L’orquestra, un programa de ràdio (E18)

Jordi Vendrell, Ràdio

Divuitè lliurament de la publicació del llibre inèdit del Jordi Vendrell. Trobareu la resta sota la categoria ‘Jordi Vendrell’ d’aquest blog.


Dilluns 1/02/88

Sanuy, Partal, Lorés i Tísner. Molt Madrid i molt mil·lenari. El Sanuy garla molt bé.

Dimarts 2/02/88

Lorés, Nurith, Montanyà i Andreu Martin. Molt divertit, el Montanyà va cada cop millor

Dimecres 3/02/88

Lorés, Coll i Alentorn, Marín i Serrano. Inevitable; Mariscal, Crida i ta ta ta. En Coll és entranyable si es pot dir així. Ha tingut, avui, menys protagonisme del que hagués calgut, però les coses han anat així.

Dijous 4/02/88

Josep Benet, Tresserras, molt interessant. Malda perquè s’organitzin els arxius. Bo pel que fa als errors immediats.

Divendres 5/02/88

Modest, Matarredona, Salvador Oliva, Lorés. Ja em canso d’escriure bé, però a mi m’ho sembla.

Dilluns 8/02/88

Nurith, Blasi i Josep Gifreu. Diria que interessant. Ahir, una carta a L’Avui es queixava que a la tertúlia hi ha poques dones.

Dimarts 9/02/88

Lorés, Barrera, Partal, i Montanyà. És evident que el Lorés està cada cop més militant. Curiós el concepte de separatisme del Partal. Avui ha semblat ser fluix; de fet, a mi, m’és impossible saber-ho exactament.

DImecres 10/02/88

Arcadi Calzada, Bel Bes, Marín i Lorés. No es poden fer discussions polítiques entre nosaltres. És bo que se sàpiga de quin peu calça cadascú però no convertir aquest tema en un debat. Ens hem creuat amb el D i el C i el D ni em mira, no em saluda. És fort.

[Les inicials C i D es poden lligar a episodis anteriors]

Dijous 11/02/88

Lorés, Trias i Serrano. El Trias ha estat fantàstic, enginyós, divertit, irònic i a voltes sarcàstic. No és gens normal escoltar un polític de talla en aquest pla.

Divendres 12/02/88

Lorés, Modest, Enric Puig. Ha set el primer dia que el D ha entrat a l’estudi i ens ha parlat amablement. També ha trucat el Sopena per a veiam què serà dilluns; semblava un ministre.

Dilluns 15/02/88

Lorés, Nurith, Tísner i Sopena. Aquest ha entrat supersec, estirat, però a mesura que passava l’estona i la Nurith s’ha posat a donar-li bola, la cosa ha millorat, ha canviat fins i tot el to de la veu. Ha renyat el Jaume a fora al carrer. Es confirma absolutament la meva intuïció de la necessitat de senyores a la tertúlia per posar vaselina a la cosa. S’ha demostrat supereficaç encara que, com per exemple avui, la Nurith no ha dit gairebé res. Amb la seva presència n’hi ha hagut prou. Ella, encantada; ell, el Sopena, probablement també.

Dimarts 16/02/88

Roca, Lorés, Montanyà i Blasi. Avui han vingut totes les autoritats de la casa excepte el C, que no devia córrer per allà. Deunidó el sentit de l’humor i la conya que es porta el Roca. M’ha sorprès. Ha dit que s’ho ha passat bé. Millor. És evident l’encert amb la cosa de la gravació.

Difícilment, a hores d’ara, ho pot discutir ningú. Diu el Roca que un discurs d’aquests, del Estado de la Nación, són unes vint-i-cinc pàgines, que s’ha d’escriure ell.

Dimecres 17/02/88

Racionero, Lorés, Serrano, Marín. Míting anti-Núñez per part del Racionero amb consideracions d’índole tècnica. Ha set divertit i ràpid. A més, ell ara està presentant aquesta setmana La tarde, de Sant Cugat.

Dijous 18/02/88

Lorés, Tresserras, Vázquez Montalbán. Ha fet tard. Curt però bo.

Divendres 19/02/88

Robert de Ventós, Lorés, Matarrodona i Modest. Correcte. Ens hem trobat amb el Granados, molt preocupat pel Barça.

Dilluns 22/02/88

Tísner, Nurith, Pere Tàpies. Divertit i ràpid. Avui no s’ha parlat de política i ha estat bé. M’ha cridat el C pel dimecres, vejam que voldrà.

Dimarts 23/02/88

Collell, Lorés, Montanyà i Partal. Bé, el Collell en acabar m’ha dit que estava content perquè el programa ha donat sensació de normalitat. Va cremat. El Lorés, cada cop més militant.

Dimecres 24/02/88

Perich, Lorés, Serrano, Dalmau. Cas Boadella; m’he posat al seu costat i escàndol total de trucades, i el que penja. Amb en Perich i un programa seriós, és insòlit. Es veu que el Perich es troba amb pressió social. Hem reivindicat el prohibit prohibir de fa vint anys. Hi ha hagut trucades de protesta.

El C m’ha dit l’EGM. Resulta que som el programa número 2; ens guanya el Protagonistas que va per FM i OM. De fet es pot interpretar com un copet a l’esquena.

Dijous 25/02/88

Muriel Casals, Blasi i Tresserras. He dit allò que Espanya és el PSOE, i el PSC el seu profeta.

Divendres 26/02/88

Modest, Arnau, Bel, Lorés. Avorrit. És molt difícil de conduir una cosa així, sense veure’ns les cares.

Dilluns 29/02/88

Trias, Lorés, Tísner, Pomés. Reunió de luxe. Bé. En Trias ha volgut parlar del Boadella, defensant el dret a indignar-se. Jo he defensat el dret a riure-se’n.


Imatge: de Romain Chollet a l’Unsplash.

Aquesta entrada no té la llicència Creative Commons de la resta del blog, sinó el Copyright clàssic: (C) 2020 hereus de Jordi Vendrell.

, , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , ,

Compartir

Entrada prèvia
Dels cavalls als robots en només 150 anys
Entrada següent
L’orquestra, un programa de ràdio (E19)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Menú