Quart lliurament de la publicació del llibre inèdit del Jordi Vendrell. Trobareu la resta sota la categoria ‘Jordi Vendrell’ d’aquest blog.
Dimarts 14/07/87
Sopar amb el Serrano anit al libanès. Em penso que s’ha animat i hi col·laborarà. Parlem una mica de tot, fins i tot d’astrologia. Vol que li faci l’horòscop. Bo. Passem un moment per la festa del Blasi que es mostra animadissim, com a membre de L’orquestra.
Amb el Serrano coincidim amb el Trias i el Dalmau, també amb Modest Prats. La cosa de les dones no és tan clara. No sé per on em sortirà, però em sembla que ha entès perfectament la idea i ja veurà ell com aprofitar-ho. Li atribueixo el Cànon del Cranc per a ell de tema musical, i es mostra encantat. Òbviament part de la teòrica ha estat sobre sistemes formals, Gödel i el GEB –descobriment del Blasi, per cert.
Al Serrano –que, per cert, vaig anar a recollir-lo al carrer Rosselló-Gaudí–, no sé què és el que l’interessa de la història. Un laboratori, el safareig, les noves coneixences, el gust de parlar. En fi, ja ho anirem veient. Ha deixat al contestador les dades per a l’horòscop; ja li faré. A la Simó, sembla que no li faci ni fred ni calor, però a mi m’interessa perquè és una mestressa de casa que escriu, pensa i és periodista, mestra i de tarannà radical. Ah, i molt important: el Serrano parla de ponent i la Simó del sud. Vull dir, és clar, amb accent de ponent i del sud.
Com diu ET, em penso que, un cop pescats un parell de bons peixos, els altres seguiran solets. Vejam si és cert.
Dormo tres hores i el Granados em torna a plantar. Jo no em mouré més, ja ho veurem. Escric aquest text a la tarda i estic cansadíssim; ja no puc fer-ho, això de no dormir. Ens fem grans.
Dimecres 15/07/87
Dia llarg, intens; hem entrevistat l’Enric Marín i en J.M. Tresserras. Molt bons, els he semicontractat. Han dit que sí. He anat a veure el Santiago Guillén del CDI i coneix el GEB; deunidó com ens hem entès. Hem quedat que li faré un paper provisional sobre la forma del programa.
He anat al Brusi a veure el Cullell, he trobat el Morell i li he explicat el pla. Està sense feina a Catalunya Ràdio i l’hi ha semblat perfecte. Al mateix temps li he comentat a la Gabancho i ha dit que sí, però no regularment ni amb el Lorés –ja comencem amb les incompatibilitats? Ha confessat ser una xerraire i la idea li ha semblat bé.
He quedat amb el Cullell per anar a veure el Boadella a Pruit. M’ha dit que el Tísner aviat se’n va a Mèxic; l’hauré de localitzar ràpidament. També he trucat al Ramentol i m’ha respost superamable i hem quedat per a la setmana que ve. L’altre dia, la Miquel va acceptar entusiasmada el Trias com a bon element tertulià. El P diu que s’haurà de fer gravada a la una, perfecte per mi i pel Lorés. Els altres temes de l’entrevista amb P correctes, ben entesos i mostrant-hi interès: CDI, tertúlia i situació contractual. Serà –o sería– bo veure la cara del Cuní i el Comes en saber quin pa hi donen. Prena a favor, cal aprofitar-ho. Em sembla que la llista de col·laboradors ja comença a ser molt extensa; hauré de començar a fer llistes i anar-ne esborrant.
Ara se m’acut que dotze pot ser un bon número. La Pelauzi pot ser una bona peça, la Magda Oranich també. La Nurith, òbviament. El Guillén ha deixat anar una bona frase: la informàtica és la gestió de la complexitat. Com es pot fer entendre, sense por, això per la ràdio? Bon repte a fer.
Tampoc sé ara –i ja ho veurem fent-ho– si per sota caldria un so musical o d’alguna mena: copes, vidres, xerreres, etc. A priori, no em sembla pas necessari. Com a sintonia del programa, se m’acut la música o algun tros de la banda sonora d’aquella pel·li d’un italià famós que ara no recordo ben bé com es deia; Assaig d’orquestra o qualque collonada similar. Caldrà buscar-la com també totes les peces de Bach que són citades al GEB.
Divendres 17/07/87
Avui he parlat amb la Cristina Dachs i li ha interessat molt la història. El seu riure és fenomenal i és una bona periodista que pot servir molt a l’aspecte radiofònic de la cosa. Com que el Lorés em va dir que el P opina que s’ha de fer gravat, jo també ho veig cada dia més clar per facilitar-hi l’accés a personatges importants. Acabarem gravant-ho. He vist al Comes pel passadís i hem quedat per negociar pel setembre. Ja l’he avisat que el collaria. Ha dit que cap problema però no me’n refio un pèl.
Penso ara, en teoria, que la base ha de ser la necessària complicitat entre jo i els col·laboradors. No s’han de passar massa en vendre els seus respectius productes. Caldrà vigilar les simpaties i antipaties personals. Si acceptem l’atzar, rai! Però si no, pot ser més complicat que un problema de protocol dels habituals en política. Per això sembla evident que cal potenciar al màxim la idea de joc i gaudi.
A l’hora de posar damunt de la taula un tema concret, aquest, pot ser triat a l’atzar pel diccionari? En funció de l’actualitat, sembla més plausible; el problema, però, és que, em sembla, que això de l’actualitat deu ser un tros prou minso de la realitat = vida. Potser s’haurien de combinar les dues coses. I, com deien en Marín i en Tresserras, el necessari és que el personal amb la informació pugui aprendre a viure més bé.
Dilluns 20/07/87
Trucada al Tísner. He quedat en passar-lo a veure demà passat. El tio és molt carinyós. Només li he esmentat que li faria proposicions deshonestes.
Visita al Ramentol a l’Avui –ha canviat fins i tot per dins– i sembla que em vol convertir en el sant Agustí nostrat. Hem quedat per la primera setmana de setembre amb un format més o menys decidit i/o pensat.
En el moment que tingui una mica de temps, hauré de fer una llista de possibles col·laboradors perquè ja començo a tenir la sensació que això se’m desboca.
Imatge: De Johanna Vogt a l’Unsplash.
Aquesta entrada no té la llicència Creative Commons de la resta del blog, sinó el Copyright clàssic: (C) 2020 hereus de Jordi Vendrell.