Vuitè lliurament de la publicació del llibre inèdit del Jordi Vendrell. Trobareu la resta sota la categoria ‘Jordi Vendrell’ d’aquest blog.
Dimarts 18/08/87
Penso, de nit, que el primer quart amb les presentacions podria haver-hi preguntes del tipus: Què duus al cap avui? Com ho veus, tot plegat? Alguna cosa en especial t’ha cridat l’atenció? En tens alguna per dir? Amb preguntetes així, i similars, en podria sortir, probablement, un munt de temes que a continuació es tractarien. Després del butlletí, si fos en directe.
També se m’ha acudit que, si hi ha problemes contractuals, al llibre hi podria posar allò de “tota semblança amb qualsevol realitat, encara que no ho sembli, és fantasia il·lusòria i imaginativa del lector”. La vida!
Vacances fins al vint-i-nou d’agost. No hi penso, només em sorprèn l’èxit de la convocatòria.
Dilluns 31/08/87
Paranoia nocturna, nervis, abans de l’entrevista de demà amb el cap de Programes. Veig clar que la cosa és un gol i que puc collar. Decideixo anar-lo a veure sense complexos, fent valer el que val el tinglado. Aquest fet em tranquil·litza i m’adormo com un nen orfídic.
Dimarts 1/09/87
Dimarts veig el cap i quedem per al cap d’una estoneta. Abans veig el Lorés al seu despatx, que acaba de fer l’article de La Vanguardia –és dimarts– i parlem un moment de com ho podem muntar reafirmant-nos en allò dit a Vilanova. Mirem de localitzar el Dalmau, però no contesta. Quedem que li trucaré a la tarda per explicar-li com ha anat i per fer-li una entrevista per a l’Avui. També ara veig que m’he descuidat el Solé Barberà però sempre hi haurà temps.
Veig el Cuní, i la primera sorpresa: és molt cordial. Es va empassant –sembla– totes les peticions que li faig; és a dir, contracte especial per al Lorés, la Xulita, gravació, etc. Demana contínuament la llista. Li dono al final i, suposo, al·lucina. Només coneix els forts. Es queda parat i –sembla– satisfet. La llista que li dono fa així:
L’ORQUESTRA
- ISABEL BES
- JOSEP MARIA BLASI
- ALBERT BOADELLA
- ROSER COMELLAS
- CRISTINA DACHS
- ANTONI DALMAU
- NURITH LEVY
- ENRIC MARÍN
- ENRIC MATARRODONA
- RAMON MONTANYÀ
- VICENT PARTAL
- MODEST PRATS
- CARLES SANTOS
- SEBASTIÀ SERRANO
- AVEL·LÍ ARTÍS “TÍSNER”
- JOSEP MARIA TRESSERRAS
- RAMON TRIAS FARGAS
S’apunta les peticions, que no reivindicacions, i quedem per demà a les dotze, que li donaré un paper amb la definició de L’orquestra, i ell em dirà el què de les qüestions pendents. Ens acomiadem cordialment.
Veig que va a dinar amb papers amb el Daroca.
També abordo el Comes i quedem per demà. Parlarem de la cosa dels contractes. De moment, la cosa sembla que pinta prou bé. El Cuní m’ha recordat que el programa de l’Arribas Castro per la tele es deia ‘La orquesta’. No em fa res, ans al contrari, coneguda la meva total admiració pel Don Pollo. Més aviat m’agrada la coincidència, que fins ara no se m’havia acudit.
En arribar a casa, tinc trucades del Domingo i del Miras. El Cuní insisteix, com qui no diu res, que amb el nou programa me la jugo. També em demana un paper de poques ratlles per fer-lo servir a la publicitat i que expliqui el programa. Tard, a la nit, li faig això:
L’ORQUESTRA
L’ORQUESTRA és un conjunt de tastaolletes xerraires de diferents veus i interessos, necessari per a executar una tertúlia radiofònica especialment dedicada a enRAOnar alegrement i curiosa de tot allò que ens faci el pes o ens grati el cap.
Diuen els savis que la comunicació és com una orquestra sense director i sense partitura. L’ORQUESTRA refilarà amb poca direcció i molta més partitura. L’actualitat.
Hi haurà xerraires de plantilla i convidats que vindran a fer algun “solo”. La varietat de partitures, cordes, i cadències serà màxima. L’ORQUESTRA té la intenció d’esdevenir mirall del país enRAOnant de tot i des de tots els punts de vista. El país és variat, múltiple i plural. L’ORQUESTRA també refilarà per ser-ho. O, si més no, acostar-s’hi.
Resumint, L’ORQUESTRA serà un programa de ràdio en format de tertúlia on es procurara enRAOnar pel simple gust de fer-ho. Esperem que L’ORQUESTRA soni prou bé perquè sigui escoltada només pel simple gust d’escoltar. Tocarem tot allò que ens sembli d’interès, canviant de solistes i de repertori contínuament. Per recobrar la música de la conversa tranquil·la i plaent.
Imatge: De Manuel Nägeli a l’Unsplash.
Aquesta entrada no té la llicència Creative Commons de la resta del blog, sinó el Copyright clàssic: (C) 2020 hereus de Jordi Vendrell.
