Aviat farà un parell d’anys que sovint contesto les mateixes preguntes sobre la situació de la TDT a les Illes Balears. Escric aquest FAQ (o PMF) perquè a les xarxes socials tot queda enterrat.
També serveix per a enllaçar-ho si trobau que serveix per qualque pregunta que aquí té resposta.
1. Què es un múltiplex?
Els múltiplex (o multiplexors o MUX) són dispositius que per una mateixa línia de connexió envien dades de diferents procedències.
El múltiplex balear autonòmic és el MUX 26 i emet els canals:
- IB3 HD
- IB3 SD
- IB3 Ràdio
- Canal 4
- TV3 CAT
- Canal 33 + Super 3
- 3/24
Un MUX de TDT1 té una capacitat de 20 Mb bruts i devers 18 Mb nets.
2. Què és un múltiplex estadístic?
Els múltiplex estadístics no tenen ampla de banda fix per cada canal, sinó en funció del contingut. Així, si un canal emet imatges complexes –el mar amb ones, la grada d’un camp de futbol– aleshores aclaparen més ampla de banda. Mentre passa, la resta de canals en tenen menys.
Si més d’un emet futbol alhora, la cosa es complica. En aquest cas, entren en joc les prioritats. Els canals que tenen més prioritat mostraran millors imatges que els que en tenen menys. Els MUX estadístics també admeten llindars: “tal canal no pot baixar mai de 5 Mb”.
3. El nostre MUX 26 és una excepció?
Té un us intensiu però no gaire excepcional i pot millorar.
L’agost de 2016 vam fer una comparativa entre dos MUX públics, el nostre 26 i el de TVE, que és el 54. A continuació hi teniu els ampla de banda que vam mesurar:
MUX 26
- IB3 SD: 3,1 Mb
- IB3 HD: 4,38 Mb
- TV3 Cat: 1,59 Mb
- Canal 33 i Super 3: 1,62 Mb
- 3/24: 1,59 Mb
- Canal 4: 4,11 Mb
- Lliure: 0,78 Mb
MUX 54
- La 1 SD: 3,34 Mb
- La 1 HD: 4,52 Mb
- La 2: 2,93 Mb
- Clan: 1,98 Mb
- 24 h: 2,6 Mb
- Lliure: 0,49 Mb
L’estudi destaca que Canal 4 no entra en el joc estadístic, cosa que canviaria tots els valors i suposaria millors resultats per a tothom sense que Canal 4 perdés qualitat. Més endavant veureu que és això el que farem després de provar altres solucions des de gener fins abril –a petició d’IB3.
4. Perquè els canals del Principat es veuen pitjor?
Els canals catalans (els de la CCMA) tenen manco prioritat que IB3 al MUX 26.
Des del 7 de gener, els canals d’IB3 van voler tenir un ampla de band fix en període de proves: 6 Mb per IB3 HD i 3 Mb per IB3 SD.
El Canal 4 tenia un 25% fix del MUX fins la setmana passada.
Tot plegat significava que el 75% del MUX 26 era fix. La multiplexació estadística es limitava als tres canals de la CCMA i amb només gestionant un 25% de l’ampla de banda. El resultat eren dibuixos animats acceptables al Super3, però pilotes quadrades als informatius d’esports al 2/24.
5. A partir del 27-04-2017 els canals de la CCMA es veuen millor però no tant com al Principat
Els plans són que el 100% del MUX 26 sigui estadístic perquè hem après que amb canals d’ampla de banda fix, el nostre MUX no gestiona prou bé l’espai.
Per aconseguir-ho ha fet falta un acord amb Canal 4, que té un 25% fix al MUX 26. L’acord consisteix en afegir-lo a la zona estadística. Va suposar comprar nou hardware estadístic per a ells. S’ha estorbat més del previst. Mentre esperem, hem fet una prova: transferir part de l’ampla de banda del Canal 4 a la zona estadística.
La transferència d’ampla de banda fix cap a estadístic ha estat la imprescindible per no perjudicar Canal 4 i aconseguir que les pilotes del 3/24 ja no siguin quadrades.
El resultat mai no serà tant perfecte com els canals de la CCMA al Principat, on disposen de l’ampla de banda d’un multiplex i mig –30 Mb. El mig l’han llogat al Grup Godó per 2 milions d’euros l’any. Hi emeten TV3 HD, que és el canal HD amb més ampla de banda de l’estat.
6. Quina és la següent passa?
Ho explicam a la nota de premsa El Govern millora la qualitat del senyal dels canals de TDT en llengua catalana: el següent és gestionar estadísticament el 100% del MUX 26. Les proves ens diuen que és la manera d’aconseguir el màxim rendiment i aprofitament de l’escàs ampla de banda per tant canal.
El resultat serà un poc més de qualitat que ara pels canals de la CCMA. Es podrà donar el cas que tots necessitin poc ampla de banda en un moment que emetin imatges complexes, com ara informació d’esports al 3/24.
7. Tindrem el canal Esport 3?
No hi ha espai al MUX 26 per un canal d’imatges tant complexes com les d’un canal d’esports.
8. Tindrem més múltiplex autonòmic?
No està previst aconseguir més múltiplex.
A l’audiència del febrer amb el ministre Nadal vam demanar dues coses:
- Més múltiplex de TDT (o TDT1, l’actual)
- Ser territori pilot de la TDT2 amb un múltiplex TDT2. La TDT2 permet múltiplex amb el doble d’ampla de banda i televisió d’alta definició en 4K
La reposta a més múltiplex per TDT1 és que no.
La resposta pel pilot de TDT2 fou que no n’hi haurà a l’estat perquè el futur de la televisió és la fibra òptica.
També el ministre Nadal ens va dir que l’arribada del 5G suposaria manco espai per la TDT1 –i que esperava fortes queixes dels grups mediàtics afectats.
Estem fent més esforços que mai per aconseguir fibra òptica arreu. El vicepresident en va parlar, amb xifres, al discurs de cloenda del congrés Smart Islands de Calvià —trobareu el seu discurs a un altre apunt de blog.
Fa just 10 dies vam tenir la primera resposta a les peticions de l’audiència del febrer amb el ministre Nadal. No són per TDT1 ni TDT2 però sí per fibra òptica: El Gobierno autoriza la convocatoria de ayudas por 100 millones para la extensión de la banda ancha en 2017:
Asimismo, dentro de la comunidad de Islas Baleares se establece como zona de actuación preferente el conjunto de las islas de Menorca, Ibiza y Formentera, con el mismo porcentaje de asignación inicial.
(També tenim ajudes previstes per Mallorca, però aquestes no arriben de Madrid sinó d’Europa)
9. La TDT s’acaba?!
Diuen que té vida almanco fins al 2030 però no tenc clar que aguanti tant.
Qui es resignarà a imatges 1080i i 720p (la TDT1 no dóna per a més) quan tot internet vagi ple d’imatges 4K? Amb gairebé tots els televisors del 202x connectats a internet mitjançant fibra de 1000 Mb pel preu que ara pagam 300 Mb; amb pantalles d’altíssima resolució a televisors, tauletes, mòbils i portàtils.
La part negativa és per a veure la televisió pública caldrà pagar una connexió a internet. Ha passat amb els mòbils, per a tenir WhatsApp, i no he vist pas gaire queixes. De fet, ha augmentat la qualitat de vida de persones que no se n’havien adonat del que internet dóna de sí. Si la televisió és un nou impuls tipus WhatsApp per a connectar el 100% de la població, benvinguda sigui l’apagada del TDT, car el que arriba és molt superior al WhatsApp.
La TDT1 ocupa espai radioelèctric que necessitam pel futur ‘smart’ gràcies al 5G —entre d’altres tecnologies sense fils. La connexió mòbil de cinquena generació servirà per a gestionar vehicles autònoms que evitaran milers d’accidents amb ferits i morts cada any; el 5G connectarà sensors vestibles que gestionaran la nostra salut. Hem de sacrificar tecnologia que augmentarà la nostra qualitat i esperança de vida perquè un grup minoritari puguin seguir veient la televisió per TDT1?
El model econòmic i social és un ofec per a la televisió pública, que alenarà quan la TDT1 s’apagui. El finançament podrà arribar de les connexions a internet, fent que la TV pública estigui en igualtat de condicions que les plataformes televisives de les operadores de fibra òptica –i de Netflix, HBO. El panorama a la TDT1 estatal està dominat pel caràcter comercial, cosa que allunya i desorienta la nostra televisió pública de l’ideal que esmenta l’entrada Public Broadcasting de la Wilkipedia:
Public broadcasters may receive their funding from an obligatory television licence fee, individual contributions, government funding or commercial sources. Public broadcasters do not rely on advertising to the same degree as commercial broadcasters, or at all; this allows public broadcasters to transmit programmes that are not commercially viable to the mass market, such as public affairs shows, radio and television documentaries, and educational programmes.
One of the principles of public broadcasting is to provide coverage of interests for which there are missing or small markets. Public broadcasting attempts to supply topics of social benefit that are otherwise not provided by commercial broadcasters. Typically, such underprovision is argued to exist when the benefits to viewers are relatively high in comparison to the benefits to advertisers from contacting viewers. This frequently is the case in undeveloped countries that normally have low benefits to advertising.
Sospito que l’apagada de la TDT servirà de revulsiu per aconseguir una televisió pública prou rodona i necessària. Mentre, trobo molt erroni valorar una televisió pública per l’audiència; tant erroni com ara valorar els bombers per la quantitat d’incendis.
No ens costarà més que ara transmetre per TDT1, que no és gens barat. Just una dada significativa: fer arribar la TDT1 del MUX 26 la Zona 2 té un pressupost de 1,2 milions d’euros pel 2017. La Zona 2 és només un 2% de la població que viu a zones d’ombra del senyal principal que paguen les televisions.
I si fem que l’empresa pública Multimèdia IB –que manté la Zona 2 de la TDT1– sigui una operadora de telecomunicacions que faci arribar la banda ampla als llocs abandonats per les operadores comercials? Usar per a fibra els 1,2 M € que ara són per TDT1. A mig termini aconseguiríem connexions de qualitat pel 100% de la població. Els doblers no servirien només per a veure la televisió amb qualitat d’imatge 4K sinó també per a fer feina a la societat de la quarta revolució industrial.
Segur que ens sap greu que no hi hagi més TDT1 i que anem cap a la banda ampla?
10. No n’hi ha pels canals de la CCMA però sí pels canals teletienda
Hi ha tres tipus de múltiplex: locals, autonòmics i estatals. Els teletienda –i afegitons– són a múltiplex locals. Retirar llicències a múltiples locals no serveix per aconseguir més múltiplex autonòmic. Són ous i cargols, tant per motius tècnics com jurídics.
Si els retirem, no podem fer concursos per a millorar els múltiplex locals. És el que diu la Llei 7/2010:
2. […] En el plazo de dieciocho meses a contar desde la entrada en vigor de la presente Ley, la Agencia Estatal de Radiocomunicaciones, conjuntamente con las Comunidades Autónomas, procederá durante seis meses a la revisión del Plan Técnico Nacional de la Televisión Local con la finalidad de racionalizar su contenido.
3. Mientras se procede a la revisión que se establece en el apartado anterior, las autoridades audiovisuales competentes se abstendrán de convocar y de resolver concursos públicos para el otorgamiento de títulos habilitantes para la gestión de televisiones locales.
No han fet cap revisió i el punt tres és vigent en aquest moment –fins no se sap quan. Vet ací més respostes per a la pregunta anterior: “La TDT s’acaba?!”
Mallorca també té un múltiplex insular en marxa, el MUX 37 on hi emetia Televisió de Mallorca. Segueix en marxa per a emtre LUX Mallorca i Intereconomia. Tenen les mateixes condicions d’ús que els MUX locals –de fet, jurídicament són MUX locals.
11. Perquè no useu els múltiplex insulars?
Les Illes Balears tenen banda d’ampla extra a través dels múltiplex insulars. La vam valorar a l’estiu del 2015:
Al cost d’engegar els múltiples calia afegir el transport del senyal d’IB3 HD a Menorca i Evissa mitjançant fibra òptica, el cost el de les desconnexions insulars i l’antenització –ara IB3 HD estaria a un altre canal i caldria modificar les antenes col·lectives —El procés de recuperació del Canal 33, Super 3 i 3/24 a les Illes Balears
També caldrà cobrir la Zona 2 dels múltiplex de cada illa. El cost és entre 600.000 i 900.000 € l’any.
A l’estiu del 2015 no sabíem si la direcció d’IB3 voldria programació pròpia a cada illa, una condició indispensable per a poder-los usar; si són per a repetir el senyal d’IB3 tal qual, no és legal usar els múltiplex insulars. L’estat pot apagar el senyal en qualsevol moment.
Al 2016 vam saber que la direcció d’IB3 no vol desconnexions perquè –amb bon criteri– troba que la televisió pública és un instrument de cohesió entre illes.
Després de l’audiència amb el ministre Nadal, des del febrer sabem que la recuperació d’espai pel 5G farà desaparèixer prou múltiplex l’any 2020. Els insulars són un extra que no té la península; això els fa clars candidats per l’apagada.
La direcció d’IB3 tampoc no vol provocar noves despeses en antenització i amb raó: perquè demanar que refacin les antennes col·lectives de tres illes per a veure només dos anys d’IB3 HD?
Dic dos anys sent optimista. La part burocràtica ens portaria a l’estiu del 2018 i la tècnica fins Nadal del 2018. Primer cal pressupost, que hauria de ser del 2018. Per a poder usar els múltiplex insulars cal convenis amb els quatre consells insulars. En voler-los fer, els juristes revisarien la legislació, trobarien que no els poden cedir sense desconnexió insular i no els aprovarien. Sense aprovació jurídica no fem res –altres governs sí, però nosaltres no. Si la solució fos canviar d’idea i obrir estudis a cada illa per a desconnectar, no basta 2019. Un any d’ús.
El més prudent i raonable és abandonar l’opció dels múltiplex insulars.
12. Vull la TV3 del Principat i no el canal TV3 Cat
És una qüestió de drets. Caldria demanar a TV3 que comprés els drets de totes les produccions no pròpies (futbol i cinema sobretot) també pels habitants de les Illes Balears. Cas de la Champions el tenen altres cadenes, i han pagat molts doblers. Si s’emet obviant tota la legalitat, les demandes seran grans i les sancions també.
Avui no vivim al mateix escenari econòmic audiovisual dels anys que TV3 s’emetia alegrement arreu. Els lobbys mediàtics han pressionat fort els governs estatals perquè sobreprotegeixin els seus drets. La sobreprotecció ha provocat una bombolla; el futbol costa una milionada perquè els futbolistes cobren xifres que maregen. Els actors i les actrius també. Messi cobra 40 milions, Ronaldo 32, Robert Downey JR en va cobrar 75 per The Avengers i Jennifer Lawrence 46 milions per The Hunger Games.
El codi penal del 2015 fa que les penes per delictes de propietat intel·lectual siguin grans. PP i C’s estan preparant un codi encara més dur.
La piratería tiene más pena que la posesión de pornografía infantil, pero a CEDRO no le parece suficiente. https://t.co/ez8N0dstud
— Almeida (@bufetalmeida) April 27, 2017
Els governs autonòmics no podem incumplir la llei de propietat intel·lectual amb les nostres televisions públiques. Podríem canviar-la si fos la nostra competència, però no és el cas.
Sí que tenim competències per la nostra pròpia llei audiovisual. La Llei 15/2010, de 22 de desembre, de l’ens públic de radiotelevisió de les Illes Balears:
Apartat 3 de l’article 2:
S’ha de promoure la creació d’un espai audiovisual comú entre el conjunt de territoris lingüístics catalans, potenciant la coproducció i la mútua recepció de continguts audiovisuals emesos en llengua catalana.
Apartat 2 de l’article 4:
Així mateix, és missió del servei públic de l’Ens Públic de Radiotelevisió de les Illes Balears desenvolupar polítiques d’impuls del sector audiovisual de la manera següent:
a) Cal fomentar, promoure i protegir el sector audiovisual, tant pel que fa a la indústria i el col·lectiu professional, com a la producció i la potenciació d’obres i continguts audiovisuals.
b) A l’efecte del foment, la promoció i la protecció de l’audiovisual s’han de prioritzar les obres i els continguts que compleixin els requisits següents:
1r. Ser produïts originalment en català.
2n. Tenir un 51% dels responsables artístics, tècnics i de continguts residents en els territoris compresos en àmbits lingüístics de parla catalana.
c) Les obres a què fa referència la lletra b) han de complir, a més, alguna de les condicions següents:
1a. Ser realitzades per un productor, o més d’un, establerts a les Illes Balears o en altres territoris de parla catalana.
2a. Tenir una producció supervisada i controlada per un productor, o més d’un, establerts a les Illes Balears o en altres territoris de parla catalana.
Les emissions de la CCMA a les Illes Balears –i d’IB3 al Principat– segueixen aquests principis per tal de promoure i protegir tant la llengua catalana com el sector audiovisual dels territoris de parla catalana.
Tot seguit suggereixo rellegir la cita de la Wikipedia que faig un parell de preguntes enrere. Una part:
One of the principles of public broadcasting is to provide coverage of interests for which there are missing or small markets. Public broadcasting attempts to supply topics of social benefit that are otherwise not provided by commercial broadcasters.
Ara les preguntes us les faig jo:
Segur que volem que el MUX 26 emeti les produccions que no són de TV3?
Tenim clar què cal que esperem de les nostres televisions públiques?
De veritat trobau que una missió de TV3 és doblar al català la fantàstica veu de la Scarlett Johansson arreu i la del William Shatner a Star Trek? Esteu segurs que no preferiu l’original i subtítols en anglès o català? És el que es demana fora de la TDT (Netflix, HBO, Amazon).
Si volem sentir en català els gols del Messi i els diàlegs del Robert Downey JR i la Jennifer Lawrence, no hauriem de reclamar-ho a les empreses privades propietàries dels seus drets? Si tenen doblers per sous descomunals, potser també en troben per a subtítols en català i comentaristes futbolers catalanoparlats.
El català forma part de les principals llengües a internet i les emissions audiovisuals estan passant cap a internet. Ens ho creiem o seguim cercant la moneda allà on sempre (la TDT) i no on l’hem perdut (audiovisuals a internet)?
13. No m’agrada
Ho entenc, perquè no és perfecte.
Malauradament, no queda més remei. Com va dir Bill Cosby (televisiu), “No sé quina és la clau de l’èxit, però la clau del fracàs és intentar agradar tothom” –la frase també té emperons; hi ha qui diu que és de Woody Allen, que no és tant televisiu, però també surt a pantalles.
El resultat mai noi serà perfecte, però des del Govern cal que mirem pel bé i sentit comú.
Els canvis audiovisuals que ens esperen, tant tècnics com de continguts, són clarament beneficiosos per la societat. Només haurem de seguir fent el de sempre: protegir i promocionar la nostra llengua catalana. Passarà a un altre escenari, que pot ser millor.