Primer lliurament de la publicació del llibre inèdit del Jordi Vendrell. Trobareu la resta sota la categoria ‘Jordi Vendrell’ d’aquest blog.

---

Dijous 18/06/87

Assegut sota un Warhol del Miguel Bosé que duu una dedicatoria que fa:

“José… las otras caras ni Warhol las ha sabido captar… Tú conoces las muchas otras que se salen del retrato… No se te ocurra desvelarlas o acabarías con mi misterio… por nuestra amistad… un fuerte abrazo. Se te quiere… Miguel”

rebo l’encàrrec, per part del cap de Programes, de fer una tertúlia radiofònica per la temporada que ve, a començar el 7 de setembre. 

L’home de fer feines que sóc jo comenta: Pitjor hora diurna. Resposta: El mínim és màxim a Catalunya de 3 a 4. El bo del cas és que això de superar a La Mercantil en audiencia m’ho venen com un regalet quan,òbviament, a mi em sona més com una trampeta. A més vol el projecte per la setmana que ve.

Flaix nocturn postpolvo. Definició bàsica, només intuitiva, de sistema atzarós-aleatori com a eix. Així és possible fer quadrar la manera de treballar de la Xulita i la disponibilitat dels col·laboradors. Forçosament atzarosa pel disseny, intuïtiu, previ, de tals personatges.

D’entrada penso en gent d’upa, capsbrots, etc. Al màxim. Veig una via possible, funcional, i al mateix temps originaleta. Suposo que es el que vol la Casa.

Divendres 26/06/87

Entrega de projecte en forma de carta en un sobre a nom del Cap General de Programes. No el veig i se’n va a Amèrica. Què hi farem! 

La missiva-avantprojecte fa així: 

Sobre la teva comanda de fer una tertúlia radiofònica diària de tres quarts de tres a les quatre, penso que, tot i ser una hora molt difícil, d’audiència mínima i amb problemes de pes per aconseguir la presència de personatges a l’estudi, es pot fer i proposo una estructura així: 

Tertúlia de tres –mínim– a cinc –màxim– persones: El conductor, un o dos personatges i un o dos col.laboradors, segons el tema, el dia i els atzars habituals. 

Parlarem de temes d’actualitat, en sentit ampli -s’entén. Sense, però, anar-hi a remolc obligatòriament.

El programa ha de ser com una mena de salonet noucentista on es trobi gent de camps i activitats diferents, perquè em sembla que cal buscar contrastos per trobar l’espectacle radiofònic: Marca de la casa.

Com que l’hora és fatal, cal plantejar-se seriosament la possibilitat de fer la tertúlia gravada quan calgui –que caldrà, i pels motius més diversos. Bàsicament per poder tenir personatges de primera categoria o d’interès general, que ve a ser el mateix. El problema, però, és que a aquestes hores acostumen a dinar.

El primer quart, que queda un xic penjat, es farà servir per fer les presentacions de personatges i temes i, si hi ha temps, per centrar els temes que posteriorment s’hi tractaran. Variats, caleidoscòpics i sempre de possible interès general.

Si va bé, i ve a tomb, es poden repicar-comentar les darreres notícies, sense, però, l’obligació de fer-ho. Tot i que òbviament es faci.

La llista de personatges-col·laboradors no es pot dir ara, car necessito un temps per pensar-la; els col.laboradors són la sal de la ràdio i cal triar-los bé. Proposo funcionar a tant la peça i tenir la possibilitat de moure els col.laboradors segons necessitats temàtiques de contrast, afinitat o interès pel tema o pel personatge contrincant.

De moment l’únic personatge segur és el Lorés. L’equip mínim –mal m’està dir-ho– ha de ser: productora, la Xulita; i un periodista-guionista-documentalista que treballi prèviament el tema o el personatge. Suggereixo el Morell o el Sol. Aquests dos papers són absolutament imprescindibles.

Cal saber el pressupost. M’agradaria poder comptar amb les peles necessàries per tenir dos col·laboradors per dia. Seran o no fets servir segons les necessitats concretes del moment. 

Ha de ser un programa variat, multidisciplinari i que serveixi perquè gent diversa parli i opini de temes d’interès general, d’actualitat o no, i perquè al mateix temps es coneguin. Fa il·lusió fer noves relacions.

Un equip no es pot muntar amb una setmana. Haig de dedicar-me a seduir diverses personalitats per fer-los-en col·laboradors.

Demano poder gravar-lo, el dia de l’emissió, és clar, sempre que per problemes d’horari els col·laboradors o personatges ho demanin. Cal posar-los-ho fàcil. No es paga massa bé.

La idea bàsica és buscar contrastos, per oficis o personalitats o especialitats, per això cal una llista variada de col·laboradors.

També, m’agradaria saber si hi ha la possibilitat de fer servir els estudis de Catalunya Ràdio a Girona, Tarragona i Lleida per fer dúplex o perquè hi hagi col·laboradors o personatges als llocs o zones esmentats. 

El precedent mercantilaire marca molt i cal anar amb compte. Vull trobar un equip amb categoria similar i al mateix temps absolutament diferent. Necessito temps. La Mercantil no es va pas fer en un dia.

Resumint: tertúlia radiofònica de temes més o menys d’actualitat, però sempre d’interès, feta a base de personalitats diverses i amb to d’aperitiu o de cafè. Per als protagonistes serà com un joc. Espero que el públic s’hi enganxi, i àdhuc, hi participi. Es tracta de fer una mica d’alcavot; la gent del país no es coneix i d’aquesta faiçó ens peocuparíem d’augmentar el coneixement mutu. A més, es difondran les opinions més diverses sobre els temes tractats. És a dir, dur a la pràctica allò de “tants caps tants barrets”.

Com que te’n vas a fer les Amèriques, digues-me alguna cosa ràpidament perquè tinc molta feina pel davant. El fet bàsic és poder disposar d’un tant diari per a un parell de col·laboracions, per moure’l segons convingui al programa. Personal fix: productora, guionista i conductor. El Lorés ja em dirà què vol i pot fer. Encara no ho sap però l’hi fa il·lusió.

I’m waiting for your call.

El Vendrell 

De seguida s’hi veu, mal m’està el dir-ho, la trobada hàbil de funcionar a tant la peça, la de presentar gent i el joc corresponent. Definició primera i bastant clara de l’equip mínim. Intuïcions de col·laboradors: Partal, Isabel-Clara Simó, Serrano, Espadaler… ? Gent que he vist fa poc, o bé que he entrevistat i han resultat molt bé. Explicació al gestor i constitució d’empresari de mi mateix.

Fot-li. 

---

Imatge: De Radek Grzybowski a l’Unsplash.

Aquesta entrada no té la llicència Creative Commons de la resta del blog, sinó el Copyright clàssic: (C) 2020 hereus de Jordi Vendrell.