Data.TI abril 2005: «Opción Linux»

Diuen que la lectura del primer paràgraf d’un llibre basta per a fer-se una idea de si agradarà o no. Sovint m’estimo més no ser tant taxatiu i llegeixo un poc més. Les estadístiques fallen, em dic. Però no sol servir de gaire i cada dia tenc més respecte per la teoria i pràctica de la primera impressió.

Portada Data.TI nº 220 del 04-2004Avui m’ha passat amb un article de la revista Data.TI. Forma part de la secció «Portada», té el títol «Microsoft en la empresa» i comença amb aquesta entradeta:

Soluciones más que productos, facilidad para la integración, funcionalidades extendidas, soporte y mantenimiento y un compromiso firme por aportar seguridad, estabilidad y valor añadido hacen que las plataformas de Microsoft tengan un coste, eso sí, flexible y con opciones para adaptarlo a cada tipo de cliente.

Després de llegir això m’he aturat per cercar la paraula «Publireportaje». No hi és. Signa Ricard Piñol, que no es ni publicista ni empleat de Microsoft, sinó «consultor ingeniero de Sistemas y Responsable del Área de Infraestructura de Avanade Spain».

El cos del plublireportaje l’article, comença amb un paràgraf destacat mitjançant uns fonts més grans i una U capital:

Uno de los principales argumentos que se emplea para enfrentar la plataforma Microsoft con Linux es el coste de las licencias, aduciendo el tópico de que Linux es gratuito. En un principio así era pues la platafroma estaba siendo soportada por la comunidad de Open Source.

ÿs veritat que no hi ha cost de llicència. Però com veurem més endavant, el matís llicència és irrellevant pel autor.

Basta llegir qualsevol introducció al programari lliure per adonar-se de la poca consistència del que diu en Piñol –i que possiblement marcarà la resta de l’article; l’entradeta sol servir per agafar marxa. A les introduccions hi trobarem explicacions i més explicacions sobre les diferències entre free de lliure i free de franc. Podem tirar de la de can GNU mateix, el rovell de la cosa:

El “Software Libre” es un asunto de libertad, no de precio. Para entender el concepto, debes pensar en “libre” como en “libertad de expresión”, no como en “cerveza gratis” [N. del T.: en inglés una misma palabra (free) significa tanto libre como gratis, lo que ha dado lugar a cierta confusión].

Per si no havia quedat prou clar i a la mateixa plana:

Así pues, quizás hayas pagado para obtener copias de software GNU, o tal vez las hayas obtenido sin ningún coste. Pero independientemente de cómo hayas conseguido tus copias, siempre tienes la libertad de copiar y modificar el software, e incluso de vender copias.

(…)

“Software libre” no significa “no comercial”. Un programa libre debe estar disponible para uso comercial, desarrollo comercial y distribución comercial. El desarrollo comercial del software libre ha dejado de ser inusual; el software comercial libre es muy importante.

(…)

Cuando se habla de software libre, es mejor evitar términos como: “regalar” o “gratis”, porque esos téminos implican que lo importante es el precio, y no la libertad.

Si després de llegir tot això qualcú encara té dubtes sobre el tictac crematístic del programari lliure, pot continuar amb l’article Vender software libre:

Muchas personas creen que el espíritu del proyecto GNU es que no se debería cobrar dinero por distribuir copias de software o que se debe cobrar lo mínimo, sólo lo suficiente para cubrir el costo.

En realidad, recomendamos a la gente que distribuye software libre que cobre tanto como desee o pueda. Si esto le sorprende, por favor siga leyendo.

(article complet)

Que encara és mal d’entendre? Idò anem a cercar webs fora de can GNU:

Improviso una de les frases típiques «libre no significa gratuito» i l’entro a Google així, entre cometes, arriscant-me a tenir pocs resultats: només 70 . Van des de planes personals fins articles a La Vanguardia passant per llocs especialitzats en economia, grups d’usuaris de Linux i webs de programari.

Però no crec que a l’autor de l’article se li hagi acudit fer cap cerca per l’estil a Google usant la paraula lliure, de programari lliure. Sembla que li agrada més «Open Source». Sense anar més enfora acaba amb «Open Source» aquest primer paràgraf destacat mitjançant uns fonts més grans i una U capital que encara estic comentant. L’usa per referir-se a la comunitat que dóna suport a Linux –bé, diu donava, perquè ens vol fer creure que els «Open Source [boys]» només penquen de franc, gairebé confonent-los amb «el gilipollas» que surt de tant en tant a cal Buenafuente.

Atribuir el Linux als de l’«Open Source» és un error de filosofia i de cronologia. Hi ha diferències importants entre la comunitat Free Software i la Open Source en actiu des de fa poc. En Richard Stallman (fundador de la Free Software Fundation) ho va aclarir fa poc a traves d’una carta a News.com. Havien fet una resenya de la nova versió del compilador GCC on deien que era un producte «Open Source».

Però reconec que aquest detall és més mal de saber que el del preu. Aquí queda la documentació, per si en Ricard Piñol cau per aquesta plana amb ganes d’aprendre qualque cosa nova (o no) sobre temes que tracta als seus articles.

El desconeixement –o el mentir– fan de la resta d’article un festival de tendenciositats i errors de diversa magnitud. La tendenciositat no és sempre és negativa. Tots tenim qualque tendència. El problema és quan està basada en la falsedat o la ignorància, perquè altera la realitat. Si només és la pròpia, encara i que cadascú visqui la que vulgui o pugui. Però les distorsions pròpies no haurien de ser material per un article que pretén fer-nos arribar a conclusions:

Pero, desde hace algún tiempo, la mayoría de revendedores y distribuidores incluyendo Novell (SuSE i Ximian), IBM, Hewlett Packard i Red Hat han empezado a cobrar por tener a aspectos que, de hecho, son imprescindibles en cualquier sistema de misión crítica: el servicio técnico, el soporte, las garantías de los productos y el pago por licencias. La aportación de estas importantes compañías ha provocado un cambio en la filosofía inicial de Linux y, por tanto, la imagen de gratuidad desaparece. Así llegamos a la conclusión de que las coses no son lo que parecen, como bien queda reflejado en el informe Linux, Unix and Windows TCO Comparsion elaborado por Yankee Group. La consultora enfatiza que en organizaciones grandes y complejas es imprescindible mirar más allá de la baja inversión inicial a realizar con Linux y considerar todos los factores de TCO y ROI.

«Llegamos a la conclusión», diu. Llegamos? Que parli per ell. Cal seguir llegint?

No es tracta del treball d’un articulista hàbil que intenta jugar amb el fet de que les llicències de programari lliure no tenen cost, mentre que sí es cobra pels serveis. La barreja que perpetra al segon paràgraf –el copiat dalt– deixa prou clar que no estem davant cap joc de paraules.

La insistència en el preu possiblement és un intent per desviar l’atenció del que no poden superar els productes que recolza: la llibertat que oferim als usuaris de programari. De llibertat no en parlen a gairebé cap article. Quan nosaltres ho fem –i hi afegim motius ètics– ens tracten de fanàtics, sectaris i integristes. Tal volta passa que en tocar les qüestions de la llibertat s’acaben els arguments i només rajen insults?

A veure quin consultor troben per redactar un informe que digui que la llibertat no és cap avantatge important per a l’usuari. El Ratzinguer?

Cal dir que a la mateixa revista hi ha un reportatge que inclou cites d’en Ricardo. També hi veig un article titulat «Linux en la empresa». Està signat per Carlos Atares, «consultor de Tecnologías de la Información y coordinador de comunicación de Hispalinux». Encara no l’he llegit, però ha passat la prova dels primers paràgrafs: a l’entradeta explica història en comptes de copipastada d’un espot publicitari. Al primer paràgraf, el destacat amb lletra capital, continua explicant la història. Al segon ja parla de llibertat.

Entrades relacionades

3 Comentaris

  1. Pingback: Ricardo Galli, de software libre

  2. A mi me estresa toda esa retórica y juegos de palabras. Vamos a ver si con esquemas.

    Coste licencia:
    Libre ==> 0
    Privativo ==> dicta el mercado

    Coste soporte:

    Libre ==> dicta el mercado
    Privativo ==> dicta el mercado

    Pero esa gente en su retórica dice que el software libre no es gratuito (refiriendose al coste de licencia) porque el coste de soporte no es 0.

    ¿?¿?¿?¿¿ que alguien analice la lógica de eso y lo exprese matemáticamente.

    Pues como el privativo cojones!!!!!!! Todo exactamente igual (dentro de este contexto) pero la licencia del libre es 0 y la del privativo no.

    Como decían, ¿ves lo que tengo en esta mano? ¿me la paso a la otra? ¿ya lo na ves? ¿Qué me habías preguntado? ¿Ya no te acuerdas? perfecto. xDD

  3. Davidcg: Exacte, el programari lliure també pot ser més barat. Però no vull entrar en aquest joc, sinó recordar el de la llibertat. Seguint el teu final, el del preu és el joc dels «tititrileros alehop de feria en feria» 😉

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada