Cas pràctic de manipulació informativa mitjançant un FUD contra la vigilància policial de les quarantines

FUD és l’acrònim de Fear, uncertainty, and doubt –por, incertesa i dubte:

“És una estratègia de desinformació utilitzada en vendes, màrqueting, relacions públiques, política, cultes, i propaganda. És una expressió amb la qual es qualifica a una determinada estratègia per tal d’influir en la percepció mitjançant la difusió d’informació negativa i dubtosa, esbiaixada o falsa, i una manifestació de l’apel·lació a la por

Viquipèdia

Tona Pou, col·laboradora a la secció de tecnologia d’Al dia d’IB3 ràdio –i present a tots els saraus digitals balears– tracta de crear un FUD amb la idea que, si la policia ha de vigilar les quarantenes, tenim un problema de privadesa amb les dades de salut.

– El primer intent és al Twitter, i li donen amb cullereta.

– El segon intent ha estat portar el tema a la seva col·laboració d’IB3 Ràdio i acompanyada d’un expert, Diego Fanjul. Ha estat avui, 14 de setembre de 2020. El programa és al web oficial de la ràdio i el tall concret és al Google Drive.

– La periodista fa una introducció correcta: la policia tindrà una llista de persones en quarantena però cap dada privada de salut.

– La col·laboradora diu que no ho sap: incertesa i dubte. Més endavant es veurà que no s’ha preparat, però també es veurà que prefereix la incertesa i el dubte, cosa que fa tendir a no investigar-ho gaire; i si la realitat espatllés el FUD? Recordo l’essència de tot plegat: “influir en la percepció mitjançant la difusió d’informació negativa i dubtosa, esbiaixada o falsa”.

Dit d’una altra manera: era ben fàcil cercar l’acrònim RGPD (de Reglament de Protecció de Dades) al BOIB  del 5 de setembre de 2020 però, si ho hagués fet, l’espai radiofònic d’avui no hauria tingut sentit; era preferible estar poc preparada –o fer-ho veure?

– Compensa la manca de preparació amb una frase guai, un superaliment: “qualsevol advocat especialista en seguretat està amb els cabells drets perquè ens estan obligant a supeditar salut a privadesa”. No té relació amb el cas, però la frase sona bé i alimenta la por.

– L’expert li segueix el fil, perquè les dades de salut són molt privades, però matisa que la policia només veu una ordre de quarantena.

– La periodista ho entén.

– Fanjul repassa les bones pràctiques en privadesa, però deixa la pilota botant a la Pou quan diu que, si no les segueixen, “estarien patinant”. Ella xuta: ‘no m’he preparat perquè no m’ha donat temps, sé que no passen dades mèdiques PERÒ I SI no ho fan bé?’ Clar, l’expert no pot negar que no es puguin donar els ‘PERÒ I SI’. Manté el context enverinat.

– Per a augmentar la grandària del FUD, la Pou recorda un error de privadesa recent, amb una app retirada, i sent empatia amb què ha de fer el delegat de protecció de dades; “pobre”, diu. De “pobre” res, és la seva feina i no, no hi ha cap problema de privadesa.

– L’expert diu, encertadament, que la transparència serveix a l’Administració per a transmetre què fa. La Pou, diu que possiblement són transparents però “no se encuentra”. No és el primer cop que no troba coses: aquí mateix he explicat com tampoc no les trobava quan els FUD eren contra mi.

– La periodista ho recondueix: com ho podem saber? El responsable contesta: es pot preguntar i a l’Administració tenen l’obligació de contestar.

Tampoc no m’ho va preguntar mai. La resposta hauria desmuntat el seu FUD contra mi. Per això ho vaig publicar al blog i per això ho explico ara: cal que ens protegim de la informació negativa i dubtosa, esbiaixada o falsa.

– A qui beneficia no preparar-se ni preguntar? El principi de la Navalla de Hanlon diu que “No atribueixis mai a la malícia allò que pot ser explicat adequadament per l’estupidesa. A continuació, Tona Pou explica que sí que sap on preguntar.

– La periodista fa una pregunta interessant a l’expert sobre l’app Radar COVID, però la col·laboradora ho trepitja perquè aquesta aplicació sí que la troba bé. Indica criteri.

Mostrar criteri quan toca és una cosa que, per capil·laritat, reforça el FUD. De fet, ho aconsegueix: el programa conclou que l’app Radar COVID és segura i podem estar tranquils amb la nostra privadesa. ¿I el tema d’avui, la vigilància de les quarantenes? Ha quedat enlaire, flotant a un núvol d’ad populum:

Fal·làcia ad populum (dirigit al poble provocant emocions):

Raonament o discurs en el qual s’ometen les raons adequades i s’exposen raons no vinculades amb la conclusió però que se sap seran acceptades per l’auditori, despertant sentiments i emocions. És una argumentació demagògica o seductora.

FilòPolis

En saben molt, els fabricants de FUD. Tant que diu, la Pou, que aquesta temporada parlaran molt de fake news perquè són un problema gros.


Imatge: per Markus Winkler a l’Unsplash

COVID, fake news, Govern de les Illes Balears, postveritat, privadesa, RGPD

Compartir

Entrada anterior
Per què faig mentories
Entrada següent
Efectes laterals de les videoconferències

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.