Desembre em varen demanar un article pel dossier “Digitalització a cop de Covid” de la revista Carrer del mes de gener de 2021. La trobareu al web de la FAVB (Federació d’Associacions Veïnals de Barcelona).
La petició deia que l’article havia de servir per a reflexionar sobre el poder de les empreses tecnològiques en la gestió de serveis d’una ciutat com Barcelona, com és la relació publicoprivada i cap on s’hauria de caminar per a exercir-hi un control públic i democràtic.
Vaig pensar en el següent canvi urbà digital més important: els vehicles autònoms.
Encara no sabem quan conduir vehicles es convertirà en una activitat comparable a muntar a cavall avui, però passarà.
Quant al control públic, els robots-vehicle fan que el projecte Suricata tingui encara més sentit:
La idea sis anys després té sentit perquè els robots no miraran pantalles i necessitaran la senyalització digital exhaustiva de tots els comerços de la ciutat. De fet, que la senyalització digital fos un servei públic evitaria peatges per aconseguir visibilitat per als robots del nou ecosistema
urbà digital.
Per acabar, vaig voler deixar la impressió que tot això arribarà, i que si no ho fem nosaltres potser no serà tan lliure com voldriem al nostre redol de món, l’Europa mediterrània:
Com a europeus mediterranis, bressol de la civilització occidental, tenim molt per aportar. Per exemple, sota el principi ‘res publica non dominetur’.
Acabo de fer espòilers autocitant el final, però potser encara queda algun motiu extra per a llegir l’article: sabíeu que el 1920 volíem frenar l’expansió dels cotxes i tornar als cavalls? El final d’aquesta història també el sabem: no va passar. És el destí per la robotització digital urbana que arriba: ens hi oposarem, però serà fútil.
(Ja he tornat a fer espòilers)
Imatge: per Mathew Schwartz a l’Unsplash
