[En español: Medium]
Estic agraït que la paraula anglosaxona de l’any sigui post-truth. Que se n’hagi parlat molt darrerament, m’ha ajudat a identificar una forma de conversa que em deixava malapler. Ara que la tinc identificada sé que no importa actuar per intentar aclarir res. Poc a poc aprenem a conversar a les xarxes; primer van ser els troll, després els hater, ara s’hi afegeixen els post-veristes.
Trolls
Els troll són addictes a les reaccions i ens provoquen per aconseguir-les. El qualificatiu troll ve de trolling, una forma de pesca. Les nostres reaccions són captures que celebren: “n’he pescat un així de gros!”. Són obsessius, tant impossibles com imparables.
Només hi ha una tàctica: no reaccionar a res relacionat amb ells. Et diran que qui calla atorga i re-quaranta coses més per a provocar reaccions. Cap ni una.
Haters
Els hater són més complexos, maquiavèl·lics. El cop dur és la seva especialitat.
Qualsevol comentari teu —sobre qualsevol cosa— els serveix per a qüestionar amb duresa tot el que creus, ets i fas. Per a evitar els seus cops només pots fer una cosa: callar.
És difícil callar si no et ve de gust l’autoanul·lació; o si creus que l’autocensura és una mala ferida per la llibertat d’expressió; o si penses –com jo– que no ser genuí és mortal a la xarxa:
New Clue #98: Politicians now have to explain their positions far beyond the one-page “position papers” they used to mimeograph. —-New Clues
La pell fina és un recurs freqüent dels hater –sovint teatralitzada, solen ser histriònics. Difícilment una persona equilibrada s’hauria ofès amb el que has dit, però ells sí. I molt. Tant que no mereixes res del que tens ni ets. Vénen a internet ofesos de casa.
T’escapes, però et cerquen. Si reacciones, el debat es converteix en una traca populista de torpedes dirigits al teu nivell de flotació. La seva festa és el linxament.
Gent que et cerca mentre tu et vols allunyar? Exacte: practiquen l’assetjament.
Si ells tinguessin un botó per a fer-te miques el polsarien; si tu tinguessis un boto per allunyar-te’n anys llum el polsaries. Fes-ho: block!
(I també els ofendrà molt, clar)
No et deixis intoxicar o hauran guanyat. ¿T’ha passat mai que el Facebook et recorda què vas dir fa set anys, tal dia com avui, i no t’hi reconeixes? Possiblement acabaves de creuar-te amb un hater. L’odi és nociu i estaves intoxicat. Allunyar-se’n és la única tàctica possible; talment t’allunyes d’una font de virus perquè saps cert que demà et trobaràs malament.
Si et defenses mentre estàs intoxicat, descontextualitzaran qualsevol acció teva per a dir que aquí el hater ho ets tu. És difícil sortir il·lès dels cops d’aquests individus.
Als humans cal acaronar-los o destruir-los, doncs vengaran un insult lleu, però quedaran indefensos si se’ls aplica un cop dur —Nicolau Maquiavel
Si Maquiavel hagués viscut al segle XXI, seria un hater especialista en linxaments a les xarxes socials.
Post-veristes
Fins aquí perquè cal evitar els troll i hater. I els post-veristes? Dalt dic que em deixaven malapler. És assemblant a què passa amb els hater, però no per la destructivitat que traspuen sinó per tot el contrari: voler semblar genials. Ells. L’altre costat de la conversa es penedirà d’haver-los-hi seguit el fil.
L’essència de tot plegat és a la definició de post-veritat que fa el diccionari que l’ha seleccionat com a paraula del 2016:
After much discussion, debate, and research, the Oxford Dictionaries Word of the Year 2016 is post-truth – an adjective defined as ‘relating to or denoting circumstances in which objective facts are less influential in shaping public opinion than appeals to emotion and personal belief’.
Els pots-veristes posen les creences personals i les emocions davant els fets objectius. Internet és un espai de conversa i debat. Si intentes fer valdre l’objectivitat enfront una creença personal exposada amb lemes motivacionals, difícilment voldran entrar-hi perquè els fets no els interessen.
Sovint parlen amb eslògans; és una forma fàcil i econòmica de motivar. Si contradius els eslògan amb fets objectius, la resposta serà nous eslògans. Les emocions són l’únic que compta per a ells. Entre haters i postveristes sol haver-hi una coincidència: són hàbils amb el populisme.
El món dels eslògan és infinit a l’hora de manipular dades objectives.
Quan tens esperit combatiu a favor de la objectivitat, els debats amb post-veristes són exasperants i és fàcil que, poc a poc, se’t vegi irritat. Aquí és quan has perdut. Qui pot enfadar-se amb algú que diu coses tant motivadores? La quantitat de “m’agrada” i retuts dels eslògans del post-verista diuen que la teva objectivitat no interesa. Calla. Tindràs sort si no et qualifiquen de troll i hater. Per això recordo dalt què són, perquè als post-veristes no els importa; just utilitzen les paraules troll i hater per a provocar emocions contra qui gosa usar fets objectius contra la seva post-veritat.
Els post-veristes als debats són el que Zoolander a les fotos. Mentre tu et despentines gratant-te el cap per a trobar evidències, ells assagen eslògans davant el mirall. Qui creus que guanyarà en un món vulnerable a la superficialitat, la descontextualització i el populisme? Exacte, a Twitter.
Els post-veristes tenen molta influència social en aquest moment. Això és així. Per això post-veritat és la paraula de l’any. A l’article on Oxford Dictionaries explica perquè, associen el concepte amb l’èxit del Brexit i la victòria de Trump. Ni més ni manco.
La post-veritat és un perill social, però recorda-ho: si la teva ètica et demana contradir un post-verista amb fets objectius, no ho facis perquè tens moltes possibilitats de quedar malament.
—
Imatges: Falacias Ilustradas, Einalem al Flickr.
