Linux”, “The majority of the test participants enjoyed working with the Linux system […]”. The report also reveals that “80% of the Linux test participants said they would need a week or less in order to feel as competent on the tested computer system as with their current system”. Burning CDs was perceived to be even easier than under Windows XP. —KDE.news. Destacat meu.

Des del 2003 ha sortit una versió nova del KDE cada sis mesos. El que tenc avui davant és molt superior a l’analitzat aleshores. El Windows XP és el mateix des del 2001.

Hauria arribat també a tots els racons del planeta? No cal pagar res per la llicència del GNOME i del KDE, que inclou permís per a fer-ne tantes copies com hom i don vulgui. Hi ha qualque forma més clara d’aconseguir-ne la màxima difusió?

Clara no, però poc ètica sí, i tant! Des del 2001 m’han obligat a pagar 4 llicències de del Windows XP que no vaig voler, car no les uso: dues en ordinadors Dell, una en un ThinkPad i una altre en un portàtil HP. En tots els casos vaig dir que no les volia. Em van respondre que no podia comprar l’ordinador sense l’XP. Necessito aquests ordinadors [3] i m’ho vaig agafar com una extorsió per a poder treballar. Potser això li serveix a l’Oliver com a pista per saber per què el Gates és tant ric. També haig de dir que per jo no serveix per a viure millor; sóc incapaç de veure cap comfort vital al fet que m’obliguin a pagar coses que no vull pas:

Extorsió

Delicte contra la propietat consistent a defraudar algú obligant-lo, amb violència o amb intimidació, a atorgar o a lliurar una escriptura pública o un document o a lliurar diners.

El Fabra. Destacat meu.

En comptes de ser una llista de prohibicions i rentades de mans del fabricant, la llicència del GNOME i del KDE estan pensades per a protegir els usuaris —que no consumidors: poden usar-lo pel que vulguin, estudiar-lo, fer-ne còpies i regalar-les o vendre-les si són capaços d’afegir-hi un valor pel que hom vulgui pagar, modificar-lo, distribuir obres derivades (modificacions). Conté només una privació: ningú pot fer que les seves copies afegeixin cap privació.

Es pot viure millor, com a usuari? La llicència del Windows conté un grapat de privacions. Convido a l’Oliver a llegir-la [4] i comparar-la amb la llicència del programari lliure. Que tot seguit es demani per la importància de la llibertat, per viure millor, també a l’hora d’usar els ordinadors. Que ens expliqui si és millor la vida dels amos o dels esclaus, encara que visquin dins una gàbia d’or. Pot complementar les lectures amb l’assaig «La servitud voluntària», potser s’hi troba reflectit en qualque moment.

Com estaríem sense Microsoft? No ho sabrem. Com tampoc sabrem mai què n’hauria estat del Galileu Galilei sense la Inquisició.

He vist la història al blog Cartes de Mèxic. L’autor ha trobat un bon final que li manlleu:

Bon moment per a recordar una dita mallorquina:

– Deixau fer el qui sap!
I les matava pes cul…


[1] «li devem» és una frase feta, és clar que ningú no pagaria per això. Bé, potser sí, però però només a las Cuevas del Sado.
[2] Clar que també eren altres temps. Però queden compensats amb el fet que que Microsoft va voler esgotar el MS-DOS; un factor comercial que en aquest cas va aturar la innovació i que no es dóna al món del programari lliure. A l’apunt miro de parlar de com nosaltres viuriem millor amb un entorn de finestres més avançat en manco temps, i no com fer-se més ric oferint programari.
[3] ÿs veritat que en podia comprar sense marca perquè els solen lliurar sense sistema operatiu. Aleshores també tenir més problemes amb el maquinari i per això em limito a algunes marques –que malauradament solen portar el Windows com a peça obligatòria. A mida que hi hagi més coneixement i per tant vivim millor (en contra el que pugui pensar l’Oliver) serà possible escollir el sistema operatiu de l’ordinador.
[4] Haig de suposar que ho va fer, si la va acceptar per usar el seu Windows que no és seu, només en té permís d’ús. I temporal.
Foto: Fundació Catalunya Oberta que en aquest moment dirigeix el Joan Oliver.

Entrades relacionades

18 Comentaris

  1. De cada cop, a mesuro que faig servir més les KDE dia a dia, me n’anadono del endarrerit que està el windows xp, ho has definit perfectament: no el modifiquen 2001, això afecta als usuaris, ho veig en la feina, els provoca estres que dia rera dia, any rera any han de patir els mateixos bugs i la única solució possible per solventar-los és aprendre a conviure amb ells.

    Fa tres dies que he fet apt-get del nou flight de la dapper i fa trempera veure el ràpid que va i les noves millores que han introduit. No té color, la gent no ho veu, i els hi hem d’estar agraits? jo me sentiria agredit més bé

  2. ÿs veritat, Guillem, però el dia que treguin el Vista potser portarà moltes millores. L’important de veritat són les quatre llibertats del programari lliure. Això sí serveix per a viure bé, qui vol una gàbia d’or?

    Les llibertats també poden comportar millores tècniques perquè l’ambient fa que sigui més fàcil assolir-les –ho diuen experts, com el Bruce Schneier. En aquest moment són al costat dels programes lliures, però demà no ho sabem. La qüestió és tenir clar que la llibertat és l’important.

  3. Crec que sovint el problema del programari és que no en sabem extreure un paral·lelisme.

    M’explicaré, mentre que algú pot llegir l’article de Joan Oliver i quedar-se tranquil, ningú es para a pensar que segons les mateixes tessis del periodista, Telefònica i els seus dirigents (per exemple) també haurien de rebre aquest premi. Gràcies a ells hem descobert el telèfon, etc… i també gràcies a ells i a les seves pràctiques contra la competència, estem acostumats a viure amb una tecnologia telefònica del segle passat, amb unes connexions de banda ampla que fan riure a qualsevol de fora de l’estat, etc. El mateix passa amb RENFE, per exemple, també els hi hauríem de donar un premi! Gràcies a ells tenim trens!! I tothom sap com funcionen…

    Cal posar el ‘problema del programari’ a l’abast de tothom i sovint les comparatives amb coses més evidents ho facilita.

  4. Benjamí, li has enviat l’enllaç de l’apunt a l’Oliver perquè el lliga??

    Per cert, l’enllaç a la Servitud Voluntària a mi em casca…

  5. Oriol: hi ha moltes coses que no saben, de programari. Em demano si les volen saber i em fa l’efecte que no. Ho suposo perquè és difícil estar tant equivocat sobre fets històrics. Cal que hi hagi alguna cosa més, per fer-los-hi dir tot això, i ha de ser prou forta. No fa gaire en Llorenç Valverde es va trobar amb arguments similars del Xavier Sala-i-Martín que, oh casualitat, és del mateix club. Perdó, Fundació:

    ÿs, doncs, una Fundació privada emmarcada en la ideologia liberal sense vinculació a cap formació política, el propòsit de la qual és incidir directament en els estats d’opinió de la societat civil.
    plana «qui som»

    Cubells: no li he enviat res. El mateix que dic a l’Oriol: l’anàlisi no és per què ells aprenguin res –o sí, però seria una sorpresa.

    L’enllaç surt sense maquetar, és cosa del nou WordPress. Hauria de fer una plana més, per les etiquetes, però no m’hi he posat encara. Tot i això, els enllaços als fragments de l’assaig són correctes i pots fer-hi clic.

  6. Ara que m’he llegit amb més deteniment l’engruna veig que aquest home pateix un simptoma que et van comentar divendres en el programa: “el mite de la caverna”

  7. A relatsencatala.cat un usuari també ha fet un escrit sobre el tema.

  8. Afegits:

    – El paràgraf de la fil·loxera.
    – Em recorden com era el web de TV3 quan ell manava a Televisió de Catalunya.

  9. Buf! a vaja quin pakaro li vols fer entendre que llibertat = viure millor. Mira, mira:

    “El Sindicat de Periodistes de Catalunya califica de “opción nefasta” la elección de Oliver como nuevo director de TVC. El organismo ha emitido un comunicado en el que asegura que el “estilo” de Oliver es “autoritario, despótico, sectario y partidista”.”

    A aquest personal ja li va bé el quefer del Gates.

    Quehosabis!

  10. #5 L⿿enllaç surt sense maquetar, és cosa del nou WordPress

    🙁 No m¡agraden les errades del PHP…

  11. #10, ja no hi són, però continua sense maquetar 😉

  12. Benjamí: tal com pensava, aquest os l’havies de rosegar tu, més que jo!

  13. Quin tip, aquest senyor el dia q la multinacional PIONEER i el seu munt de transgènics envaeixin algun país tercer mundista, els obliguin a comprar les llavors cada any, els adobs, els sulfats, etc…. i en la més gran ruina no puguin ni cultivar de la seva llavor i morin més de fam, tb dirà q PIONEER és molt bona i bonica perquè un dia va regalar llavors al tercer mon. Quina ignorancia, és escandalòs.

    L’únic mèrit de Micro$oft és comprar, comprar i comprar, i sinó copiar. Llicència de l’Explorer de MOSAIC, que ho diguin a Netscape i d’altres q tot i tenint raó davant la justícia ja han fet fallida.

    TELEFÿNICA quant tenia el monopoli també era genial, JA !!! 😀

    Estic massa emprenyat per escriure més.

    Desde la Terraferma, Lluís

  14. Per cert ja he escrit quelcom al diari avui

  15. Llegeixo habitualment en Joan Oliver i estic d’acord amb moltes de les coses que diu. Aquest cop, però, l’espifiada és monumental. De vegades penso que la gent no pot ser tan ignorant, per força han d’estar en nòmina de MS. Però després recordo que tots podem ficar la pota.

    Anava a escriure-li un correu, però en Benjamí ho ha fet molt bé, així com també Jordi Domènech a Relats en català.

    Només vull recomanar una lectura _imprescindible_. Es tracta del “Findings of Fact” del judici anti-monopoli contra MS. El document, redactat pel jutge, explica els fets provats durant el judici. ÿs bastant llarg, però molt i molt il·lustratiu. No crec que ningú, després de llegir-lo, segueixi pensant que MS és una entitat beneficiosa pel món. I estem parlant de fets provats davant d’un jutge. El trobareu a http://www.usdoj.gov/atr/cases/f3800/msjudgex.htm

  16. Sens cap mena de dubte, algú que escriu això només potser un empleat de Microsoft, o bé un ignorant en la matèria, i molt em temo que es tracta del segon cas, abans d’obrir la boca en públic cal estar ben informat. En fi, que si no en te ni idea que s’informi, o no digui res.

    Per altre banda et felicito per aquest post, i el blog en general.

  17. Pingback: ultralocàlia » Blog Archive » Bill Gates, Premi Príncep d’Astúries

  18. Pingback: Bitassa a lloure - Blog de Benjamí Villoslada » Bill Gates, el senyor dels bits

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada